El GOB demana a les institucions de les Illes que no es desentenguin del que passa aquests dies a Glasgow: actuar davant la crisi climàtica exigeix compromisos polítics ferms immediats, també a nivell local i amb la vista posada en les futures generacions, tal i com planteja la Iniciativa Legislativa Popular presentada pel GOB al Parlament aquesta setmana passada avuiperdema.org
Aquests dies es celebra a Glasgow la 26ena edició de la Cimera de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic. Una cimera en la que, una vegada més, la urgència d'actuar, topa amb els excepticisme que genera l'experiència de cimeres prèvies: manca d'ambició i compromisos vinculants dels països més contaminants, molt de discurs buid de compromís real i la mercantilització i especulació financera sobre les emissions i la crisi climàtica vista per les grans corporacions no com una responsabilitat, sinó com una oportunitat de negoci.
Quan ja no queda temps, cal actuar ja no només per mitigar sinó sobretot per adaptar i tot, amb la vista posada en les regions del planeta més vulnerables climàticament, més agreujats per una realitat climàtica que té com a clars responsables els països del nord global, i que requereix un compromís ferm de mitigació però també de compromís polític i pressupostari per facilitar l'adaptació a les regions més amenaçades per la crisi climàtica.
A la Cop26 es parla i es parlarà d'objectius de reducció d'emissions, de pressupostos, d'inversions, de sistemes productius i de mercats. Cal que tot això tengui simultàniament una mirada de justícia social, climàtica i intergeneracional que posi les persones per davant dels interessos de les grans corporacions que veuen en el capitalisme de crisi una oportunitat més de negoci. Cal que allò públic reforci el seu paper, cal que es reconegui el deute climàtic amb els països del sud global i que els països responsables de l'augment de l'escalfament global assumeixin els costos d'adaptació necessaris per als països o regions més vulnerables i que tenen una menor responsabilitat en la crisi climàtica global.
Aquesta mirada global/local, present/futur ha de ser present també a totes les polítiques que s'impulsin des dels governs regionals i autonòmics: cal que tots avancem cap una transició energètica, cap a la descarbonització dels nostres sistemes productius, cap a la relocalització productiva i cap al decreixement de la hipermobilitat. A casa nostra, amb una economia eminentment turística, l'esforç per reduir emissions passa, de manera molt significativa i especial per reduir les emissions del sector del transport aeri, marítim i terrestre. De fet, són les úniques emissions que han crescut de manera significativa en els darrers anys, tal i com es va exposar a la reunió constitutiva del Consell Balear del Clima celebrada el passat 21 d'octubre de 2021.
Incrementar l'operativitat d'infrastructures portuàries i aeroportuàries, com pretén AENA a l'aeroport de Son Sant Joan, el projecte al Port de Palma per part d'Autoritat Portuària de Balears, o com es planteja a la proposta del Pla General de Ports impulsat per Ports de les Illes Balears, topa directament amb els compromisos climàtics que cal assumir des de ja, tant des dels governs d'estats i nacions, com des dels governs autonòmics i insulars. La crisi climàtica no pot ignorar-se i menys en una regió insular com la nostra.
Calen compromisos ferms i ineludibles de mitigació i pressupostos públics per adaptació amb perspectiva de justícia social, ambiental, global i intergeneracional. Les polítiques d'avui, tendran necessàriament repercussions sobre els escenaris futurs que hauran d'enfrontar les futures generacions i això requereix una mirada política no curt-terminista, responsable i adaptada als reptes globals des dels territoris i realitats locals.
En aquest sentit, la Iniciativa Legislativa Popular de Llei de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears, presentada pel GOB al Parlament de les Illes Balears - en espera de ser acceptada a tràmit - planteja la necessitat de fixar uns objectius de benestar per les generacions presents i futures i té per objectiu la responsabilització de les polítiques institucionals en els reptes futurs que vendran determinats, si o si, per la crisi energètica, la crisi de materials, les crisi de subministrament i evidentment, la crisi climàtica.
És molt el que ens jugam avui, i per això cal que Glasgow sigui present en el debat públic i polític de les Illes i que les polítiques d'avui es facin assumint els compromisos que permetin garantir un futur vivible, actuant des de l'assumpció real d'emergència climàtica.
