La voluntat de Madrid de gestionar en exclusiva la zona ampliada ha generat un conflicte administratiu de conseqüències greus per a l’ordenació del parc nacional.
El GOB demana responsabilitat a les dues administracions per evitar perjudicis a l’espai natural protegit més important de les Illes Balears.
La celebració ahir de la reunió periòdica del patronat del parc nacional, a més de validar la memòria d’actuacions de 2019 i el pla anual per a l’any 2020, va evidenciar dèficits i problemes importants que tenen o poden tenir efectes negatius en la gestió de l’espai natural protegit.
El parc nacional va ser ampliat el febrer de 2019 passant de les 10.021 hectàrees originals a les 90.800 actuals. A l’acord del Consell de Ministres que estableix l’ampliació, s’atorga a l’Estat la gestió de la zona ampliada. Aquesta decisió té una sèrie de conseqüències derivades importants, entre elles el plantejament d’una estructura administrativa i gestora paral·lela a la ja existent.
Davant això, la CAIB reclama que la zona ampliada s’integri dins l’estructura de gestió actual, en mans autonòmiques. La manca d’acord amb l’Estat ha desembocat en la presentació d’un recurs contenciós administratiu per part de la CAIB, que ara haurà de resoldre el Tribunal Suprem.
Aquesta situació està generant importants conseqüències que afecten la gestió del parc nacional. Així, la nova llei del parc nacional, contemplada a l’acord ministerial i necessària per fonamentar suficientment el nou marc regulatori requerit per l’ampliació del parc, es troba en via morta a l’espera de la resolució del conflicte entre les administracions. Igualment, el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG), eina fonamental de planificació i ordenació a mig termini, es troba prorrogat des de 2012 (fa 8 anys!), quan va finalitzar la vigència prevista de l’anterior pla. La necessitat de reenfocar el PRUG per adaptar-lo al nou àmbit generat per l’ampliació, sumada al conflicte entre les dues administracions que han de consensuar el seu contingut, són circumstàncies que estan contribuint a dificultar el progrés en la redacció del nou pla.
A la reunió d’ahir ambdós temes, la necessitat d’un nou PRUG actualitzat com instrument fonamental d’ordenació i la problemàtica gestora derivada de la disputa per la competència sobre l’àrea ampliada del parc, foren posats sobre la taula pels propis tècnics del parc nacional, fet que fa palès el calat d’aquesta problemàtica. Davant això, vàrem percebre una gran i preocupant manca de determinació tant per part dels representants del Ministerio para la Transición Ecológica com pels de la Conselleria de Medi Ambient i Territori que assistiren a la reunió, pel que molt ens temem que aquests problemes no estan en vies de resolució a curt termini
Davant aquesta situació, i per evitar que la conservació del patrimoni natural i cultural del parc nacional pugui patir conseqüències negatives,
- Instam la Conselleria a que no retardi més l’avanç en la redacció del PRUG. Més del 90% de les regulacions que incorporarà el nou PRUG seran relatives a l’àmbit que tenia el parc abans de l’ampliació, pel que per avançar en la redacció no fa falta esperar a disposar de les determinacions consensuades amb el Ministeri per a la zona marina ampliada. La vigència dels PRUG és normalment de 6 anys, i ja en duim 8 des de la finalització del període abarcat pel darrer pla. No acceptam més excuses per no avançar en la redacció d’aquesta eina fonamental per poder regular les activitats que es duen a terme al parc.
- Instam el Ministeri a que reconegui la competència de la Conselleria per a la gestió de tot l’àmbit actual del parc. Consideram absolutament absurd que l’Estat hagi pretès, mitjançant l’acord del Consell de Ministres, gestionar la zona marina ampliada i amb una estructura de direcció i tècnica independent a la ja existent al parc nacional. Igualment ens sembla altament irresponsable que el manteniment d’aquesta pretensió estigui generant una situació de bloqueig en aspectes fonamentals com la nova llei del parc, el nou PRUG o la gestió actual del nou parc. Aquest reconeixement de la competència gestora ha d’anar associat, com no podria ser d’altra forma, a una transferència suficient dels recursos necessaris per a la gestió adequada del nou àmbit ampliat
- Finalment, apel·lam a la responsabilitat de les dues administracions. La conservació dels valors extraordinaris del parc nacional de Cabrera no es mereix aquesta situació tan lamentable.
