L’estratègia dels “senyors de la mar” per evitar el decret de protecció és absurda. Clar que cal abordar la problemàtica dels abocaments d’aigües residuals, però això no és excusa per ignorar l’impacte del fondeig
El passat dilluns a la Cambra de Comerç es va presentar un informe elaborat per la consultora Tecnoambiente y impulsat per la Asociación Española de Grandes Yates (AEGY), amb el títol “Estudio de los impactos provocados por las diferentes actividades sobre las praderas de fanerógamas marinas. El caso del litoral de las Islas Baleares”. L’acte comptà amb la participació de representants de diverses associacions del sector nàutic, com són ANADE, APEAM, ANM, ANEN.
L’estudi enfatitza en l’impacte dels abocaments d’aigües residuals i hipersalines sobre les praderes de posidònia, en un intent de relativitzar l’impacte generat pel fondeig d’embarcacions.
Com a curiositat, el consultor de Tecnoambiente que va exposar l’estudi resulta que va participar en la redacció de l’estudi d’impacte ambiental de l’ampliació de Port Adriano, projecte que va destruir 11.000 metres quadrats de posidònia amb el vist i plau del citat estudi ambiental. Justament Ocibar, l’empresa que va promoure les obres, estava dirigida per l’actual president d’ANADE (Asociación de Instalaciones Náuticas Deportivas de Baleares).
Els abocaments a la mar són un greu problema ambiental. Des del GOB reclamam a Medi Ambient la no autorització de nous emissaris per estacions depuradores d’aigües residuals, així com un programa exhaustiu de control de qualitat dels abocaments en els emissaris existents, per tal d’abordar sense demora les modificacions tècniques en cas d’incompliment dels paràmetres de qualitat de l’aigua abocada. Situacions com les que es produeixen reiteradament a la Badia de Palma són absolutament intolerables.
Ara bé, de la mateixa manera instam a Medi Ambient a no demorar més la regulació efectiva del fondeig d’embarcacions sobre les praderes de posidònia. Aquest impacte, per molt que alguns sectors de la nàutica pretenguin relativitzar-lo, està més que constatat científicament. De fet el propi estudi presentat per Tecnoambiente estableix que només per a la zona de fondeig de Sa Foradada l’impacte acumulat de fondeig d’embarcacions ja suposa la destrucció anual de 336 metres quadrats de pradera. Per al conjunt de les Balears, l'estudi avalua la destrucció anual de posidònia per fondeig aproximadament entre 5.000 i 27.000 metres quadrats. Recordem que el decret no prohibeix el fondeig sobre arena o altres fons sense posidònia, i fins i tot contempla la possibilitat de fondejar sobre posidònia en camps de boies ecològiques.
Consideram que la pretensió d’alguns d'intentar evitar l’aprovació del decret de posidònia posant l’accent sobre altres impactes, com els abocaments, és absolutament ridícula. Per establir un símil, seria com argumentar que no s’ha de legislar ni lluitar contra la caça d’espècies amenaçades ja que tanmateix el principal problema per a la seva supervivència és la destrucció dels hàbitats on viuen. Davant les amenaces ambientals sobre espècies i hàbitats s’ha de treballar en tots els fronts. No fer-ho és completament irresponsable.
El decret de protecció de la posidònia serà una molt bona eina per avançar en la conservació d’aquesta espècie importantíssima per als nostres ecosistemes, per al nostre litoral i la nostra economia, i el Govern ha d’actuar de forma responsable i no demorar més la seva aprovació.