Pels nostres barris, per les nostres ciutats i pobles, pel nostre territori, per les treballadores i treballadors, pel nostre clima, per la nostra costa, per la nostra salut, pel nostre futur.
Diferents Ciutats del Sud d’Europa de la xarxa SET fan una convocatòria unitària el proper dimarts 27 de setembre, Dia Mundial del Turisme per denunciar els impactes i conseqüències de la intensificació turística després de l’aturada que va suposar la pandèmia i atenent la situació actual d’agreujament de la crisi climàtica.
A Mallorca, més d’una trentena d’entitats convoquen el dimarts 27 de setembre a les 19h a una cadena humana envoltant el Consolat de Mar.
La xarxa SET, xarxa de ciutats del sud d'Europa contra la turistització, llança una convocatòria unitària d’acció per dimarts, dia 27 de setembre a diferents ciutats i territoris, en motiu de la NO celebració del Dia Mundial del Turisme i sota el lema Collapse Tourism Day.
Aquí a Mallorca, les entitats de la Plataforma contra l'Ampliació de l’Aeroport i altres entitats d’arreu de l’illa se sumen a aquesta convocatòria unitària i convoquen a una Cadena Humana al voltant del Consolat de Mar, el dimarts 27 a les 19 h.
El perquè d’aquesta convocatòria
- Massificació i pressió sobre el territori i els recursos
Aquest estiu hem vist una tornada del turisme massiu que en alguns casos s'acosta estadísticament al període pre-covid, i en d’altres els supera clarament.
La massificació turística a les Illes Balears, i concretament a Mallorca, està en xifres de rècord en tots els àmbits superant les dades del 2019, abans de la pandèmia. Aproximadament 16 milions de turistes arriben per les portes d’entrada a l’illa, sigui per l’aeroport o pels ports de Mallorca, allotjant-se en el gran nombre de places turístiques disponibles de l’hoteleria i en habitatges turístics.
Al dia d’avui l’oferta hotelera es troba amb una ocupació del 95% a les Illes Balears. Lideram la recuperació del sector turístic a Espanya tancant el segon trimestre d’enguany amb un 6’4% més de venda que el 2019, segons EXCELTUR, tot i que la meitat de turistes no s’allotja a hotels sinó al lloguer turístic vacacional.
La pressió urbanística creix també a un ritme molt preocupant, les obres visades en el primer semestre de l’any estan entre un 3% i un 5% per sobre de les visades en el mateix període de 2021 i 2019 respectivament, segons les dades del Col·legi d’Arquitectes de Balears. El sector recupera els nivells previs a la pandèmia representant la xifra semestral d’obres més gran des del 2008. I a més, la construcció es concentra en un segment de luxe mentre, degut a la pressió turística, no hi ha habitatges accessibles per a la població resident.
La massificació turística suposa una pressió social (índex de pressió humana) elevadíssima a les Illes -concretament a Mallorca, en aquest mes d’agost ja s’han superat els 2 milions de persones - i una saturació de totes les infraestructures que no poden donar l’abast a una excessiva demanda de recursos bàsics com l’aigua, l’ocupació del territori i la demanda energètica. Les depuradores, les carreteres i les platges plenes a vessar generant gran quantitat de problemes per als residents i visitants. Mentre, hi ha alarma de sequera i diferents municipis com Artà, Deià i Manacor ja apliquen restriccions a l’alt consum d’aigua. Recordem que segons dades oficials, el turisme consumeix un de cada quatre litres d'aigua.
El cost d’aquest model econòmic basat en la intensificació turística és elevadíssim en l’àmbit econòmic, social i ambiental. Depenem cada vegada més del “tot turisme” que impossibilita una diversificació econòmica, mentre es facilita el negoci de grans empreses i fons financers que veuen en aquest sistema uns guanys a curt termini amb un cost mínim i uns efectes col·laterals altíssims per a la població i els recursos naturals. Mentrestant es destina gran quantitat de diners públics a prioritzar la construcció o ampliació d’infraestructures viàries, aeroportuàries i portuàries per augmentar la seva capacitat operativa, privatitzant-se els guanys i socialitzant-se les pèrdues.
- Emissions
Aquest model econòmic suposa una generació d’emissions de CO₂ que no atura d’incrementar-se, fent-ho paral·lelament al creixement dels indicadors relacionats amb el model de massificació turística, sobretot degut a l’augment de la demanda energètica en un estiu amb onades de calor continuades i a l’ús de sistemes de transport molt contaminants com els avions, vaixells i vehicles de transport privat. Un model que encara preveu seguir creixent en arribada de més turistes, el que suposa emetre més emissions en un context d’ emergència climàtica declarat pel Govern de les IB i el Govern Espanyol. Mentre que s’ha de reduir nombre de turistes i emissions com indiquen els científics/experts. Tot això suposa una greu contradicció amb les declaracions d’emergència climàtica realitzades pel Govern de les IB i el Govern Espanyol i amb els Acords de París que ens obliguen a baixar les emissions de forma urgent.
