El model econòmic, ecològic i social de les Illes Balears pateix una crisi estructural. La transició ecosocial permet abordar com transitar de model des de la perspectiva de la justícia social, ecològica i intergeneracional.
La realitat és que estam immersos en una crisi sistèmica i multidimensional a escala global, que té una realitat concreta al nostre territori. Són moltes les veus que posen en qüestió ja el model econòmic actual basat en el monocultiu intensiu turístic i les dinàmiques especulatives financeres del mercat immobiliari. Tot això es tradueix en una realitat laboral no diversificada i majoritàriament precària, una instrumentalització mercantilista i especulativa del sòl, la sobreexplotació dels recursos, la saturació d'infrastructures i espais, la degradació progressiva dels espais i recursos naturals, amb la pèrdua patrimonial que això implica, processos intensos de gentrificació, polarització social, augment de la pobresa i l'exclusió, problemàtica d'accés a l'habitatge, crisi climàtica, etc. Són per tant molts, els motius que fan que, des de l'ecologisme, apostem des de fa temps per la transició ecosocial cap a un model diversificat, resilient, que sigui capaç d'encarar els reptes sense precedents d'un futur incert i en el que les regles del joc ecosistèmic estan totalment trastocades.
Per això des del GOB llançam propostes a les formacions polítiques que representen propostes de polítiques que facin de palanca cap un futur que garanteixi l'adaptació a aquest context canviant des de la perspectiva de la justícia social, ambiental i intergeneracional.
Ara que la primera Iniciativa Legislativa Popular de Benestar per a les Generacions Presents i Futures de les Illes Balears està a punt d'aprovar-se, des del GOB feim propostes concretes de polítiques econòmiques, fiscals i territorials que ens han de permetre aquesta transició ecosocial:
-
Davant l’escenari actual és el moment de reenfocar la política econòmica cap a un model menys intensiu en el consum de materials i energia i que valori els recursos naturals i materials evitant que es sobrexplotin o esdevinguin residus, potenciant sectors productius dirigits a garantir la reproducció de la vida, a l’economia de les cures, la recuperació de sobiranies (alimentària, energètica, econòmica) i a la resiliència, que generin llocs de treball remunerat en condicions sociolaborals dignes, amb criteris d’economia ecològica, social i solidària, i garantint l’equitat de gènere. Una economia plural i transformadora.I en aquest sentit cal fer una mirada més profunda en dos sectors claus: el turisme, per a la seva necessària reconversió i decreixement i l'agroecologia com a sector prioritari i estratègic.
-
Cal ampliar les figures i la recaptació del nostre sistema d'incentius i impulsar la fiscalitat ecològica, tenint en compte les crisis energètica, agrícola-alimentària i de matèries primeres mundials i les terribles perspectives de canvi global i pèrdua de biodiversitat.
-
Per poder assolir els objectius relacionats amb el canvi climàtic, energia, transport, contaminació i residus, cicle de l'aigua, sistema agroalimentari i biodiversitat és necessari dur a terme una revisió radical de l'ordenació del territori i urbanisme. Seguim insistint en la necessitat d’una revisió profunda del model territorial per fer front als nous reptes econòmic, ecològics i socials i que pugui plasmar-se “Pacte social per la transformació radical del model territorial” que tengui com a pilars fonamentals:
-
Revisió en profunditat i adaptació dels instruments d’ordenació a la transformació ecosocial del model territorial
-
Desprogramació o desclassificació de sòls urbanitzables de valor ambiental o singular en les perifèries dels pobles i ciutats per recuperar sòl agrari i fèrtil seguint el previst al Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, més conegut com el Pacte de Milà. Aquest pacte compromet a les ciutats (unes 160 actualment) a desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per assegurar una alimentació saludable i accessible per a tota la societat.
-
Protecció integral del sòl rústic davant usos immobiliaris i residencials, industrials, turístics o d’infrastructures i equipaments que no li són propis. Concentrar geogràficament el creixement residencial i de serveis i evitar la dispersió en rústic d'aquests usos. Prohibició definitiva de llicències urbanístiques en sòl rústic. Cal aturar la creixent urbanització del camp. Incentivar la recuperació de cultius, manteniment de boscos i restauració de construccions tradicionals i educar les noves generacions en el manteniment dels valors paisatgístics i els usos tradicionals en sòl rústic.
-
Prioritzar i defensar l'accés a l'habitatge des de les polítiques públiques, partint de la situació d’emergència habitacional que pateixen les Illes. Cal obligar a donar ús residencial al parc ja construït. En aquest sentit i pel que fa a la gestió del parc d'habitatges, cal impulsar la sanció/fiscalització dels habitatges buits i la seva possible expropiació en no complir la funció social de la propietat privada. Afavorir un mercat públic de lloguer i impulsar normes que garanteixin els drets i deures dels inquilins i propietaris.
-
Aturar l'especulació: evitar la tinença especulativa de solars sense usos específics i de terrenys rústics sense activitat productiva, amb un augment d'impostos i si cal amb expropiacions que garanteixin un ús social i públic d'aquests bens. Evitar els grans projectes especulatius i nous equipaments desestacionalitzadors en sòl rústic que pretenen la revalorització de terrenys a favor de promotors i entitats bancàries. Acabar, en definitiva, amb l'urbanisme a la carta.
-
Prohibició de compravenda de cases o terrenys a no residents sense acreditar un mínim de 5 anys de residència per acabar amb l’especulació.
-
Acabar amb l’amnistia que permet concedir llicències a urbanitzacions sense clavegueram. Obligatorietat de disposar de sanejament per a tota nova construcció i reforma integral i de tractament terciari a zones amb recursos hídrics que han estat reduïts.
-
Establir un pla de gestió integral de tot el litoral per fer front a les múltiples agressions que pateix - littering, fondejos irregulars, incompliments en matèria de pesca, conflictes a les reserves marines, arribada de creuers, sostre nàutic, abocaments, prospeccions, instal·lacions temporals de platges, ocupacions il·legals en espais naturals protegits, processos de privatització del litoral, conflictes urbanístics de noves construccions i infraestructures al litoral de les illes, pressió humana - i que respon a una dispersió competencial que impossibilita una gestió eficaç i eficient del litoral.
-
Desplegar estratègies de retirada progressiva d’infraestructures i construccions i recuperació de primera línia litoral i incidir en la restauració d'ecosistemes degradats generant infraestructures verdes per augmentar la capacitat dels ecosistemes de proporcionar serveis com el control inundacions o el manteniment de la línia de costa
-
Moratòria de construcció i/o ampliació d’infraestructures de modes de transport dependents d’energies fòssils i/o amb un alt impacte ambiental: no construir més carreteres, ni ampliar infraestructures de transport (aeroport, ports)
-
El detall de totes aquestes propostes i moltes més propostes relatives als diferents àmbits de treball que abordam com a entitat ecologista, formen part d’un document general de propostes davant les properes eleccions autonòmiques, insulars i locals que hem elaborat i que els propers dies farem públic íntegrament i posarem a disposició de les formacions polítiques interessades.
Altres avanços ja publicats:
