El Consell tramita la imposició d’una taxa injusta i abusiva que podria implicar la desaparició d’aquests espais on no es pot caçar
14/06/2012 Ofensiva del Consell de Mallorca contra els refugis de fauna
El Consell tramita la imposició d’una taxa injusta i abusiva que podria implicar la desaparició d’aquests espais on no es pot caçar
El GOB ho interpreta com a jugada política, en resposta a la pressió de determinats sectors del món de la caça, per evitar que segueixi prosperant aquesta figura de protecció
El refugi de fauna és una figura establerta i regulada per la normativa cinegètica (Llei 6/2006 de caça i pesca fluvial, i Decret 72/2004 pel qual es regulen els plans tècnics i els refugis de caça) i que persegueix la finalitat d’assegurar la conservació de determinades espècies de la fauna silvestre, particularment les caçables. Al refugi de fauna no s’hi caça, i les poblacions d’animals es recuperen i augmenten. I els terrenys de caça veïnats es veuen beneficiats en incrementar-se naturalment les seves poblacions cinegètiques, gràcies al paper de centres de producció i dispersió que exerceixen els refugis de fauna.
A l’illa de Mallorca es pot caçar pràcticament arreu, i el nombre de persones que practiquen la caça és molt elevat (unes 21.000 llicències). Per això és necessària una xarxa d’àrees on les poblacions d’animals estiguin lliures de la pressió cinegètica i puguin recuperar-se fins als nivells que els ecosistemes puguin mantenir. Així, des de l’any 1980 el GOB ha ajudat a molts propietaris a tramitar la declaració de refugis de fauna, que actualment superen la cinquantena a Mallorca.
Habitualment, les finques que decideixen constituir-se com a refugi formen part de vedats de caça gestionats per societats de caçadors. Les declaracions de refugis impliquen en aquests casos la minva de superfície dels vedats afectats. És fàcil pensar que el nombre creixent de nous refugis declarats a Mallorca en els darrers anys es pugui percebre com un problema per determinats sectors del món de la caça.
Fins ara, tant la tramitació com el manteniment dels refugis de fauna estava exempt de qualsevol taxa per part de l’administració. Així, la Llei balear de Caça (6/2006) no contempla que els refugis hagin de pagar cap taxa, i en conseqüència tampoc està previst aquest impost al decret 106/2010 de transferència de la competència de caça al Consell de Mallorca. Aquesta exempció està, en la nostra opinió, completament justificada per la funció ambiental, social i de recuperació cinegètica d’aquests espais.
Però ara el Consell de Mallorca planteja un canvi radical de les condicions, amb la tramitació d’una Ordenança reguladora de les taxes corresponents a tràmits administratius i serveis en matèria de caça i pesca fluvial a Mallorca. Aquesta ordenança, que ha estat sotmesa a exposició pública i a la qual el GOB hi ha presentat suggeriments, planteja el cobrament de taxes per la tramitació dels refugis i, sobre tot, pel seu manteniment anual.
Així, si prospera la proposta, els refugis de fauna hauran de pagar 17,56 € per Ha i any per les primeres 20 Ha (amb un suplement si la superfície és superior). Per exemple, per a un refugi de fauna de superfície mitjana (25 Ha) suposarà un impost anual de 362 €.
La mesura no és només injusta, per gravar amb una taxa una funció pública, socioambiental, i que no comporta cap tipus d’aprofitament particular, sinó que encara va més enllà. Consideram que és clarament ofensiva. Així, l’ordenança planteja, per als vedats de caça normals, una taxa de la meitat (8,80 € per Ha i any). I a més a més, sobre aquesta taxa menor, s’aplica una reducció del 75% per als vedats de les societats de caçadors (suposam que per la seva “funció social”; curiosament aquí això sí que es valora...). Així, als refugis se’ls cobraria una taxa per hectàrea el doble que als vedats de particulars, i 8 vegades superior a la dels vedats de societats de caçadors. Això és injustícia, discriminació i ofensa contra els propietaris de les finques que formen part de refugis de fauna, i un atac claríssim contra aquesta figura de protecció.
Lamentam haver de pensar que rere aquesta taxa es troba una jugada política contra els refugis de fauna, en resposta a la presumpta demanda de determinats col·lectius del món de la caça. Només sobre aquest supòsit podem entendre una mesura tan injusta.
Des del GOB demanam al Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca una rectificació de l’ordenança, i la supressió d’aquesta taxa de matrícula anual per als refugis de fauna.
