El GOB demana al Consell de Mallorca que apliqui criteris d’estalvi ambiental i econòmic i abandoni la fumigació de voreres de carretera
13/08/2012 Què punyetes fa aquest home?
No satisfet amb la visió d’una vorera ja completament erma, l’operari es dedica a fumigar amb pesticida les mates que hi ha més enllà del domini públic de la carretera. Sembla que l’objectiu és esquitxar, com més millor i allà on sigui
El GOB demana al Consell de Mallorca que apliqui criteris d’estalvi ambiental i econòmic i abandoni la fumigació de voreres de carretera
És un fet habitual trobar-nos els operaris de Carreteres del Consell de Mallorca fumigant voreres on ja no hi creix res. Terra o grava erma. Aquesta pràctica és encara més inexplicable durant l’estiu, en que per manca d’aigua pràcticament les plantes ja no neixen ni creixen.
Des del GOB consideram que és ben hora d’abandonar aquest absurd, i replantejar les directrius del Consell de Mallorca en el manteniment de voreres de carretera.
La seguretat vial no està barallada amb el respecte al medi ambient
La vegetació que creix a les voreres de carreteres i camins juga un paper important, no només estètic durant la floració primaveral, sinó també ecològic, a causa de la seva elevada diversitat biològica i per la producció de recursos tròfics que són aprofitats de forma important per moltes espècies d’invertebrats i d’aucells. Al llarg de les darreres dècades, les poblacions d’aucells lligats als paisatges agrícoles són les que més han minvat a Europa (un 48% en el període 1985-2007) [1], fet que es podria explicar en bona part per un model amb menys diversitat d’espècies i un ús important de pesticides. A les voreres de camins i carreteres hi viuen moltes espècies de flora, fet que ajuda a compensar la pèrdua de biodiversitat a la resta de l’àmbit agrícola. A més a més la vegetació de les voreres fa una funció connectora entre diferents sistemes naturals arreu del territori.
Els producte més habitualment utilitzat per eliminar la vegetació de les voreres de camins i carreteres és el glifosat [2], en alguna de les seves formes comercials (Roundup, Garlon, etc.). Aquest pesticida no és gens selectiu i és bastant persistent, acumulant-se en el sol durant mesos i essent susceptible d’arribar als nivells freàtics. A més de l’impacte sobre la vegetació, existeixen estudis que citen efectes negatius sobre animals i els seus sistemes endocrins [3].
El control de la vegetació a carreteres, entenem que per motius de seguretat vial, s’hauria de limitar a l’eliminació d’arbres i arbusts que efectivament puguin suposar un perill en cas que un vehicle es surti de la via o afectin a la correcta visibilitat de la carretera. Per això existeixen sistemes ambientalment menys impactants i no contaminants, com el desbrossat amb maquinària específica. De fet l’eliminació mecànica s’utilitza també per part de la Direcció Insular de Carreteres, i és la metodologia fonamental utilitzada tant a Menorca com a Eivissa.
El GOB demana que es “retalli” la fumigació
Posats a minvar la despesa de l’administració insular, poques coses ens semblen tan inútils com destinar salaris d’operaris i comprar productes químics per abocar-los contínuament a voreres de carretera on de fet ja no hi creix gairebé res.
Des del GOB feim igualment extensiva la nostra petició als ajuntaments, ja que alguns d’ells utilitzen també la fumigació per al control de la vegetació al viari de competència municipal.
1] http://www.ebcc.info/index.php?ID=382
[2] http://es.wikipedia.org/wiki/Glifosato
[3] http://ehp.niehs.nih.gov/members/2005/7728/7728.html
