Un treball conjunt entre l’IMEDEA-CSIC, el GOB i l’Estació Biològica de Doñana publicat a la prestigiosa revista PLOS ONE
20/11/2012 Científics i ornitòlegs sumen esforços per evitar l’extinció de la milana
Un treball conjunt entre l’IMEDEA-CSIC, el GOB i l’Estació Biològica de Doñana publicat a la prestigiosa revista PLOS ONE
PLOS ONE la revista científica més gran del món en quant a volum de publicació i dedicada principalment a la biologia i la medicina (1), acaba de publicar un article que condensa bona part de la feina feta els darrers 12 anys a Mallorca per evitar l’extinció de la milana (Milvus milvus) un aucell rapinyaire amenaçat. Aquesta publicació ha estat possible gràcies al treball conjunt iniciat fa un any per investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i de l’Estació Biològica de Doñana (CSIC) i l’equip d’ornitòlegs del GOB, que venen seguint l’espècie d’ençà del 1999 a l’illa. Els investigadors han aconseguit integrar dins un sol marc estadístic fins a 4 tipus de dades que han permès obtenir estimes més fiables i útils en la conservació de la milana.
Les dades de camp van ser obtingudes pel GOB entre 2000 i 2011, període en el que es van marcar fins a 146 milanes amb emissors de seguiment terrestre i marques alars. Aquest marcatge va permetre recuperar els exemplars que morien i l’analitzar-ne les causes. Per altre part es van censar anualment les parelles i es van obtenir les principals dades reproductores. També es van analitzar les dades de les milanes que entraren al centre de recuperació del COFIB. L’anàlisi simultani de totes les dades efectuat per Simone Tenan, autor principal de l’article, ha permès obtenir una estima fiable de la proporció d’adults reproductors, un paràmetre important difícil d’estimar al camp i de la influència de la mortalitat per verí en la taxa de creixement de la població.
L’ús il·legal de verí principal amenaça per la població
L’estudi revela que el verí va provocar el 43% de la mortalitat dins el primer any de vida de les milanes. El verí va tenir un impacte encara major en els individus de més de 1 any essent el responsable de la mort del 76% de les milanes localitzades, una taxa molt elevada i que dóna una idea de la gravetat del problema. Aquesta mortalitat es reflexa en una reducció del 20% en el creixement de la població. Les milanes de l’illa, van tenir una bona taxa de fecunditat (1,83 polls volats per cada parella), el que va permetre compensar en part l’alta mortalitat per enverinament.
La investigació publicada a PLOS ONE proposa mesures per concentrar els esforços de conservació de la població. “La gestió s'hauria de concentrar en l'eradicació d'enverinament il·legal i en la millora del seguiment, la vigilància i l’anàlisi d'episodis d'enverinament”. Un diagnòstic forense precís té un paper clau en la investigació de l’enverinament, i es veu reforçat per tècniques com el marcatge amb emissors de seguiment.
Investigadors i ornitòlegs coincideixen en afirmar que “un increment del control del ús de verí ajudaria a reduir despeses públiques com per exemple el manteniment artificial de punts d’alimentació per aucells carronyaires”. Malauradament però, els dràstics retalls en conservació d’espècies a les Illes Balears, han reduït a la mínima expressió el Pla de Recuperació de la milana, que havia aconseguit aturar el declivi i duplicar la població existent en 10 anys.
Des de principis del segle passat, la milana reial està en disminució a tota Europa. A Espanya el declivi ha estat dràstic i s’ha declarat en Perill d’Extinció el 2011. A Mallorca, era un au relativament comuna fins fa dècades però la seva població va disminuir a sols 8 parelles l'any 2000. Els treballs de conservació han permès recuperar la població fins a les 20 parelles, xifra on es troba estabilitzada des de 2007.
L'article es titula: Demographic Consequences of Poison-Related Mortality in a Threatened Bird of Prey (Conseqüències demogràfiques de la mortalitat per enverinament en un rapinyaire amenaçat). Els seus autors són Simone Tenan (IMEDEA-CSIC i Universitat de Pavia, Itàlia), Jaume Adrover i Antoni Muñoz (naturalístes del GOB), Fabrizio Sergio (Estació Biológica de Doñana-CSIC) i ha estat coordinar per Giacomo Tavecchia (IMEDEA-CSIC). Podeu consultar-lo de franc aquí http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0049187
