Màxima activitat en aquests moments a les seves colònies de cria
El cabot, Delichon urbicum, és un ocell insectívor que a la primavera arriba a les nostres illes i manté colònies de cria a molts pobles i ciutats. Situa els seus nius, de forma esfèrica, baix els voladissos de teulades i a altres llocs arrecerats de les façanes, i ho fa sovint en colònies que poden agrupar desenes o fins i tot centenars de parelles.
Tot i que originalment l’espècie ocupava els penya-segats per a nidificar, actualment ocupa sobre tot els pobles i ciutats on troba millors condicions de seguretat davant els seus depredadors. D’altra banda, la seva alimentació és exclusivament insectívora, i s’ha calculat que mengen aproximadament unes 60 mosques i moscards cada hora (més de 800 insectes al dia). D’aquesta forma ajuda a controlar les poblacions d’aquests insectes a l’entorn urbà, defensant-nos de molèsties i malalties. És idò un cas clar de benefici mutu entre humans i fauna silvestre.
El manteniment de colònies de cria d’aquesta espècie als pobles i ciutats contribueix a mantenir la necessària connexió entre el medi urbà i el medi natural, molt important per a la vertadera qualitat de les nostres vides. Per moltes raons ens convé evitar que els nuclis urbans es converteixin en un món separat del medi natural i a on només hi trobem edificis, carrers, cotxes, humans i animals domèstics. La presència de fauna silvestre als nostres pobles ens reconnecta amb la natura, ens ajuda a recordar que compartim el planeta amb altres criatures, i que el nostre futur està lligat.
Per això aquest estiu durem a terme una campanya informativa i d’estudi del cabot a diferents pobles de Mallorca, amb l’objectiu d’ajudar a la conservació de les seves colònies de cria, que en alguns casos pateixen problemes de destrucció. Així, hem previst la realització de censos de les colònies a alguns pobles i ciutats, i també diferents mesures informatives a nivell local.
Especialment durant el creixement dels polls, baix els nius es poden acumular els excrements i alguns veïnats es poden sentir molestos. Per controlar aquesta situació existeixen diferents solucions, en forma de palanganes o canals de recollida. Des del GOB apel·lam a la implicació dels ajuntaments per facilitar l’adopció d’aquestes solucions en els casos més problemàtics.
En els propers dies el GOB remetrà a batles i arquitectes municipals, així com al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, un dossier informatiu sobre l’espècie, la seva biologia, estat de conservació i problemàtica, per tal que ho tenguin en compte especialment davant actuacions que impliquin obres a les façanes dels edificis.
Recordam que la destrucció de nius i colònies de cabot és una infracció greu prevista a la Llei de patrimoni natural i de la biodiversitat (llei 42/2007), amb una sanció prevista d’entre 3.000 i 200.000 euros segons la gravetat del cas.
