En general consideram la proposta ben positiva, però cal esmenar l’exclusió injustificable del cor de la Marina de Llucmajor, de gran importància per a la milana

 

Acaba de finalitzar el tràmit d’exposició pública de la proposta de declaració i ampliació de zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) a les Illes Balears, impulsada per la Conselleria de Medi Ambient.

Les organitzacions SEO/BirdLife i GOB hem remès les nostres al·legacions, en les quals destacam per una banda la valoració general positiva de la iniciativa, i per altra la petició d’esmena per al cas de la proposta d’ampliació de la ZEPA de la Marina de Llucmajor.

Així, des del moment de les primeres declaracions de ZEPA a les Balears s’ha mantingut fins avui una situació de clara deficiència en el compliment de les obligacions fixades a la Directiva 79/409/CEE (2009/147/CE) pel que fa a la creació de zones de protecció, especialment per al cas d’algunes espècies d’aus lligades a ambients agraris (com el sebel·lí, la cucullada, la terrola i altres relacionades a l’Annex I de la Directiva). Paral·lelament, amb el pas dels anys també s’han generat a les Illes alguns canvis en la distribució d’espècies, o fins i tot la recuperació d’alguna d’elles, fet que fa igualment necessària la revisió de la xarxa per tal d’incorporar-ne les àrees importants.

Més enllà d’aquesta valoració general positiva, malauradament hem de destacar també la inexplicable exclusió de la zona central de la Marina de Llucmajor. Des de 2011 el GOB ha remès en quatre ocasions a Medi Ambient un informe sobre valors ornitològics de la Marina, especialment pel que fa a la milana, espècie catalogada en perill d’extinció a nivell balear i estatal. Les dades recollides gràcies a l’ús de tecnologia de seguiment via satèl·lit i el cens nacional realitzat el 2014 indiquen que la Marina de Llucmajor és la segona àrea més important per a la milana a Mallorca, per darrere del seu nucli històric de la zona d’Esporles-Alaró. La milana fa un ús molt important de bona part de la Marina, però amb una intensitat destacable a la zona central, ocupada per grans finques ben conservades que conformen un paisatge de mosaic agrari i forestal.

 

En verd, zona d’ús intens de la Marina de Llucmajor per part de la milana (en verd fosc, àrea de màxima intensitat) segons les dades processades pel GOB. En vermell, LIC-ZEPA actual. En groc, proposta d’ampliació presentada per la CMAAP.

 

Com es pot apreciar, la proposta d’ampliació de la ZEPA plantejada per la Conselleria de Medi Ambient (en groc) és clarament insuficient i no cobreix la zona més important per a la milana.

SEO/BirdLife i GOB coincidim en identificar aquesta deficiència, i per això hem instat la Conselleria a esmenar la proposta i incorporar la zona més valuosa per a la milana i altres espècies, que igualment és la que presenta un millor estat de conservació paisatgística.

D’altra banda, hem recordat a la Conselleria que els Estats membres, en classificar les ZEPA, no estan facultats per aplicar excepcions basades en la consideració d’altres interessos d’índole social i econòmica, tal i com ha dictaminat el Tribunal Europeu de Justícia en diverses sentències. Així per exemple, en la STJUE d’ 11 de juliol de 1996, C-44/1995, Lappel Bank, davant la decisió del Regne Unit de nou incloure la zona de Lappel Bank a la ZEPA de l’estuari de Medway per no obstaculizar la viabilitat d’un futur port, el Tribunal va indicar que en triar i delimitar una ZEPA un Estat membre no està facultat per tenir en compte exigències econòmiques ni les pot considerar com constitutives d’un interès general superior a aquell al que respon l’objectiu ecològic de protecció de la ZEPA. Tot i que lògicament a la proposta de la Conselleria de Medi Ambient no s’expliciten consideracions d’aquest tipus, molt ens temem que la manca d’incorporació de la zona central i més valuosa de la Marina de Llucmajor pugui estar relacionada amb els projectes de grans plantes fotovoltaiques que s’estan tramitant.

Més enllà d’aquesta qüestió, en termes generals valoram molt positivament la iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient per ampliar l’actual xarxa de ZEPA i esmenar la situació deficitària. Recordem que actualment ja existeixen a les Balears 58 ZEPA que totalitzen 138.695 hectàrees terrestres i marines, i que la proposta que impulsa Medi Ambient suposaria un increment de 11.775 hectàrees protegides (8,4%).