Davant el discurs triomfalista de les administracions ressaltant l'important impacte econòmic dels creuers a la Ciutat, el GOB contraposa la saturació de la ciutat, la conversió de la ciutat en una ciutat-escenari, la contaminació de l'aire, el consum d'aigua i la producció de residus que generen les més de 8.000 persones que pot arribar a transportar.
Quin és l'impacte real dels creuers a la ciutat?
Fa unes setmanes, APB organitzava unes jornades sobre el turisme de creuers per analitzar els seus impactes amb representants dels sectors turístic, nàutic, constructor i financer, on sorprenentment oblidaren de tractar l'impacte social i l'impacte ambiental i a la qual, òbviament i en conseqüència, no hi varen ser convidades cap entitat de la societat civil ni del moviment ecologista.
L'arribada massiva de creuers afecta el model turístic de la ciutat i la ciutat no és convidada a participar en el debat.
Palma s'està convertint en una ciutat escenari pels turistes que desembarquen a la ciutat amb els creurs. L'Harmony està previst que arribi cada dilluns a Palma, però fa només unes setmanes 8 creuers coincidien alhora a la ciutat. La gent desembarca i la ciutat no és capaç d'assimilar l'arribada massiva de persones que envaeixen els carrers de la ciutat i sobretot del casc antic.
Palma, s'està convertint en una ciutat escenari i està deixant de ser una ciutat on viure-hi. De fet, aquest tipus de turisme, que es suma als que pernocten en els habitatges de Palma, via lloguer vacacional d'habitatges, encara sense regular, i als que volen visitar la ciutat i que arriben via aeroport i s'allotgen en hotels o altres zones de l'illa. Tot plegat afecta, no només el model turístic de ciutat sinó el model de ciutat en sí, la convivència, la realitat comercial (les tendes habituals de queviures bàsics – forns de pa, carnisseries, fruiteries, etc. - desapareixen per deixar pas a souvenirs i gelateries) i la disponibilitat d'espais públics que contínuament es veuen envaïts per activitats econòmiques vinculades al turisme a la ciutat (passejos i places, deixen de ser pels habitants i passen a ser envaïts per comerços, bars i restaurants que hi treuen els seus productes i les seves taules). Qui ens ha demanat si això és el que volíem?
L'impacte ambiental dels MEGAcreuers
L’arribada de MEGAcreuers marítims, els “gegants de la mar”, que es venen com una activitat turística a l'alça, tenen, en realitat, un escàs impacte econòmic als ports d’acollida. Els creuers són propietat de societats arrelades en paradisos fiscals i amb bandera de conveniència, com passa també amb els petrolers com ara el Prestige. La Commonwealth, és a dir Gran Bretanya, domina aquest sector. El resultat és que els creuers són una mena de paradisos fiscals i laborals, tal com ha denunciat la IFT, Federació Internacional dels Treballadors del Transport (http://www.itfglobal.org/index.cfm).
Aquests vaixells tenen una capacitat que varia entre 2 mil i 4 mil places i pot arribar als 7.000, com en el cas de l'Harmony. L'estada mitjana d'aquestes ciutats flotants és de només 1.49 dies. El model turístic dels creuers sol ser de servei tot inclòs. Els creueristes es gasten a les illes Balears de itjana uns 55.52 euros al dia (http://www.inestur.es/documentos/779_es.pdf).
Els creuers han de ser contemplats com a ciutats flotants, que generen residus i demanden recursos naturals, proveïts i abocats a Mallorca (http://www.oceana.org/fileadmin/oceana/uploads/europe/reports/cruise_ships_eng.pdf).
Així passa amb l’aigua i els fems, que hem de tractar amb els pressuposts públics balears, amb instal·lacions que hem de suportar aquí tot l’any. Els MEGAcreuers augmenten la demanda d’aquests productes, desenquadrant les previsions dels plans, com per exemple el Pla Hidrològic. En quina mesura retribueixen aquests serveis els MEGAcreuers? En el cas dels grans contaminadors, s'hauria d'establir el principi de qui contamina paga. Els MEGAcreuers són “pobles flotants” sense control social ni polític. Tot plegat, fa pensar que es tracta d’un negoci molt poc rendible socialment.
El GOB demana informació i debat públic per regular i limitar el turisme de creuers a Palma.
El model turístic de la Ciutat, fortament condicionat per la política portuària, i concretament per la política de promoció de l'arribada dels megacreuers, s'ha de decidir de forma consensuada i amb participació social. Cal un consens que vagi més enllà del pacte entre la classe política i l'empresarial. La societat té dret a saber i opinar i per això demanam a Autoritat Portuàries dades relatives a l'impacte ambiental d'aquests creuers que ara només coneixem per estimacions:
• quants kg de residus generen i com es gestionen? Es calcula que aproximadament es generen 2kg de residus per persona i dia (creueristes). Com es descarrega, transporta i
gestiona? Qui es fa càrrec d'aquesta gestió i dels seus costos?
• quants litres d'aigua consumeixen? Per a abastar a la tripulació, usuaris i serveis (l'Harmony té 23 piscines a bord). Com es subministrà l'aigua, quina és la font i quins
costos té? S'estima que pot arribar a consumir 2 milions de litres d'aigua al dia...
• com es subministra combustible per operar en ruta i en la seva estada al port? (es sap que els motors continuen en funcionament quan és a port per a generar energia elèctrica i
mantenir actius tots els serveis). Quin combustible fa servir? Com se'n proveeixen? Quines emissions representa l'arribada setmanal d'aquest megacreuer i altres que arriben durant l'estiu? Es diu que la contaminació del Megacreuer a Port pot ser l'equivalent a 8.000cotxes al dia.
A més exigim un debat ciutadà amb les administracions implicades – Ajuntament de Palma, Conselleria de Turisme, Direcció General de Recursos Hídrics, Consellera Residus Consell de Mallorca, Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic – per a valorar, conèixer i decidir sobre la conveniència o no per a la ciutat d'aquest tipus de turisme.
