La dispersió de la població, després del tancament de l’abocador de Son Reus, fa més complicat el seu seguiment
22/06/2012 GOB i Endesa col·laboren en la conservació de la milana a Mallorca
La dispersió de la població, després del tancament de l’abocador de Son Reus, fa més complicat el seu seguiment
Endesa referma el seu compromís amb la conservació de la milana, col·laborant amb el GOB en el desenvolupament d’accions d’estudi i conservació d’aquesta espècie en perill d’extinció.
L’any passat s’equiparen 4 exemplars d’aquesta espècie amenaçada amb emissors de seguiment via satèl·lit, i altres 15 exemplars amb emissors de seguiment per ràdio. Des de 2000, el GOB ha equipat més d’un centenar d’individus amb emissors convencionals gràcies a la col·laboració d’empreses com Endesa.
El seguiment individual d’exemplars, utilitzat amb la milana a Mallorca des de l’any 2000, és una eina fonamental en l’estratègia de conservació d’aquesta espècie a les Illes Balears. Els exemplars monitoritzats aporten informació detallada sobre els seus moviments diaris, l’ús que fan del territori, els llocs on s’alimenten i on dormen, i en cas de mort poden ser recuperats ràpidament per determinar-ne la causa.
Des de l’any 2009, a més del seguiment amb emissors de ràdio el GOB ha posat en marxa el seguiment via satèl·lit d’alguns exemplars. Aquests nous emissors recullen localitzacions cada hora del dia gràcies al sistema GPS, amb un marge d’error de pocs metres, indicant també si la milana està aturada o volant, la direcció i velocitat de vol, i si és viva o morta. Tota aquesta informació es transmet al sistema de satèl·lits Argos, i després de ser processada es posa a disposició del GOB a través d’Internet.
Des de l’inici del programa de conservació de la milana a Mallorca, l’any 2000, la població insular de milana ha anat experimentant un creixement lent però sostingut, passant de les 8 parelles inicials a les 19 de 2011. Tot i això, l’enverinament, que és la causa més important de mortalitat de l’espècie, segueix essent un problema ben vigent. De fet està impedint que la població mallorquina es recuperi. Els estudis elaborats el darrer any, indiquen que la població podria haver crescut més d’un 20% dins la darera dècada en absència d’enverinament.
L’alta mortalitat, especialment la que pateixen les parelles adultes, posa en risc la recuperació de l’espècie a Mallorca. Les dades demostren que l’ús de verí al medi natural és encara una pràctica comuna, i que s’han d’intensificar els esforços per eradicar-la.
La distribució de la població, fins fa uns anys molt condicionada per l’existència de l’abocador de residus de Son Reus, està ara experimentant canvis importants. Així, la milana ha colonitzat recentment la Marina de Llucmajor, el Pla i les muntanyes d’Artà. Aquesta dispersió complica les tasques de localització de la població i seguiment dels exemplars, i exposa les milanes als riscos existents en aquestes noves àrees.
