Insistim a Medi Ambient sobre la necessitat i urgència de dotar els illots de protecció suficient, ja que a més de la meitat dels illots es pot accedir lliurement sense autorització, posant en perill la seva biodiversitat
Les Balears compten amb 149 petites illes i illots que contenen plantes vasculars o fauna terrestre. Són joies del nostre patrimoni natural. La seva separació física de les illes majors ha generat en alguns casos l’evolució de tàxons exclusius, que en tot el món només viuen en aquests pocs metres quadrats enmig de la mar, i on s’han pogut preservar d’alguns impactes greus (com la introducció d’espècies invasores) que han afectat i afecten les illes majors. El cas més conegut és el de les sargantanes, però comptam també amb un nombre important d’endemismes invertebrats i també alguns endemismes vegetals. D’altra banda, amb un litoral bastant o molt humanitzat a les illes majors, els illots són reductes per a les espècies d’aus marines que s’hi troben més segures per a descansar i en certes ocasions reproduir-se.
Segons l’anàlisi realitzada pel GOB, 121 d’aquests illots estan emparats per figures de protecció (81,2%), ja que formen part de parcs naturals, parcs nacionals (Cabrera), reserves naturals o espais de la xarxa Natura 2000 (ZEC, LIC o ZEPA). Els 28 restants (18,8%) no estan emparats per cap figura de protecció d’espais naturals. Malauradament la protecció d’un espai natural amb alguna de les diferents figures disponibles no sempre significa l’existència d’un marc d’ordenació dels usos, i quan aquest existeix també ens podem trobar que resulti insuficient per abordar les necessitats de conservació dels illots. Així, bona part dels impactes que pateixen els illots són causats per l’accés de persones, que poden general molèsties greus a la fauna present (generant mortalitat o fracàs en la reproducció) o facilitar l’accés d’espècies depredadores o invasores. Si revisam quina és la situació del conjunt dels illots pel que fa a la disponibilitat de marc legal que reguli l’accés de persones ens trobam que a més del meitat dels illots (82, el 55% del total) es pot accedir lliurement i en qualsevol època de l’any sense haver de comptar amb cap tipus d’autorització.
En un panorama balear de creixement poblacional, d’increment de les activitats ciutadanes al medi natural i de popularització de mitjans de navegació econòmics i per tant accessibles a una part important de la població (caiacs i taules de paddel-surf), la pressió als illots està experimentant un increment molt important. Molts d’ells són accedits habitualment durant l’estiu, bé sigui amb embarcacions bé sigui nedant.
Resulta evident la necessitat de dotar el conjunt dels illots amb mesures legals que permetin regular l’accés de persones com a mínim en determinats moments de l’any.
Mentre la Conselleria de Medi Ambient respon a aquesta necessitat, que ja venim reclamant des de fa anys sense avenços per ara, demanam a banyistes i navegants que per responsabilitat s’abstenguin d’accedir als illots.
