El GOB ha presentat al·legacions a l'Informe de Sostenibilitat Ambiental de la versió preliminar de la planificació del sector energètic 2015-2020.
Denúncia que s'ha fet sobre una base cartogràfica d'espais naturals protegits incorrecta i incompleta, que no té en compte les àrees protegides per normativa autonòmica i local.
05.02.2015. El GOB demana al Ministeri que elimini noves línies d'Alta Tensió de la planificació energètica estatal
El GOB ha presentat al·legacions a l'Informe de Sostenibilitat Ambiental de la versió preliminar de la planificació del sector energètic 2015-2020.
Denúncia que s'ha fet sobre una base cartogràfica d'espais naturals protegits incorrecta i incompleta, que no té en compte les àrees protegides per normativa autonòmica i local.
______________________________________________________________________________________________________________________
El passat mes de desembre, el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, va sotmetre a informació pública l'Informe de Sostenibilitat Ambiental i la versió preliminar de la planificació del sector energètic 2015-2020. Aquesta contemplava línies d'Alta Tensió que durant aquesta legislatura han generat una forta oposició social, la creació de plataformes ciutadanes en contra (Plataforma Defensa Llevant, Pus Esteses o Alta Tensió Llucmajor). Aquesta oposició ha propiciat que, en el cas de la línia Artà-Manacor, s'hagi aconseguit un decret de paralització de la tramitació per part de la Conselleria d'Indústria per tal d'optar per la repotenciació de la línia existent en comptes de la construcció d'una nova línia.
Malgrat això, el Ministeri, aliè a les negociacions entre plataformes, Govern Balear i Red Elèctrica de España, ha tornat a incloure aquestes línies dins de la planificiació.
El més greu però és que ho fa sense atendre la realitat insular, amb manca de justificació, a partir d'informació incompleta i incorrecta i sense atendre la realitat de la planificació territorial ni tenir en compte la incidència paisatgística de les línies d'Alta Tensió en un territori insular, fràgil i limitat.
Els aspectes més greus en relació als quals hem al·legat són:
Manca d'arguments que justifiquin el desplegament de les línies d'Alta Tensió a Mallorca
L'Informe de Sostenibilitat Ambiental analitza l'evolució del consum energètic per comunitats autònomes durant el període 2001-2011, constatat que la tendència durant aquests anys per a les Balears ha estat de disminució del consum.
Davant d'aquesta realitat reconeguda pel propi ISA, no té gaire sentit el desplegament de noves línies d'Alta Tensió previstes en la planificació energètica estatal amb horitzó 2020. Potser alguns punts requereixen la millora de les condicions de transport d'energia, però entenem, com veurem més endavant, que en tots els casos, hi ha alternatives (fins i tot l'alternativa zero) que implicarien un impacte ambiental pràcticament nul com són les opcions d'Alta canvi de tensió o representació, motiu pel qual entenem que les noves línies proposades no tenen en absolut justificació.
Incidència territorial i afectació ambiental i paisatgística
Per avaluar l'afectació del pla sobre el territori de les Balears, l'ISA ha tingut en compte únicament i exclusivament l'afectació sobre àrees naturals protegides declarades, sense esmentar ni valorar la resta de territori afectat ni tenir en compte la dimensió relativa a l'afectació paisatgística . Un aspecte aquest últim, molt a tenir en compte en unes illes com les Balears que disposen d'un territori explotat, fràgil i limitat.
El més greu però sens dubte és que s'ha considerat una cartografia d'espais naturals incorrecta i incompleta, sense tenir en compte ni la Llei 1/1991 de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears qu i afecta una gran superfície, ni tampoc el Decret 130/2001 de 23 de novembre de les àrees d'alzinar protegides, d'Alt Nivell de Protecció, o la superfície protegida pels plantejaments municipals.
D'altra banda l'ISA, tot i conèixer perfectament la planificació territorial a escala regional, no la té en compte i la delegació a la fase de planificació tot i reconèixer que els valors ambientals i paisatgístics previstos signifiquessin condicionants per a les noves instal·lacions. D'aquesta manera, entenem que obviar la planificació territorial implica no poder haver-hi un estudi correcte de les alternatives, tenint en compte a més, que les alternatives no solament han de ser únicament de traçat sinó també que cal contemplar alternatives relatives a tipologia d'instal·lacions i opcions de repotenciació. Entenem que la decisió de construir una línia existent o repotenciar les existents ha de ser presa en la Planificació del sector elèctric i avaluada amb tota la informació a nivell local (planificació territorial) en l'ISA.
Projectes polèmics que han generat oposició social
Alguns dels projectes relatius a noves línies d'Alta Tensió a les Balears, avaluats en aquest ISA i contemplats en la versió preliminar de la planificació del sector energètic 2015-2020 i han iniciat la seva tramitació i han generat mobilitzacions d'oposició per ser projectes no justificats i amb un impacte ambiental inassumible, a part de la incidència sobre el paisatge i conseqüentment sobre l'economia en unes illes que, tot i que amb greus consequencias relatives a l'impacte territorial i ambiental del sector, viu del turisme.
El projecte D / C Artà-Bessons 220kV "va ser el primer a transcendir als mitjans de comunicació per l'oposició i campanya de persones afectades pel pas d'una nova línia d'Alta Tensió i per l'impacte ambiental i econòmic que representava. El GOB va donar suport a la creació d'una Plataforma contra el projecte que ha aconseguit la suspensió de la tramitació del projecte inicial presentat per Red Eléctrica de España a través d'una resolució del conseller d'Economia i Competitivitat del Govern de les Illes Balears. Acutalmente ha una alternativa que ha estat consensuada amb els ajuntaments afectats, els propietaris de les zones afectades, les associacions implicades, el Govern Balear i Red Eléctrica Española. Un aspecte que la planificació estatal no pot de cap manera obviar.
A aquest projecte li han seguit els projectes de noves línies entre Petra-Portocolom, Portocolom-Cala d'Or, Cala d'Or-Santanyí i Cala Blava- Llucmajor, projectes de línies d'Alta Tensió (de 50KV a 300KV) impulsats REE a el marc de la Planificació 2008-2016 dels sectors de l'electricitat i que se segueixen contemplant en la versió preliminar de la planificació 2015-2020. Aquests projectes han propiciat la creació de dues plataformes ciutadanes en contra, PUS ESTESES i PLATAFORMA ALTA tensió LLUCMAJOR i el posicionament en contra d'alguns dels municipis que es veurien afectats.
Cal recordar, a tall d'exemple de les afeccions no tingudes en compte en la planificació estatal, que la línia elèctrica aèria-subterrània a 66 kv Cala Blava_Llucmajor afecta els següents espais protegits:
- LIC 's (Llocs d'Interès comunitari) de Cap Enderrocat -Cap Blanc, basses de la Marina de Llucmajor, la Cova de Sa guitarreta i la de Son Lluís.
- Hàbitats d'Interès Comunitari: llacunes costaneres, basses temporals mediterrànies,, llacunes eutròfiques naturals amb vegetació ...
- ANEI (Àrea Natural d'Especial Interès) de sa marina de Llucmajor, destacant que al nord de la SE de Llucmajor es troba l'ANEI del Massís de Randa i la ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) entre Algaida i Llucmajor.
El GOB demana al Ministeri que elimini noves línies d'Alta Tensió de la planificació energètica estatal
A partir d'aquest document d'al·legacions el GOB demana que el Ministeri actualitzi i adapti la planificació estatal a la realitat energètica, singularitats i valors naturals i paisatgístics de les Illes.
