Editorial de Es Busqueret núm. 41, gener de 2016

 

Recent celebrada l’efemèride del 2 de febrer, dia mundial de les zones humides, de la forma reivindicativa que ens caracteritza, aprofitam per recordar també a través d’Es Busqueret la situació en que es troben aquests indrets tan especials a les nostres illes.

Disposar d’aigua suficient i de bona qualitat és un requisit fonamental per al manteniment dels processos ecològics i la conservació dels ecosistemes, i per a la pervivència de moltes espècies de flora i fauna. Però malauradament aquests requeriments bàsics segueixen sense estar garantits.

Per començar, no disposam d’instruments legals i de control que garanteixin efectivament el manteniment del cabal ecològic de les diferents zones humides. Si no som capaços de planificar racionalment l’explotació de l’aigua per al consum humà (aquests dies és un tema ben d’actualitat) difícilment tindrem en compte les necessitats dels sistemes naturals.

La contaminació, de diferents tipus, afecta bona part de les zones. Així, els sistemes de depuració d’aigües residuals, contínuament desbordats per una població resident i especialment turística que segueix creixent, sovint funcionen malament de forma puntual o continua, i les aigües poc o gens tractades acaben a torrents i albuferes (també a zones humides càrstiques). La sobreutilització de fertilitzants a àrees de cultiu intensiu aporta uns nivells molt elevats de nitrats a alguns espais, facilitant l’eutròfia de l’aigua.

Més enllà de la qüestió hídrica, tampoc els altres usos i aprofitaments estan gens controlats. Els processos urbanístics, com actuacions d’impacte més dramàtic, segueixen afectant o amenaçant algunes zones, com ses Fontanelles o el prat de sa Porrassa (Magalluf). Els abocaments d’enderrocs, deixalles i fems segueixen essent freqüents. L’ús públic incontrolat perjudica la conservació dels hàbitats i les espècies. La caça es practica a algunes zones fonamentals per espècies amenaçades. La introducció d’espècies exòtiques genera efectes ecològics gravíssims. ...

Cal dotar totes les zones humides d’una protecció que les blindi legalment de forma suficient davant els diferents impactes, i permeti abordar-los i corregir-los convenientment. Un decret de protecció de les zones humides de les Balears podria ser l’eina adequada. Se n’ha parlat en diverses legislatures i fins i tot es va intentar seriosament la seva aprovació, però no es va materialitzar.

Però la protecció sobre el paper no basta. Ho veim per exemple al parc natural de s’Albufera de Mallorca, declarat ja fa 28 anys i que encara avui pateix bona part dels impactes que hem anat citant. Sense mitjans suficients, la protecció no és efectiva.

Des d’Es Busqueret reclamam idò un compromís ferm del Govern amb la protecció i conservació de les zones humides de les Illes, i la seva demostració amb decisions i actuacions efectives. No fer-ho seria una gran irresponsabilitat.