Cal aplicar criteris d’estalvi ambiental i econòmic, i abandonar aquesta pràctica inconvenient que és norma habitual a Mallorca
11/04/2013. GOB i APAEMA reclamen al Consell que deixi de fumigar les voreres de carretera
Cal aplicar criteris d’estalvi ambiental i econòmic, i abandonar aquesta pràctica inconvenient que és norma habitual a Mallorca
Durant la primavera és un fet habitual trobar-nos els operaris del departament de Carreteres del Consell de Mallorca fumigant les voreres de les vies de la seva competència per tal d’eliminar la vegetació.
En la majoria dels casos resulta complicat trobar una justificació racional a aquestes actuacions, ja que es fumiga sobre zones que no representen cap risc en relació a possibles incendis forestals, a zones en que no s’afecta la visibilitat circulatòria de la carretera, a zones on la vegetació no suposa cap risc per a la seguretat de les persones en cas de sortida de la via, a zones de grava (entre la carretera i la via de servei) ja sense cap tipus de vegetació, etc.
El producte més habitualment utilitzat per eliminar la vegetació de les voreres de camins i carreteres és el glifosat [1], en alguna de les seves formes comercials (Roundup, Garlon, etc.). Aquest pesticida no és gens selectiu i és bastant persistent, acumulant-se en el sol durant mesos i essent susceptible d’arribar als nivells freàtics. A més de l’impacte sobre la vegetació, existeixen estudis que citen efectes negatius sobre animals i els seus sistemes endocrins [2].
En alguns casos hem observat com aquestes actuacions afecten no només la vorera de la via, sinó també la vegetació, natural o de conreu, situada ja dins terrenys de titularitat privada, sense cap tipus de consentiment del propietari.
Des de la perspectiva agrària, l'aplicació d'herbicides a les voravies de les carreteres suposa no només un risc per a la salut de les persones i el medi ambient sinó un perill per als cultius que limiten amb les vies de transport. En molts casos els herbicides arriben a afectar una àrea important de terreny, més enllà de la vorera de la carretera, reduint la producció de cereal, lleguminoses o farratges, i debilitant bardisses i alguns arbres cultivats.
No obstant, són aquells pagesos i pageses que han triat l'opció de fer agricultura ecològica els que pateixen més greument els afectes d'aquesta pràctica ja que la contaminació dels seus cultius per deriva dels herbicides emprats a les carreteres pot fer perillar la seva certificació ecològica. Per l'altra, els fitosanitaris de síntesi, com els aquí esmentats, resulten mortals per una gran quantitat de fauna auxiliar, la qual el productor eco procura mantenir d'alguna manera pel seu benefici en el control de plagues i malalties.
Des del GOB i APAEMA (Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca) consideram que és ben hora d’abandonar aquest absurd, i replantejar les directrius del Consell de Mallorca en el manteniment de voreres de carretera.
La seguretat vial no està barallada amb el respecte al medi ambient
La vegetació que creix a les voreres de carreteres i camins juga un paper important, no només estètic durant la floració primaveral, sinó també ecològic, a causa de la seva elevada diversitat biològica i per la producció de recursos tròfics que són aprofitats de forma important per moltes espècies d’invertebrats i d’aucells. Al llarg de les darreres dècades, les poblacions d’aucells lligats als paisatges agrícoles són les que més han minvat a Europa (un 48% en el període 1985-2007) [3], fet que es podria explicar en bona part per un model amb menys diversitat d’espècies i un ús important de pesticides. A les voreres de camins i carreteres hi viuen moltes espècies de flora, fet que ajuda a compensar la pèrdua de biodiversitat a la resta de l’àmbit agrícola. A més a més la vegetació de les voreres fa una funció connectora entre diferents sistemes naturals arreu del territori.
El control de la vegetació a carreteres, cas que estigui justificat en determinats casos (seguretat vial, prevenció d’incendis, etc), s’hauria de limitar a l’eliminació d’arbres i arbusts que efectivament puguin suposar un perill en cas que un vehicle es surti de la via o afectin a la correcta visibilitat de la carretera, o al control de la vegetació confrontant amb zones forestals. Per això existeixen sistemes ambientalment menys impactants i no contaminants, com el desbrossat amb maquinària específica. De fet l’eliminació mecànica s’utilitza també per part de la Direcció Insular de Carreteres, i és l’únic sistema emprat a Menorca i Eivissa. Recordem que a Menorca el Pla Territorial Insular estableix que “Es prohibeix l’ús d’herbicides en el manteniment de les voreres de carreteres i camins, havent-se de realitzar el control de la vegetació a través de mitjans mecànics” (article 20.3.8).
El GOB i APAEMA demanen que es “retalli” la fumigació
Posats a minvar la despesa de l’administració insular, poques coses ens semblen tan inútils com destinar salaris d’operaris i comprar productes químics per abocar-los contínuament i sense una justificació suficient a voreres de carretera on de fet ja no hi creix gairebé res.
Suggerim al Consell de Mallorca que controli la vegetació a les vores de carreteres només allà on estigui justificat, quan estigui justificat, i amb sistemes mecànics.
Feim igualment extensiva la nostra petició als ajuntaments, ja que alguns d’ells utilitzen també la fumigació per al control de la vegetació al viari de competència municipal.
[1] http://es.wikipedia.org/wiki/Glifosato
[2] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15929894
[3] http://www.ebcc.info/index.php?ID=382
