Greu problemàtica ambiental, manca de personal suficient i de planificació segueixen caracteritzant el primer parc natural declarat a les Balears, que el més que ve complirà 30 anys

Han passat dos anys i mig de legislatura, i els avanços que esperàvem quant a la millora de gestió al parc natural de s’Albufera de Mallorca segueixen sense arribar. Com ja hem denunciat en diverses ocasions al llarg dels darrers anys, aquesta zona humida d’importància internacional no rep l’atenció necessària per part del govern, i en conseqüència es mantenen els diferents dèficits de gestió, persisteix la problemàtica i progressa la degradació ambiental.

 

Degradació de la zona humida

El setembre de 2016 la direcció del parc natural presentà a la junta rectora un informe tan preocupant com contundent sobre la problemàtica hídrica de s’Albufera. Al document es posa de manifest la greu degradació ecològica de la zona humida a causa de la mala qualitat de l’aigua. L’abocament d’aigua salada, la sobreexplotació de l’aqüífer i la contaminació per aigües poc o gens depurades són al fonament dels problemes. A l’informe es proposen 19 mesures d’intervenció per recuperar la qualitat hídrica, i fou informat favorablement per la junta rectora. Aquí es poden consultar l'informe i les propostes. Cal assenyalar que la situació ecològica podria ser encara pitjor, ja que l’avaluació feta pel director no ha pogut fonamentar-se en dades detallades, per manca de suficient seguiment ecològic des de fa 5 anys.

Un any més tard la problemàtica no ha variat. Els avanços que hi pugui haver hagut en tramitació de procediments, si és que n’hi ha hagut cap, no s’han traduït en cap millora apreciable sobre el terreny ni ho faran a curt termini. El govern no està abordant la situació amb la urgència que requereix la seva gravetat, i en termes ecològics això ens està costant una pèrdua molt important de biodiversitat i de qualitat ambiental.

 

Sense seguiment ecològic

El desembre de 2012, l’aleshores conseller de medi ambient Gabriel Company envestí contra l’estructura de gestió dels espais naturals protegits i com a passa prèvia a l’eliminació de l’empresa pública Espais de Natura Balear acomiadà 22 persones dedicades a la gestió de parcs i reserves a diferents nivells. Entre ells, s’acomiadà als naturalistes dels parcs de s’Albufera de Mallorca, Es Grau de Menorca i les Salines d’Eivissa i Formentera.

La funció dels naturalistes és fonamental per registrar els canvis ambientals que tenen lloc als espais protegits. La supervisió de l’evolució de les poblacions d’animals i dels hàbitats és un indicador de primer ordre per avaluar si la gestió va per bon camí.

Ja fa 5 anys que s’Albufera de Mallorca va deixar de tenir seguiment ecològic permanent, precisament uns anys en que els canvis han estat més accelerats a causa de la greu problemàtica que pateix la zona. Que un espai ecològicament extraordinari com aquest no tengui seguiment naturalístic permanent només es pot concebre des de la més absoluta ignorància, miopia i irresponsabilitat política.

 

Vigilància, sota mínims

Des de fa uns anys el parc es manté al seu mínim històric en quant a vigilància, comptant només amb la dedicació d’un agent de medi ambient de forma no exclusiva. Tot i que aquesta és una mancança posada de manifest al llarg dels anys passats a les diferents memòries anuals del parc, i tot i els corresponents compromisos d’ampliació de la dotació igualment plasmats als diferents plans anuals aprovats, la realitat és que la vigilància d’aquest espai tan complicat es troba per davall del mínim acceptable. Un espai protegit envoltat d’intensa activitat humana i visitat anualment per unes 130.000 persones no pot abordar correctament la vigilància amb els recursos humans actuals.

 

Sense planificació a mig termini

La planificació d’actuacions als espais protegits es realitza amb ens Plans Rectors d’Ús i Gestió (PRUG), documents que estableixen les actuacions a realitzar a mig termini i que per tant defineixen el camí a seguir en la gestió. El darrer PRUG aprovat per s’Albufera correspon al període 1999-2002. Així, ja fa 15 anys que el parc no disposa d’un document actualitzat que serveixi de referència a la gestió. I és ben evident que la situació ambiental del parc ha variat moltíssim al llarg d’aquest període. El Secretariat de la Convenció sobre zones humides (Ramsar) ja va instar el 2010 a la Conselleria a enllestir sense més demora el PRUG i el PORN del parc.

 

Des del GOB reiteram la nostra instància al govern per tal que atengui amb la urgència necessària les importants mancances i problemes del nostre espai protegit més reconegut internacionalment. No intervenir decididament és greument irresponsable.