Les quatre entitats, que formen part de la Xarxa de Sobirania Energètica de Mallorca, diuen que hem d'augmentar les renovables però garantint que els projectes de generació compleixin amb els criteris de descentralizació de la producció, democràcia en l'accés a l'energia, no mercantilista/de bé comú i renovable.

D'aquests criteris, el megaparcs projectats a Santa Cirga o a la Marina de Llucmajor només compleixen el darrer i això no és suficient argument per haver d'acceptar el gran impacte de consum territorial que impliquen.

Les entitats, que formen part de la Xarxa de Sobirania Energètica de Mallorca, faran arribar a la Direcció General d'Energia, a la Comissió Balear de Medi ambient i al departament de territori del Consell de Mallorca un document de posicionament clar amb els arguments suficients perquè, des del la perspectiva de la transició cap a un nou model de producció i consum d'energia elèctrica factible a Mallorca, es descartin els grans megaparcs fotovoltaics com el de santa Cirga.

De fet, les entitats, coincideixen en remarcar que la polèmica generada en relació als dos grans megaparcs fotovoltaics projectats a Mallorca, posa en evidència la improvisació amb què ens movem en termes de planificació energètica i per això exigeixen a les administracions implicades que s'obri el debat de la necessària transició energètica per a definir les claus de les polítiques necessàries per fer-la efectiva garantint els criteris, no només ambientals, sinó també territorials, econòmics i socials, justs i democràtics.

L'impuls de la inversió privada, que aposta pels grans megaparcs projectats al sòl rústic (en una àrea protegida, com és el cas del parc projectat a la Marina de Llucmajor o en àrea classificada com «d'interès agrari», com és el cas de Santa Cirga a Manacor) posa en evidència que la rendibilitat i negoci privat ha anat per davant. Per davant, en aquest cas, de la responsabilitat política de planificar i possibilitar la integració progressiva de les energies renovables en clau territorial i de canvi de model de producció elèctrica.

El projectes s'han d'avaluar en el marc d'un radical de tot el sistema elèctric cap a la sobirania energetica

De fet, aquest canvi de model, no només és un canvi en les infraestructures o centrals de producció de l'energia elèctrica, sinó que és un canvi que ha d'implicar, necessàriament, els altres aspectes del sistema elèctric. Aquests són -a banda de la producció- el transport, la distribució i la comercialització. És només en aquest marc complet, en que podem tenir els arguments suficients per a valorar la disposició territorial de les infraestructures necessàries per un futur energètic que tengui com a horitzó clar la sobirania energètica. I la sobirania energètica integra tots els elements que consideram clau per a plantejar l'escenari energètic: això és, un futur energètic sostenible, just, democràtic, racional i descentralitzat.

I això, en un territori insular, passa necessàriament per considerar la ubicació d'aquestes noves infraestructures de producció i distribució, i valorar-les atenent criteris diferents als que havien estat fins ara els criteris decisoris. O sigui, la presa de decisions d'una nova planificació que ens dugui a la transició energètica s'ha de fer, evidentment, també d'una manera diferent a com s'ha fet fins ara. Per tant, ens cal parlar de sobirania energètica també en relació a la sobirania alimentària i en relació a l'organització social i de redistribució dels beneficis d'aquestes noves formes de producció d'energia elèctrica.

Només en aquest context global podem entrar a valorar amb arguments suficients la proposta d'aquestes noves grans infraestructures de producció d'energia elèctrica fotovoltaica, i acabar concloent que així NO.

Davant del plantejament de grans mega-parcs de més de 90 hectàrees, el nostre posicionament és contrari pels següents motius:

Usos del territori i implantació territorial

La sobirania energètica que hauria de representar un nou model de producció ha de respectar la sobirania alimentària, no l'ha d'impossibilitar. Això implica destinar les terres fèrtils i d'interès agrari a la producció agrícola alimentària. No és comprensible -ni sostenible- que el 80% dels aliments que consumim a Mallorca els hàgim d'importar. La implantació d'usos industrials al sòl rústic, implica la transformació indesitjable dels usos del sòl en un sòl, el rústic, ja sotmès a moltes pressions que desvirtuen el que hauria de ser la seva única vocació, els usos primaris, i el converteix en un sòl de fàcil accés per a usos turístics, lucratius, d'oci, immobiliaris i especulatius, i ara també industrials. Ens cal preservar el sòl rústic per a usos primaris, sobretot quan comptam amb alternatives com la implantació de la producció energètica descentralitzada que no té aquest gran impacte concentrat de consum de territori en un indret concret.

