El seu esperit revolucionari és especialment necessari a les Balears d’actuals

 

L’ocupació de Sa Dragonera avui fa 40 anys marcà l’inici del camí per aconseguir la seva protecció. La passa valenta que donaren els ocupants va ser l’expressió revolucionària d’una part de la nostra societat, rebelada contra el procés de destrucció, emparat pel negoci turístic, d’alguns dels nostres més importants bens patrimonials. La seva iniciativa catalitzà la intervenció de diferents moviments socials i polítics en pro de la protecció d’un espai natural excepcional, declarat parc natural 18 anys més tard després d’una llarga batalla jurídica, social i política. Aprofitam l’aniversari per reiterar-los el nostre més sincer reconeixement i agraïment.

Avui és el conjunt de les Balears el que requereix l’ocupació. Tot i comptar amb un govern pretesament progressista i sensible amb la natura i les persones, a la vista dels fets i la situació no apreciam ni voluntat ni capacitat suficient per esmenar el procés de transformació social i ambiental en que ens veim immersos i que, paradoxalment, afecta també els espais emblemàtics que, com Sa Dragonera, es salvaren (o això pensàrem) fa dècades. Els espais naturals protegits no romanen aliens al que està succeint a la resta del territori balear.

El millor reconeixement que el Govern pot fet als ocupants de Sa Dragonera és l'assumpció del seu esperit compromés, radical diran alguns. Ens situacions radicals cal adoptar posicions que n'estiguin a l'alçada.