Al llarg d’aquesta setmana arreu del món es celebra aqueixa fita, i s’insisteix a destacar el paper estratègic que juguen aquests sistemes naturals
30/1/2013. A les Balears celebram el Dia mundial de les zones humides amb retalls i urbanitzacions
Al llarg d’aquesta setmana arreu del món es celebra aqueixa fita, i s’insisteix a destacar el paper estratègic que juguen aquests sistemes naturals
El 2 de febrer de 1971 es signà a la ciutat iraniana de Ramsar la Convenció sobre zones humides d’importància internacional, amb l’objectiu de garantir la conservació d’aquests espais d’alta biodiversitat i gran importància ecològica i econòmica. Al llarg d’aquesta setmana arreu del món es celebra aqueixa fita, i s’insisteix a destacar el paper estratègic que juguen aquests sistemes naturals.
Pel seu valor, les zones humides tenen una consideració especial a la normativa ambiental (cap altre ecosistema concret ha estat objecte d’un tractat internacional). A la Mediterrània la importància és encara major, ja que les zones humides ocupen un percentatge molt petit del territori, han patit greus amenaces (dessecació en molts de casos) i actualment segueixen patint problemes molt diversos que les posen en risc.
En aquests moments les zones humides de les Illes no passen pel seu millor moment. Algunes, que gaudien de protecció conservacionista, estan patint importants retrocessos en la seva gestió, mentre altres estan en risc de ser destruïdes total o parcialment a causa de processos urbanístics. Així:
- S’Albufera de Mallorca, Es Grau de Menorca i les Salines d’Eivissa i Formentera són espais protegits amb la figura de parc natural, i per tant gaudeixen d’un status que hauria de garantir una adequada conservació. Tot i això, recentment han estat acomiadats els tres naturalistes responsables del seguiment ecològic. Així les tasques de seguiment de les condicions hídriques i de l’evolució de les espècies animals i vegetals no es podràn realitzar amb la rigorositat necessària, pel que serà complicat avaluar adequadament si l’evolució ecològica, fruit de la gestió, va o no per bon camí. Això és fonamental, a la vista dels canvis en la gestió que hi pretén introduir el Govern, i que obren les portes a l’empresa privada i a la mercantilització.
- Ses Fontanelles és la darrera gran zona humida de Palma, i és el que ens resta de la gran zona d’Es Prat, dessecada el segle XIX. Tot i els seus excepcionals valors ecològics (hi viu l’única població natural de Limonium barceloi) en aquests moments s’hi desenvolupa un projecte d’urbanització que dessecarà part de la zona humida actual, i probablement alterarà sensiblement les condicions ambientals del que es deixi. El centre comercial i d’oci que es preveu construir tindrà sense dubte greus efectes sobre la porció de zona humida que es pretén mantenir com a zona verda. En aquests moments ja s’hi estan realitzant tasques prèvies al començament de les obres de construcció, pendents de l’autorització definitiva.
- Altres zones humides es troben igualment en risc de desprotecció i urbanització. L’anterior executiu balear elaborà un pla hidrològic, que fou remès al Congrés dels Diputats per a la seva aprovació. Però el canvi al govern balear sobrevingut després dels darrers comicis va motivar la paralització en l’aprovació, i la revisió del contingut per part de l’actual govern. Molt ens temem que algunes zones humides puguin ser desprotegides en el nou pla hidrològic, entre elles part de Maristany, l’Ullal, ses Feixes, ... per tal de possibilitar la seva urbanització.
La discussió sobre la necessitat de conservar les zones humides balears ja hauria d’estar superada, i el compromís de protecció, manteniment i millora de les condicions ecològiques de les zones humides hauria de formar part del programa de qualsevol executiu que pretengui governar les Illes amb responsabilitat i visió de futur.
