Dijous 26 d’agost de 2010
En el que duim de 2010 ja hem assolit el rècord pel que fa al nombre de milanes mortes en un any
Alerta aquests dies: els mesos d’agost i setembre es sol registrar una alta mortalitat
La població de milana (Milvus milvus) de l’illa de Mallorca passa per uns moments molt delicats. Recordem que la població balear d’aquesta espècie es troba considerada com “En Perill Crític” (CR), la màxima categoria d’amenaça en el Llibre Vermell dels Vertebrats de les Balears.
Acabada la temporada reproductora del 2010, la població censada ha estat formada per 19 parelles territorials, 4 menys que les 23 censades el 2009. Així, aquest és el primer any de la darrera dècada en que es constata un retrocés apreciable de parelles. També és molt preocupant que només 9 de les 19 parelles territorials hagin aconseguir criar exitosament, així com també el baix nombre de polls (19) que han arribat a volar. La baixa productivitat de la població (nombre de polls volats en relació al conjunt de parelles territorials) situa el 2010 entre els anys amb pitjors resultats.
Lamentablement en el que duim de 2010 ja s’han localitzat 9 milanes mortes, el mateix nombre que l’any passat, que fins ara havia estat el pitjor any des de l’inici de les tasques de seguiment de la població. Aquestes xifres són molt elevades per una població tan petita, i posen en risc la recuperació de l’espècie a Mallorca. El seguiment d’exemplars amb emissors, de ràdio i també via satèl·lit, s’està mostrant vital per obtenir totes aquestes dades.
La població de milanes es venia recuperant lentament, passant de 10 a 23 parelles en 10 anys. Els esforços fets per la Conselleria de Medi Ambient, organitzacions conservacionistes, propietaris de finques, particulars i empreses han contribuït a recuperar l’espècie, una recuperació que ara es veu frenada per l’alta mortalitat detectada.
El GOB demana més contundència contra els vedats de caça que usin verí
Les dades recollides els darrers 11 anys són molt indicatives: el 48% de les milanes localitzades mortes (65 exemplars) havien consumit verí. Si eliminam d’aquest càlcul les milanes que encara no han estat analitzades, i aquelles en que no s’ha pogut determinar la causa de mort, el percentatge atribuïble a l’enverinament assoleix el 69%. Aquesta és amb diferència la causa de mortalitat més important per a la població balear de milana, i és la que ha situat aquesta espècie en el llindar de l’extinció a les nostres illes.
Tot i l’increment dels mitjans de lluita contra l’ús il·legal de verí, el cúmul de casos recents deixen clar que l’administració haurà de ser més contundent si vol acabar amb aquesta pràctica. Per al GOB, tot i que evidentment hi poden existir altres motivacions, existeix una relació clara entre l’ús il·legal de verí i la mala gestió que es fa a determinats vedats de caça per tal d’eliminar els depredadors d’espècies cinegètiques com la perdiu i el conill. Per això el GOB proposa incrementar les inspeccions a vedats, resoldre amb celeritat els expedients oberts i tancar cautelarment tots aquells vedats de caça on es detecti l’ús de verí.
Milana enverinada, localitzada al seu niu
Les èpoques de l’any en què s’han localitzat més exemplars enverinats són just després del tancament de la temporada de caça (febrer) i després d’obrir-se la mitja veda de caça (mitjan agost). Per això el GOB alerta aquests dies davant la possibilitat que puguin tenir lloc nous enverinaments, i recorda als que realitzen aquestes pràctiques que l’enverinament d’espècies protegides és un delicte i poden acabar amb condemnes de presó.
El GOB realitza enguany, amb la col·laboració d’Obra Social Caja Madrid, accions de seguiment de la població i de divulgació de l’espècie i la problemàtica, en el marc del Pla de Conservació de la Milana dirigit per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.
