La societat civil organitzada, que treballa per aconseguir interessos col·lectius, és més necessària que mai al nostre arxipèlag. Per treballar en aspectes ambientals, socials i econòmics. Aquest passat cap de setmana, el GOB ha reunit a Menorca les seves seccions insulars i ha analitzat el nou context polític.

Els problemes de massificació turística es poden incrementar si s'apliquen els missatges que han anat difonent les formacions polítiques que es preveu que formin nous equips de govern a les illes. Aquest és un camí que es considera errat per la pèrdua de qualitat de vida dels residents, la major pressió sobre els valors naturals i la manca de resultats econòmics positius.

La impossibilitat de bona part de la població resident a visitar determinades platges durant la temporada turística, l'enorme dificultat per trobar aparcament en unes illes atapeïdes de vehicles turístics, el preu de l'habitatge que impedeix en molts casos exercir un dret constitucional, són alguns dels efectes socials de l'aposta, creixent i unidireccional, cap al turisme massiu.

En termes econòmics, la massificació turística va en direcció contrària a la renda per càpita. Així ho recullen les publicacions econòmiques. En 1983, la província de les Illes Balears era la segona en el rànquing estatal. En aquells moments, visitaven les illes uns 4,3 milions de turistes. En 2022, Balears apareix en la 22a. posició a nivell estatal, malgrat haver rebut 16,5 milions de turistes.

Queda clar que la massificació no contribueix al benestar, sinó només a determinades activitats que són extractives en termes econòmics, això és, extreuen beneficis generats en el territori illenc i se l'emporten cap a d'altres indrets.

Aquest excés de pressió va mostrant errors repetits de planificació. Eivissa compta amb tres dessaladores i els aqüífers segueixen sobreexplotats. Mallorca ha anat ampliant carreteres i continuen anunciant-se noves infraestructures vials. A Menorca creix la sensació de saturació i l'allotjament turístic no declarat ocupa els habitatges que haurien de ser per residents.

Davant aquesta evolució, el GOB ha acordat treballar des de la societat per impulsar mesures de control, que ajudin al benestar social i a la recuperació ambiental.

Eines com l'establiment d'un límit en els vehicles de cada illa, que a Formentera s'ha experimentat amb èxit. Com la regulació de les extraccions abusives d'aigua. Com l'ordenació de l'oferta nàutica per no degradar ni els valors naturals ni la pròpia qualitat de l'experiència de qui en fa ús. Com el fre a la promoció turística de l'estiu illenc. Com la correcta gestió de les zones protegides per conservin i recuperin valors.

La societat acostuma a anar per davant de les institucions en visió i en apostes de futur. A les illes cal organitzar-se per buscar camins que transitin entre la conservació i el progrés no especulatiu.