- La massificació turística ens fa més pobres i ens exclou
Un model de massificació turística que augmenta la creació de llocs de feina però amb unes condicions de precarietat laboral, desigualtat social i emergència habitacional cada vegada més preocupants augmentant les desigualtats i la injustícia social. Des de la pandèmia ha crescut la desigualtat, s’ha recaudat més doblers però no ha suposat un millor benestar sinó al contrari, la població en risc de pobresa ha crescut. En paral·lel comença a calar fort la demanda per un turisme de “més qualitat”, una deriva perillosa atenent el major consum de recursos que implica i el fet que incentiva un mercat immobiliari basat en l’especulació i l’augment de preus de l’habitatge no accessible per als residents, provocant expulsió i un agreujament de les desigualtats.
El model de creixement i excés de turisme no millora els indicadors econòmics, ambientals i socials, ans al contrari, ens empobreix. Actualment la CCAA de les IB, amb més de 16 milions de turistes anuals, ens trobam en la dotzena posició del PIB espanyol, quan en el 1980 amb 5 milions de turistes ens situem en la primera posició del PIB. La massificació turística ens fa més pobres segons els indicadors econòmics actuals.
Un model que fa de les infraestructures viàries, aeroportuàries i portuàries l’eix vertebrador de la massificació turística i urbanística, i la saturació del territori i les infraestructures. Per posar un exemple, en el Port de Palma el dissabte 20 d’agost varen coincidir 5 creuers internacionals i 7 ferris de diverses navilieres amb un gran nombre de passatgers, una part dels quals utilitzen el port base de Palma per embarcar-se en els creuers per a la Mediterrània després d’arribar a l’aeroport de Palma procedents de distints països europeus. Port i aeroport lligats en el cercle de la “massificació turística”.
- Noves connexions, més turisme
El Govern de les IB i el Consell de Mallorca no es queden enrere amb el beneplàcit a l’arribada de més avions i més turistes rebent de forma molt positiva l’obertura de la nova ruta d’enllaç aeroportuària de Palma amb Nova York, la qual suposarà l’arribada de més passatgers i del negoci immobiliari, de fet algunes immobiliàries han anunciat que es convertirà aviat en la immobiliària de referència dels EEUU a Mallorca. I segueixen amb intenció de seguir obrint noves rutes.
- Turisme massiu, turisme excessiu i col·lapse
És urgent i necessari posar fre a un model de monocultiu turístic basat en el creixement sense límits i la massificació que ens duu al desastre econòmic, social i ambiental per a les illes i els seus habitants, un model que no posa a les persones i al planeta en el centre per millorar-ne les condicions de vida de forma més justa i equitativa per a tots i totes. Les entitats convocants i moltes altres estem fent propostes per eliminar la massificació turística i per canviar el model actual per un altre on les futures generacions tenguin l’esperança d’un futur millor.
- Gentrificació i pèrdua d’identitat
Les Illes Balears lideren el rànquing nacional de comunitats autònomes on els estrangers compren un major nombre d’habitatges. Al 2021, aquest percentatge es va situar en el 33% del total, 10 punts per sobre de la segona comunitat del rànquing, les Illes Canàries. A més, moltes d’aquestes compres són destinades al lloguer turístic, el que encara agreuja més el problema de la massificació i fa que, de cada cop, sigui més comú veure pobles fantasmes arreu de les Balears durant els mesos de tardor i hivern. El procés de gentrificació no només comporta un procés migratori residencial, sinó que afecta directament a la identitat cultural dels barris i pobles, els quals perden l’essència, la vida i les seves pròpies tradicions.
Tenim un model socioeconòmic sense escrúpols que simplement cerca seguir maximitzant els seus beneficis per damunt de tot, sense importar, en absolut, els impactes socials, culturals o ecològics que provoca a les nostres illes.
Així, sota el lema WORLD TOURISM DAY = COLLAPSE TOURISM DAY, el dimarts 27 de setembre tindran lloc diferents accions de protesta i denúncia d'aquesta situació en diferents punts del Sud d'Europa, entre les quals:
Palma
Donostia
Marsella
Venezia
Lisbona
Ajaccio
Napoli
Entitats i plataformes convocants:
Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport
Amics de la Terra
Greenpeace
GOB
Terraferida
Jubilats per Mallorca
Joventut pel clima
Arran
Rebel.lió o extinció Mallorca
Attac Mallorca
Entrepobles
Federació d'Associació de Veïns de Palma
Arrels Marines
Mallorca Nova
CUP Mallorca
Tambors per la Pau
Llaços Grisos
Endavant Mallorca
Fòrum Ciutadà
Docents pel Futur
STEI-i
Son Bonet Pulmó Verd
Plataforma Quin Port Volem
Plataforma contra els megacreuers
Plataforma Autopista NO
Benamics
Ciutat per qui l’habita
Flipau amb Pere Garau
Recuperarem Marivent (REM)
Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM)
Música per la Llibertat, Palma
Reviure Tofla
Unitat Cívica per la República
Plataforma Via Verda Alaró
(i a l’espera que més entitats es puguin adherir a la convocatòria d’aquí al 27S)
