Cal controlar la qualitat de les aigües abocades per millorar-la, habilitar camps de boies ecològiques i reforçar la via sancionadora contra els que fondegin sobre posidònia

 

Avui es compleix el primer any de vigència del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears, publicat el 28 de juliol i que entrà en vigor l’endemà.

Aquesta norma és pionera i marca una fita important en la conservació d’aquesta comunitat biològica exclusivament mediterrània i d’una rellevància ambiental i social de primer ordre. Des del GOB hem donat suport en tot moment a la gestació, tramitació i aplicació d’aquest decret, ja que el consideram fonamental per abordar a nivell local alguns dels impactes, riscos i amenaces que afecten les praderies de posidònia a les Balears, tot i que evidentment la supervivència d’aquest hàbitat està qüestionada també per altres factors que intervenen a nivell global, com el canvi climàtic.

Passat un any des de l’inici en l’aplicació de la norma, volem repassar les determinacions més importants del decret, ja que consideram que la seva aplicació i desplegament encara té molts d’aspectes pendents.

 

1. Sobre el fondeig i la seva vigilància

La prohibició del fondeig sobre posidònia és l’aspecte més conegut del decret, i per tal d’aplicar-lo es compta amb un dispositiu sense precedents per tal de vigilar i informar.
L’estiu de 2018 es van revisar 45.218 embarcacions fondejades, de les quals 5.249 (11,6%) foren desplaçades després de comprovar que estaven fondejades sobre posidònia. Enguany sembla que les xifres en mantenen, ja que entre el 15 de maig i el 20 de juliol s’han revisat 23.887 fondejos, dels quals 2.479 (10,4%) estaven sobre posidònia.
Tot i l’alta xifra de fondejos comprovats sobre posidònia, només s’iniciaren 42 expedients sancionadors (0,8%). Crida l’atenció el baixíssim percentatge de casos en que es va iniciar el corresponent expedient d’infracció per incompliment del decret, atribuïble fonamentalment a la manca d’autoritat del personal implicat en les tasques de vigilància i informació. Si es vol que la prohibició sigui respectada, cal començar per fer-la efectiva. Malauradament, la informació no és suficient, i després d’un any en que s’ha parlat més que mai de posidònia veim com el nombre i percentatge de casos en que es fondeja sobre posidònia no està minvant al ritme desitjable.

 

2. Sobre la cartografia

Ja es disposa d’una cartografia de distribució de les praderies de posidònia a les Balears, tot i que incompleta i d’una fiabilitat variable. Així, la millor cartografia la trobam a Formentera, mentre a grans zones de Mallorca (ponent i tramuntana) no se’n disposa de cap. Precisament el litoral de ponent de Palma, Calvià i Andratx, amb la pressió de fondeig més alta de Mallorca, segueix sense disposar de cartografia que pugui informar els navegants i pugui ser utilitzada pels agents de l’autoritat per aplicar el decret.
La nova cartografia està en procés d’elaboració, si bé no es preveu que estigui disponible fins el 2020 en el millor dels casos.

 

3. Sobre els camps de boies

El decret estableix la possibilitat de creació de camps de boies ecològiques a les praderies més afectades pel fondeig i que per tant requereixen d’intervenció per a la seva recuperació. Tal i com estableix al decret, el gestor dels nous camps de boies ha de ser una administració pública, i ha de prevaler el criteri d’interès de servei públic i de conservació de l’espècie sobre l’econòmic.
Tot i això, un any després de l’aprovació del decret seguim amb els mateixos camps de boies preexistents (un total de 7 a les Balears, dos d’ells a Mallorca). Fins ara no se n’ha creat cap de nou, tot i que hi ha zones on són clarament necessaris per evitar la forta degradació d’algunes praderies (Portals Vells n’és un bon exemple).

 

4. Sobre el control d’emissaris

Els abocaments d’aigües insuficientment depurades generen un impacte evident sobre les praderies. Per això el decret preveu que els titulars d’autoritzacions d’abocament al mar per conducció o emissari submarí han de remetre anualment a l’administració competent els resultats dels controls de seguiment prevists en l’autorització, i cas que d’aquests resultats se’n pugui inferir una afecció a la praderia de posidònia s’ha de requerir al titular de l’abocament que efectuï les millores necessàries en el tractament de l’efluent per minimitzar-ne l’impacte.
Segons dades de 2015, incloses a la documentació de la revisió del Pla Hidrològic de les Balears, es podrien estar abocant a la mar via emissari un total de 75’9 milions de metres cúbics d’aigua procedent de 31 depuradores. El 35% d’aquest volum correspondria a depuradores que no disposen de tractament terciari, i que per tant tracten l’aigua de forma insuficient pel que fa a microorganismes i nutrients. Des del GOB avaluam en un mínim de 21’7 milions de metres cúbics el volum d’aigua procedent de depuradora que en aquests moments s’estaria abocant a zones poblades per posidònia o molt properes a praderies d’aquesta espècie.
No ens consta que aquesta situació hagi canviat després de l’aprovació del decret, i per això hem demanat a Medi Ambient els resultats corresponents als diferents emissaris, i en el seu cas les mesures adoptades per millorar l’abocament.

 

5. Sobre les infraccions i sancions

Com hem comentat, el nombre de procediments d’infracció iniciats l’any passat va ser extremadament baix. Hem de tenir en compte que per al cas de les infraccions lleus, el termini de prescripció de la infracció caduca al cap d’un any en que no s’hagi pogut notificar al titular l’inici del procediment, i que la sanció caduca al cap d’un any de no fer-se efectiva després de la resolució.
Els vaixells que més impacte generen per fondeig, de forma individual, són els grans iots, gairebé tots abanderats a paradisos fiscals. Davant la complexitat que pot suposar fer efectiva la sanció en aquests casos, consideram que s’ha de reforçar la capacitat de Medi Ambient per instruir els corresponents procediments. Hem demanat a Medi Ambient la relació d’embarcacions denunciades el 2018, amb indicació de pavelló i de l’estat del procediment.

 

6. Sobre altres aspectes pendents de desenvolupar

El decret contempla també altres mesures adreçades igualment a millorar l’estat de conservació d’aquest hàbitat natural, entre les quals podem citar la realització d’un inventari d’impactes, la posada en marxa d’un pla de seguiment, i la creació del Comitè posidònia i del Fons posidònia. Aquestes mesures es troben a hores d’ara pendents de desenvolupament.

 

Com ja hem manifestat, les Illes Balears estan realitzant els darrers anys un esforç molt important en la protecció d’aquest hàbitat natural de conservació prioritària per a la Unió Europea, i sense dubte el decret de protecció de la posidònia és una eina magnífica per avançar cap a la millora en l’estat de conservació de les praderies.

Ara, més enllà de l’esforç i els recursos invertits en informació, cal no descuidar i impulsar convenientment la resta d’eines previstes al decret, en especial aquelles adreçades a controlar la qualitat de les aigües abocades per millorar-la, a habilitar camps de boies ecològiques a les praderies més degradades pel fondeig, i a reforçar la via sancionadora contra els que fondegin sobre posidònia.