L’àguila peixatera monitoritzada via satèl·lit pel GOB acaba d’arribar després de la seva hivernada a la costa atlàntica de Marroc
L’agost de 2014 membres del GOB capturaren un àguila peixatera (Pandion haliaetus) a s’Albufera de Mallorca, i li col·locaren un emissor de seguiment per satèl·lit que permet conèixer els seus moviments.
Aquest exemplar, batiat amb el nom d’Ingrid, és una femella adulta que es reprodueix a un niu de la Serra de Tramuntana, i forma part de la fracció migratòria d’aquesta espècie a les Balears. Així, una part de les àguiles peixateres que nidifiquen a les Illes romanen aquí tot l’any, però alguns exemplars deixen les Balears després de la reproducció, i viatgen al sud de la península Ibèrica o a Àfrica per passar l’hivern.
El matí del passat 27 de febrer Ingrid abandonava el seu lloc d’hivernada a la costa de la localitat d’Ouchene, a la regió marroquí de Marrakech-Tensift-Al Hauz. Durant 6 dies de viatge, travessant l’estret de Gibraltar i passant sobre Eivissa, després d’haver volat al llarg de més de 1.600 quilòmetres, l’horabaixa del 4 de març ja era a Mallorca.
Des del moment del seu marcatge, aquesta ja és la 6ª travesia d’Ingrid entre Mallorca i la costa africana, totalitzant així més de 9.700 quilòmetres monitoritzats pel GOB gràcies al sistema de seguiment per satèl·lit.
Des de l’any 2009 i gràcies a finançament privat (l'empresa mallorquina Malla apadrina aquest exemplar), el GOB ha pogut disposar de tecnologia de seguiment per satèl·lit per conèixer els moviments d’algunes de les àguiles que viuen a Mallorca. En el marc del pla de conservació de l’àguila peixatera a les Balears, dirigit per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, la informació obtinguda serveix per conèixer els usos territorials d’aquesta espècie, identificar les àrees importants per a la seva supervivència, detectar-hi les possibles amenaces i poder emprendre mesures preventives.
L’àguila peixatera és una espècie amenaçada a Espanya, catalogada com a vulnerable. Les seva causa principal de mortalitat no natural és l’electrocució a torres de distribució elèctrica, tot i que també està afectada en menor mesura per altres amenaces com el furtivisme (recentment va ser localitzat a Mallorca el cadàver d’un exemplar tirotejat). La seva tendència poblacional a les Balears és en conjunt positiva, i l’any passat es localitzaren 23 parelles territorials. Llevat del cas de Menorca, on la població reproductora s’ha estancat des de fa alguns anys, a les altres illes el nombre de parelles creix lentament, pel que l’horitzó en la conservació de l’espècie es percep positivament.
