El GOB ha presentat suggeriments al procediment de consulta pública prèvia sobre l’elaboració del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de s’Albufera de Mallorca
El passat 23 de febrer el Consell de Govern acordà l’inici del procediment d’elaboració del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de s’Albufera de Mallorca. S’Albufera és l’únic parc natural de les Balears que no compta amb PORN, ja que quan es va declarar encara no s’havia establert aquest requeriment legal. A més a més d’aquest buid en planificació i de determinar els usos que es podran dur a terme a l’espai protegit, el nou PORN plantejarà també l’ampliació del parc natural.
En aquesta fase inicial de consulta pública, des del GOB ja s’han remès algunes consideracions generals que pensam s’haurien de tenir en compte. Entre elles destacam que:
1. L’ampliació ha d’incloure algunes àrees molt importants que no han estat considerades.
Així , la zona no edificada de les Casetes dels Capellans (extrem SE del Comú de Muro) està formada per una zona de platja-duna amb diversos estadis de cobertura vegetal, des de dunes mòbils embrionàries fins a dunes colonitzades per garriga i pinar. Alguns dels hàbitats presents estan qualificats com a de conservació prioritària per la Directiva 92/43/CEE.
Urbanísticament està qualificada com a sol urbà al Pla Territorial de Mallorca, tot i que aquest és un cas claríssim de “fals urbà” en incomplir les condicions legalment establertes per mantenir aqueixa condició. Davant aquesta situació, consideram que la zona ha de ser inclosa dins l’àmbit del parc natural i amb la categoria de zonificació conseqüent amb la importància dels hàbitats naturals presents.
Igualment el parc natural hauria d’incorporar dues zones humides perifèriques que presenten un elevadíssim interès ecològic i que actualment no gaudeixen de cap figura de protecció.
La zona humida de Maristany, identificada com a MaH-05 a la documentació del Pla Hidrològic de les Balears, està formada per diverses llacunes i zones de tamarellar, salicorniar i canyissar, amb una importància ornitològica molt rellevant per a les aus aquàtiques. Aquest valor ha motivat la seva inclusió a la proposta d’ampliació de les zones especials de protecció per a les aus que en aquests moments s’està tramitant. La seva incorporació dins l’àmbit del parc natural permetria la intervenció per millorar el seu estat de conservació i per aprofitar la seva potencialitat educativa com a zona periurbana.
D’altra banda, l’Estany dels Ponts (referenciat com a MaH-06 al PHIB) és una gran llacuna interior amb forta influència marina i amb una bona qualitat hídrica que possibilita importants comunitats vegetals al seu fons. Tot i que es troba urbanitzada en dues terceres parts del seu perímetre, conserva encara un quilòmetre de connexió amb zona de garriga no urbanitzada, pel que la possibilitat de millora ambiental del conjunt podria ser espectacular. Per tal d’aprofitar convenientment la seva potencialitat quant a recuperació ecològica (en el passat la zona era ocupada per milers d’aus aquàtiques) i facilitar la intervenció gestora consideram que escau la seva incorporació dins l’àmbit del parc natural amb la categoria de “zona a restaurar”.
2. Cal establir una zona perifèrica de protecció suficient per esmorteir els impactes generats a l’entorn del parc natural.
Aquesta necessitat ja va ser indicada en l’informe de la missió d'assessorament coordinada pel Secretariat de la convenció sobre zones humides (Ramsar), que en la recomanació 1.ii assenyala que “ii) Se debería proceder a designar una adecuada y amplia zona de amortiguación (zona periférica de protección o zona tampón) para el Sitio Ramsar/Parque Natural, utilizando para ello, entre otros instrumentos técnicos, las directrices elaboradas por Ramsar: Lineamientos para la planificación del manejo de los sitios Ramsar y otros humedales de la Convención de Ramsar, en particular la sección X de los mismos sobre Unidades de manejo, zonificación y zonas de amortiguación”.
Aquesta zona s’ha d’estendre al llarg del perímetre del parc, on encara sigui possible (tenint en compte que ja hi ha zones urbanes i infraestructures que limiten amb l’àmbit protegit actualment) i ha de ser, com indica del Secretariat de Ramsar, prou ampla. De no ser així, no podrà satisfer la seva funció de forma adequada.
3. La planificació hídrica insular ha de garantir la conservació de s’Albufera.
L’element fonamental d’aquest espai natural és l’aigua. Una planificació que no prioritzi l’objectiu de bona qualitat i de suficiència del recurs serà ineficaç. El PORN de l’espai protegit ha d’incloure criteris de referència per la gestió hídrica de les masses d’aigua que nodreixen la zona humida. Això implica la inclusió de determinacions especifiques sobre el parc al Pla Hidrològic de les Balears, especialment pel que fa l’establiment d’objectius de qualitat temporalitzats i quantificables per a l’aqüífer de sa Pobla. Recordem que la nostra entitat ha informat el Secretariat del Ramsar sobre la manca d’aquests objectius a la revisió del Pla Hidrològic que la Conselleria de Medi Ambient tramita en aquests moments.
4. L’ordenació de l’ús públic ha de ser un pilar fonamental del nou PORN.
Per la seva intensitat, l’ús més important de l’àmbit protegit i a protegir és el gaudi públic. El PORN ha de disposar les limitacions suficients per gestionar aquesta pressió de forma adequada, prohibint els usos impactants (cal preveure mesures per abordar també noves activitats lúdiques que potser fins ara no hi són presents) i ordenant el flux de visitants per tal d’evitar efectes negatius de la massificació tant sobre la biodiversitat com sobre el gaudi dels propis visitants.
Des del GOB instam a la Conselleria de Medi Ambient a tenir en compte aquestes consideracions inicials, a imprimir un bon ritme a la tramitació i a sotmetre aviat a exposició pública el contingut detallat del PORN.