Especialment durant la primavera, la sensibilitat ambiental d'aquestes zones és extrema
Les zones d’exclusió són les àrees ecològicament més fràgils dels espais naturals protegits. En elles s’hi troben els hàbitats naturals o les espècies més amenaçades, amb les poblacions més reduïdes o les tendències més desfavorables, i per això els usos públics n’estan molt limitats.
Durant la primavera algunes de les aus més amenaçades passen pel moment més crític de l’any ja que realitzen la reproducció. L’abandonament del niu durant la incubació, encara que siguin pocs minuts, pot fer fracassar la cria. Voltors, àguiles peixateres, moixetes voltoneres i altres espècies escasses depenen del manteniment de la tranquil·litat en aquestes àrees.
Però la sensibilitat de les zones d’exclusió no es limita ni a la primavera ni a les aus. Bona part dels vegetals endèmics i més amenaçats de les Balears habiten en aquestes zones. La pastura de les cabres assilvestrades i el trepig d’excursionistes i practicants d’altres activitats esportives a la muntanya es troben entre els principals factors que amenacen amb fer desaparèixer aquestes espècies úniques. A l’entorn del Puig Major, per exemple, hi viuen 24 espècies vegetals amenaçades, i algunes d’elles en tot el món només viuen allà.
Tant a internet com a algunes publicacions en paper es troben rutes excursionistes que discorren per dins zones d’exclusió. Aquesta difusió, mala de controlar per part de l’administració ambiental, no ajuda gens a garantir la limitació d’accés en aquestes àrees, i propicia que es puguin cometre il·legalitats per part de persones mal informades. Recentment s’ha informat que els Agents de Medi Ambient han aixecat acta a una editorial per difondre als seus mapes rutes que discorren per dins zones d’exclusió, i que poden induir als senderistes a transitar-hi de forma il·legal.
Davant això demanam a la ciutadania en general i molt especialment als practicants d’activitats esportives a la muntanya que respectin la normativa de les zones d’exclusió, on l’accés està prohibit de forma general. Abans de planificar les nostres sortides als espais naturals protegits convé que ens informem convenientment de la normativa que s’hi aplica, i molt especialment cal respectar les zones on l’ús públic hi està prohibit per motius conservacionistes. Aquestes limitacions són imprescindibles si pretenem fer compatibles el gaudi de la natura i la conservació de la biodiversitat.