Les dimensions del parc són aproximadament la meitat del nucli de Manacor. Foto: Diario de Mallorca

 

Model de producció elèctrica: implicacions econòmiques i socials

Quan parlam d'aquests grans megaparcs projectats a Mallorca, parlam altra vegada, de fórmules de promoció i inversió privada on, per tant, l'únic criteri és la rendibilitat econòmica, encara que aquesta necessiti ocupar una gran extensió de sòl per garantir-ne la màxima rendibilitat en termes estrictament econòmics de la inversió. Creim que són altres criteris els que s'han de posar damunt de la taula a l'hora de planificar i autoritzar noves infraestructures de producció energètica, atenent principalment els següents dos aspectes:

• la descentralització, en contraposició al model actual de concentració de pocs i grans punts de producció (i aquests megaparcs fotovoltaics també ho serien) proposam petits punts de producció més pròxims als usuaris de l’energia. Això implica defugir de receptes úniques i de grans solucions màgiques, com la que semblen representar aquests grans megaparcs. L’heterogeneïtat i diversitat de propostes locals adaptades al seu entorn són la millor garantia de transició cap a un nou model energètic, i aquest no és el cas d'aquestes propostes.
• la democratització en l'accés a l'energia, en contraposició al model d’acumulació de riquesa i poder en poques mans que suposen els mitjans de producció actuals, apostam per nous models de participació social i local en el model energètic. El model energètic s’ha d’impulsar des de baix i el control de la producció energètica ha de ser gestionat des d’una òptica no mercantilista, apostant per gestions públiques i/o comunitàries en la construcció dels béns comuns. Actualment no tenim capacitat de control ni decisió sobre els mitjans de producció energètics: enlloc de ser capaços de decidir què, com, quant i per què volem utilitzar l’energia, a dia d’avui som mers clients de serveis energètics. La implantació d'aquestes grans centrals de producció energètica, encara que sigui renovable, perpetuen aquest model.

En resum, creim que limitar els criteris tinguts en compte només a la rendibilitat de la inversió privada, la minimització de l'impacte visual (subjectiu) o l'increment del percentatge de renovables amb grans cops d'efecte, fa que es menystingui el consum de territori rústic que es destina així a usos industrials, i també fa que l'avaluació no atengui a la complexitat i diversitat d'aspectes que han de garantir la transició cap a un nou paradigma de producció i consum energètic. Per tant, són un error estratègic a l'hora d'abordar, des de la responsabilitat política, el futur energètic a les illes i, baldament no ho pretengui, acaba perpetuant l'actual model insostenible de producció.

Potser tendrem més megawats renovables, però els podríem tenir també garantint que els projectes de generació compleixin amb els criteris de descentralizació, democràcia, no mercantilista/de bé comú i renovable. D'aquests criteris, els megaparcs fotovoltaics, només compleixen el darrer i això no és suficient argument per haver d'acceptar el gran impacte de consum territorial que impliquen.

Les línies vermelles que no podem sobrepassar. Així si.

Llavors, si i només si, ens situam en el marc general d'una discussió integral (tant en els aspectes energètics, ambientals, socials i econòmics) vinculat a les noves infraestructures de producció, transport i distribució d'energia, podrem valorar la implantació de parcs solars sempre i quan es tinguin en compte el següents condicionants imprescindibles (qüestions ja plantejades en el marc de les al·legacions presentades a la modificació del PDS Energètic relatiu a l'ordenació territorial de les energies renovables):

• Cal fixar una mida màxima dels possibles parcs atenent les dimensions, l'ocupació del territori, transformació dels usos del sòl i acceptació social que impliquen els parcs de grans dimensions. El Pla no estableix una mida màxima per als parcs fotovoltaics. Consideram imprescindible fixar un màxim de potència i ocupació, per tal d'evitar megaprojectes que que generen un impacte social i territorial difícil inassumible i contraproduent si es situen al sòl rústic. (un projecte assumible, seria els 20MW previst damunt l'abocador de cendres de Biniatria, un espai degradat que podria reconvertir els seus usos).
• Cal establir prioritats pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques: aquelles situades sobre cobertes i en espais degradats han d'anar abans que les que ocupin sòl rústic per a aquests usos industrials. Un exemple, la instal·lació d'autoconsum de Ramaders Agrupats (Felanitx) que ha cobert les seves naus amb 260 plaques solars fotovoltaiques (500m2) http://bit.ly/1DTXzSP. Una iniciativa que s'hauria de reproduir arreu, i hauria de venir facilitada, induïda i prioritzada des de la Direcció General d'energia.
• S'han d'excloure totes les àrees naturals protegides de les zones d'aprofitament. El Pla deixà oberta la porta a fer parcs fotovoltaics a les ANEI (Àrees Naturals Protegides), a les ARIP Boscoses. Demanam que aquestes siguis excloses i per tant protegides a qualsevol implantació d'instal·lacions fotovoltaiques, excepte les destinades a autoconsum.
• Així mateix consideram que cal establir com a zona d’aptitud zero els àmbits de tots els espais naturals protegits emparats per alguna de les figures contemplades al Títol III de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), i eliminar així l’excepció que contempla el pla (que per altra banda consideram ambientalment injustificada) en relació a la Zona d'ús compatible i ús general del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.
• Igualment, exigim que les Àrees d'Interès Agrari del Pla Territorial de Mallorca, siguin excloses de les àrees d'aprofitament. Consideram que aquestes han de ser única i exclusivament dedicades a l'activitat primària. El sòl rústic ja pateix massa pressions turística, immobiliària i especulativa com per sumar-hi ara, l'aprofitament per a usos industrials energètics.