En 2010 es va publicar aquesta important obra que suposa la continuació de l’Atles de nidificants publicat pel GOB l’any 1997. Les poblacions d’aus són molt dinàmiques i amb el pas dels anys canvien les distribucions sobre el territori, i fins i tot apareixen i desapareixen espècies. És per això que es fa necessari actualitzar periòdicament aquesta base informativa. En conseqüència, l’any 2003 es començà l’elaboració d’un nou Atles d’aucells nidificants a Mallorca. Així, al llarg del període 2003-2007, i gràcies a la feina de molts ornitòlegs, es varen recollir més de 15.000 observacions de comportaments reproductius de 115 espècies diferents (109 autòctones i 6 exòtiques). Aproximadament un terç de les 352 espècies observades fins ara a Mallorca són reproductores.
En relació a l’Atles anterior (1983-1993) s’han localitzat vint-i-una noves espècies nidificants, de les quals quatre són espècies exòtiques i /o introduïdes, que probablement no passaran de reproductors accidentals; altres 5 són espècies amb reproducció accidental o, fins, ara, molt escassa, i les altres deu espècies han format poblacions més o manco estables o fins i tot en creixement evident, com el cullerot (Anas clypeata), el soterí gros (Podiceps cristatus), el toret (Ardeola ralloides), l’esplugabous (bubulcus ibis), l’agró blanc (Egretta garzetta), la fotja banyuda (Fulica cristata), la llambritja (Sterna hirundo), el busqueret roig (Sylvia undata), la senyoreta (Aegithalos caudatus) i el gorrió barraquer (Passer montanus). Entre les espècies ja presents l’any 1993, destaca per la seva evolució territorial i demogràfica el cas de la tórtora turca (Streptopelia decaocto), que ha pasta de localitzar-se en només tres quadrats de 10 x 10 km a ocupar ara pràcticament tota l’illa, llevat d’algunes zones de muntanya. A l’altre costat, algunes espècies com la cotorra de pit gris (Myiopsitta monachus) i l’abellerol (Merops apiaster) presenten distribucions més reduïdes per haver desaparegut d’algunes localitats.
