El GOB critica la manca de planificació estratègica en la conservació del parc natural

 

Recentment es va celebrar la reunió periòdica de la junta rectora (organisme consultiu) del parc natural de sa Dragonera, en la qual es va presentar el pla actuacions previst pel 2016.

El que es planteja per enguany segueix la mateixa línia que en anys anteriors: les accions previstes no s’emmarquen en cap document de planificació a mig termini (el darrer Pla d’Ús i Gestió aprovat és pel període 2001-2004) i no es troben sustentades sobre una estratègia de conservació de la biodiversitat del parc. Així, la major part dels projectes de l’àrea de gestió per a la conservació consisteixen en feines de manteniment forestal o agrari, amb pocs projectes adreçats a la millora de l’estat de conservació d’espècies i hàbitats. I per la seva banda, els projectes de l’àrea d’investigació i seguiment en general es limiten a quantificar les poblacions d’algunes espècies, però sense aprofundir en altres aspectes del coneixement científic imprescindibles per avançar en la conservació de la flora i fauna. Tot plegat no ens sembla que es faci una gestió de la biodiversitat a l’alçada de la importància del patrimoni natural de sa Dragonera; més aviat sembla que el parc es gestioni com si fos una més de les finques públiques del Consell de Mallorca. Recordem que entre els excepcionals valors d’aquest espai, a Sa Dragonera es troba una de les majors colònies mundials de virot petit, Puffinus mauretanicus, espècie endèmica de les Illes Balears, catalogada en perill d’extinció i considerada en perill crític per la UICN.

Precisament aquesta manca de criteris fonamentals en la conservació de la biodiversitat del parc natural han possibilitat alguns episodis ben lamentables, com per exemple la introducció de la vinagrella (Oxalis pes-caprae), espècie vegetal exòtica i invasora, portada involuntàriament al parc pel propi equip gestor, l’eliminació de la fauna invertebrada de la font de sa Cova des Moro a causa de l’abocament de lleixiu per part de personal del parc, o les recents feines forestals amb moto-serra prop de nius de virot petit (Puffinus mauretanicus) generant molèsties a la reproducció.

La manca de voluntat crònica, per part de les dues administracions implicades, per donar a aquest impressionant espai natural l’atenció que es mereix té un nou capítol amb la recent proposta de declaració d’una reserva marina a l’entorn de sa Dragonera. Així, la Conselleria de Medi Ambient aposta (amb el beneplàcit del Consell de Mallorca) per crear un àmbit de protecció marina que no serà parc natural, no coincideix amb altres figures de protecció vigents a la zona (ZEPA-LIC), i no compartirà direcció ni equip gestor. Pensam que la proposta no va precisament en la línia d’implantar un règim de protecció consistent i eficient a la zona.

Tot plegat, instam la Conselleria de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca a revisar a fons uns plantejaments gestors ben deficients, i a dedicar l’esforç necessari per atendre adequadament la responsabilitat de conservar aquest espai natural tan emblemàtic.