El 74% dels aiguamolls de Mallorca no disposa de protecció i ordenació per a la seva conservació
El 2 de febrer es celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, per commemorar la signatura, l’any 1971 a la ciutat iraniana de Ramsar, de la Convenció relativa a les zones humides d'importància internacional especialment com hàbitat d'aus aquàtiques (més conegut com a Conveni de Ramsar).
En aquesta ocasió, el Secretariat de Ramsar proposa celebrar-ho amb el lema «Actuar per les zones humides és actuar per la humanitat i la natura. Valorar – Gestionar – Restaurar – Estimar les zones humides». El missatge d’enguany posa l’accent en «fer una crida a invertir capital financer, humà i polític per a salvar els aiguamolls del món de la desaparició i restaurar els que hem degradat.» https://www.worldwetlandsday.org/es/
Des del GOB aprofitam l’efemèride per recordar el nivell de protecció i conservació de les zones humides de Mallorca, i a reclamar una major atenció per part de la Conselleria de Medi Ambient i Territori per tal de dotar aquests espais excepcionals amb les mesures legals i de gestió que assegurin la seva preservació.
L’inventari de zones humides de les Balears, elaborat el 2007 per la Conselleria de Medi Ambient en el marc de la redacció del Pla Hidrològic recull un total de 39 aiguamolls a Mallorca (no s’inclouen en aquesta xifra ni les basses temporals, ni càrstiques, ni la majoria de les artificials) que totalitzen 2.716 hectàrees.
A la següent taula presentam la relació de zones, indicant si gaudeixen de protecció especial i si compten amb instruments de planificació per a la seva conservació.
|
ENP: La zona està inclosa en algun espai natural protegit (parc natural, reserva natural, paratge natural). En verd clar: espai inclòs al PORN de s'Albufera de Mallorca com a corredor biològic, amb poques implicacions a nivell de planificació, ordenació i gestió. |
Al llistat destaquen per la seva superfície les zones humides de s’Albufera de Mallorca, l’Albufereta i el Salobrar de Campos, que sumen 2.413 hectàrees. Els tres espais gaudeixen de figures de protecció, pel que condicionen de forma important el percentatge global de zona humida protegida. Així, el 95,9 % de la superfície total dels aiguamolls de Mallorca està emparada per un grau de protecció legal adient i un nivell de planificació acceptable, tot i haver-hi deficiències importants (ni el Salobrar ni l’Albufereta tenen PRUG, s’Albufera el té fora de termini i els estanys de Sa Vall no tenen Pla de Gestió Natura 2000).
Però si en canvi feim una anàlisi per localitats, el resultat és molt diferent. Així, el 64 % de les zones no compta amb cap nivell de protecció especial (ni espai natural protegit ni Natura 2000), i el 74% no compta amb cap instrument de planificació de la seva gestió per a la conservació (PORN o Pla de Gestió Natura 2000).
Aquestes dades posen de manifest el grau molt insuficient de protecció de les petites zones humides, uns espais que precisament per la seva extensió reduïda són molt vulnerables als impactes ambientals (abocaments de contaminants, reblits, extraccions d’aigua, colonització per espècies invasores, sobrepressió d’ús públic, banalització ambiental, etc.)
Reprenent el missatge difós enguany pel Secretariat de Ramsar, cal un major esforç en inversió financera, en dotació de mitjans materials i humans, i també en decisió política per conservar les zones humides de les Balears. Per tal d’avançar en aqueixa direcció suggerim a la Conselleria de Medi Ambient que iniciï els treballs per a la incorporació a la Xarxa Natura 2000 de les zones humides majors de 0,5 hectàrees que encara no en formen part, i que procedeixi a la redacció d’un Pla de Gestió Natura 2000 de les petites zones humides.
