Avui hem fet públic el segon informe de la sèrie "Evolució de les transicions", amb dades sobre mobilitat, transició energètica i medi marí.

 

A aquesta segona part analitzam la transició ambiental, tractam sobretot la transició energètica, però també, i especialment en una comunitat illenca com la nostra, la transició cap a una mar sostenible. Així mateix, el transport exterior i interior és un dels altres aspectes de la transició ambiental que hem volgut analitzar. El desenvolupament del turisme de masses a les Illes Balears ha dut associat un ús excessiu dels recursos naturals, així com una manca d’atenció a la conservació i millora de l’entorn.

PRINCIPALS CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI DE DADES (2019 – 2022)

1. MOBILITAT

• Externa
Comparant les dades de 2019 i 2022, s’observa una lleugera tendència a la baixa de l’arribada de passatgers, tant per via aèria com marítima, amb excepció de les línies regulars. Aquestes xifres, però, poden estar fortament condicionades per diferents factors (crisi sanitària i l’encariment dels combustibles). Així i tot, els resultats demostren una tendència clara d’assolir els nivells de turisme prepandèmic, allunyada de les veus que, a mitjans de 2020, demanaven un decreixement de visitants per motius ambientals, socials i, indirectament, econòmics, per a una diversificació del model.

• Interna

La transició és molt tímida, ja que augmenta el parc automobilístic i el nombre de cotxes elèctrics no acaba d’enlairar com s’esperava. Augmenta lis del metro, però no del bus, disminueix la via de cintura, però pot- ser aquest any tornarem a xifres del 2019.

2. TRANSICIÓ ENERGÈTICA

Els indicadors proposats, tot i no presentar la totalitat dels impactes de la transició, són una primera eina per a avaluar l’evolució de la transició energètica amb les dades disponibles avui dia. Volem fer palès que a l’hora de recopilar les dades, ens hem trobat davant unes institucions poc transparents que no proveeixen a la ciutadania de les dades necessàries per a avaluar amb detall l’estat d’aquesta transició, com serien les dades d’instal·lacions amb participació pública o l’ús de sòl rústic per a instal·lacions fotovoltaiques.
De tota manera, hem pogut analitzar indicadors relatius a consum d’energia elèctrica (demanda respecte a la resta d’energia, dependència externa i emissions generades), capacitat de l’energia renovable (percentatge de renovable instal·lada, producció de renovables, intensitat energètica i instal·lació de fotovoltaiques) i generació d’energia (autoconsum, instal·lacions amb participació, ús de sòl rústic per fotovoltaica i comunitats energètiques).

Els indicadors presentats ens mostren que el canvi en el sistema energètic ja s’està duent a terme, tot i que a una velocitat menor de la necessària per a assolir els objectius de cara al 2030.

3. TRANSICIÓ MARINA

Els indicadors proposats són: navegació sostenible, conservació marina, pesca sostenible, gestió sostenible del medi marí, adaptació de les zones costaneres al canvi climàtic Segons els valors més actuals dels indicadors proposats, el primer que es pot apreciar és l’efecte de l’any de pandèmia en aquestes. Els anys 2020 i 2021 han suposat una reducció molt important en el sector turístic, i tot i l’impacte negatiu que han suposat per l’economia illenca, també han dut associada una reducció en els impactes ambientals associats a aquest turisme. Per exemple, s’ha reduït el cabal d’aigües residuals abocades al mar que no compleixen els requisits de sanejament, així com el nombre d’escales d’embarcacions als ports.En altres indicadors, com els del canvi climàtic, dos anys és un període de temps massa curt per veure una millora (tot i que en ser una problemàtica global que no depèn explícitament del turisme la previsió és que aquests no hagin millorat), però si s’observen les sèries històriques, es fa evident que els efectes del canvi climàtic són apreciables.

CONCLUSIONS: Hi ha transició ecològica i ambiental?

La mobilitat externa (aeroport i port) va sofrir uns grans canvis a causa de la crisi de la pandèmia, però sembla que està arribant al nivell del 2019 i s’espera sobrepassar aquest any. Aquesta recuperació ja ha passat en totes les altres crisis. És una molt mala notícia per la transició ambiental, ja que avions, vaixells i cotxes són una part molt important del nostre impacte ambiental i també vitals per la nostra economia. Aquí, malgrat les dades positives no pensam que hi hagi una vertadera transició sinó més aviat hi ha una recuperació insostenible. Sense una transició llarga i progressiva en mobilitat externa és molt difícil que les altres transicions prosperin.
Respecte a la mobilitat interna veiem que la transició és molt tímida, ja que augmenta el parc automobilístic i el nombre de cotxes elèctrics no acaba d’enlairar com s’esperava. Augmenta l’ús del metro però no del bus, disminueix la via de cintura, però potser aquest any tornarem a xifres del 2019.

Quant a la generació d’energies renovables ha començat però va lenta. Pel que fa al consum s’ha de dir que estem augmentant i això no és una bona notícia, que es contrasta amb el positiu de rebaixar la dependència externa i baixar les emissions.

En la demanda d’energia hi ha moltes incògnites, ja que la demanda elèctrica està estancada, però millora l’autoconsum. Alhora tenim un seguit d’interrogants sobre els quals encara no tenim dades com és la participació pública en instal·lacions, l’ús de sòl rústic i sobre les comunitats energètiques.
Segons els valors més actuals dels indicadors de transició marina, el primer que es pot apreciar és l’efecte de l’any de pandèmia en aquestes. Els anys 2020 i 2021 han suposat una reducció molt important en el sector turístic, i tot i l’impacte negatiu que han suposat per l’economia illenca, també han dut associada una reducció en els impactes ambientals associats a aquest turisme.

A tota Espanya, i especialment a les Balears existeix una falta de rigorositat en el compliment de la legislació en temàtica marina i una falta d’implicació de les entitats responsables, que juntament amb una manca d’estudis que aportin coneixement derivat de la falta de finançament, pot provocar una manca d’eficiència en les mesures de protecció implementades.

Per acabar fem una crida a tots els actors implicats perquè entre tots i totes ens posem mans a l’obra i impulsem amb més força la transició mediambiental, ja que fent-ho estem protegint el nivell de qualitat de vida de totes les persones que vivim aquí.

Podeu consultar l'informe complet aquí