Red Eléctrica de España (REE) envesteix amb un allau de projectes d'Alta Tensió, impulsats des de Madrid, amb el suport de la Conselleria d'Indústria.
Línies d'Alta Tensió entre Artà-Manacor, Petra-Portocolom, Portocolom-Cala d'Or, Cala d'Or-Santanyí , Cala Blava- Llucmajor, són alguns dels projectes que han iniciat la seva tramitació.
25.04.2014. EL GOB denuncia el desenvolupament massiu de línies d'Alta Tensió a Mallorca
Red Eléctrica de España (REE) envesteix amb un allau de projectes d'Alta Tensió, impulsats des de Madrid, amb el suport de la Conselleria d'Indústria.
Línies d'Alta Tensió entre Artà-Manacor, Petra-Portocolom, Portocolom-Cala d'Or, Cala d'Or-Santanyí , Cala Blava- Llucmajor, són alguns dels projectes que han iniciat la seva tramitació.
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________
La Conselleria d'Indústria tramita les autoritzacions administratives i les declaracións d'Interés d'utilitat pública tot un seguit de línies d'Alta Tensió no previstes al Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
El promotor és Red Eléctrica de España que preten expandir la xarxa de transport en Alta Tensió pel sòl rústic, presentant en cada cas, l'alternativa econòmicament més viable als interessos de REE, i sense considerar suficientment els impactes ambientals, socials, paisatgístics i territorials d'aquest tipus de projecte.
Artà-Manacor, la primera línia en generar polèmica.
Aquesta va ser la primera línia que va trascendir als mitjans de comunicació, per l'oposició i campanya de persones afectades pel pas d'una nova línia d'Alta Tensió entre aquests dos termes municipals. El GOB va donar suport a la creació d'una Plataforma contra el projecte que ha aconseguit la retirada del projecte inicial presentat per REE. En aquests moments, la Plataforma està a l'espera de conèixer els detalls de l'alternativa que es va comprometre a presentar REE a la Conselleria d'Indústrica.
Altres 4 projectes han iniciat la tramitació
Petra-Portocolom, Portocolom-Cala d'Or, Cala d'Or-Santanyí , Cala Blava- Llucmajor, són altres projectes de línies d'Alta Tensió (de 50KV a 300KV) impulsats REE en el marc de la Planificació 2008-2016 dels sectors de l'electricitat i del fas, de la Secretaria General d'Energia del Govern Espanyol, al marge totalment de la Planificació Sectorial Energètica, que és competència de la Comunitat Autònoma (suposadament).
Els impactes de l'Alta Tensió
Efectes sobre la salut de les persones. Les instal·lacions elèctriques com són les línies d’alta tensió de 220 kV generen camps elèctrics i magnètics. Segons l’Organització Mundial de la Salud (OMS, www.who.int) la controvèrsia que es planteja actualment se centra en si baixos nivells
La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (http://tecnologiaisostenibilitat.cus.upc.edu/) explica que “el càncer i alguns problemes de salut poden estar relacionats amb l’exposició als camps electromagnètics. La valoració del risc associat a l’exposició als camps electromagnètics de baixa freqüència continuarà els pròxims anys. Les normatives de seguretat o les recomanacions, segurament, són ja obsoletes, si tenim en compte els diferents estudis que s’han dut a terme (exceptuant-ne, possiblement, les de Suècia) i potser no garanteixen la seguretat de les persones. La recomanació dels investigadors és, senzillament, evitar de manera prudent els camps electromagnètics en la vida quotidiana sempre que sigui possible.”
Per tant, davant la falta resultats definitius, els especialistes recomanen un principi de precaució i prevenció i evitar l’exposició als a camps electromagnètics sempre que sigui possible.
- Impactes en el medi ambient
- Impacte paisatgístic i/o visual.
- Impacte a la flora i a la fauna.
- Impacte ecològic.
- Impacte socioeconòmic.
- Impacte patrimonial.
El GOB exigeix transparència i planificació
El GOB s'ha assabentat d'aquestes actuacions sempre, a través de persones afectades que s'han posat en contacte amb l'entitat, per conèixer els efectes ambientals negatius d'aquests tipus de projecte. Entenem que la publicació al BOIB de la declaració d'Utilitat Pública no garanteix en absolut ni la informació ni la transparència de l'administració. Més aviat, sembla que es compleixen amb els mínims exigits per llei per evitar l'oposició social que saben que generaran aquests tipus de projectes.
Davant això i atenent el greu impacte d'aquests tipus d'infrastructures no previstes en el planejament sectorial, exigim transparència, informació i responsabilitat.
