Per primera vegada el repte del canvi climàtic té rang de llei a les Illes Balears i es marca el full de ruta de la descarbonització

 

El Parlament balear ha aprovat avui la Llei de Canvi Climàtic i Transició energètica de les Illes Balears. És tracta d'una llei ambiciosa des del punt de vista de transició de la producció d'energia elèctrica (descarbonització, desfossilització), amb mesures concretes valentes a mig i llarg termini – que consideram que haurien de ser més immediates – però que són aspectes clau per abordar la contribució de les Illes al canvi climàtic i el canvi de model energètic.

Després de les pressions d’ANFAC i la Comisión Nacional del los Mercados y la Competencia, en relació especialment a la prohibició de la venda de cotxes diesel a partir de 2025, i de benzina al 2035, finalment la primera llei de de canvi climàtic a Balears ha vist la llum amb la intenció d'impulsar la transició energètica.

Dins d'aquestes actuacions però trobam a faltar a la llei, mesures de política activa relatives a l'estabilització i decreixement de la demanda d'energia a les illes i aquelles relacionades amb les infraestructures de transport: no preveu la necessitat d'incidir en escenaris de decreixement de la demanda energètica (elèctrica, transport, etc.) que és un tema clau per garantir la transició energètica; i per altra banda, canviar el parc de vehicles a elèctric, no és una mesura suficient. Cal reduir el parc de vehicles existents i possibilitar alternatives a través d'una política de mobilitat i territorial amb perspectiva climàtica incidint en les noves infraestructures de carreteres i transport públic.

Sens dubte, el més positiu de la Llei és la previsió del tancament progressiu de la central tèrmica d'es Murterar, amb un acord ja entre empresa i treballadors que garanteix el manteniment dels llocs de feina. Una demanda clau dels grups ecologistes i entitats, com les que conformen la Xarxa per a la Sobirania Energètica de Mallorca (Amics de la Terra, Greenpeace, Attac Mallorca, Som Energia i GOB).

La previsió d'una planificació territorial de la implantació de les renovables de la mà dels Consells Insulars, ens sembla també una mesura imprescindible per preveure les noves infrastructures en funció del potencial i els condicionants territorials i urbanístics que estableixin les illes, apostant – tot i que això no queda definit a la Llei – per l'ocupació prioritària i generalitzada de superfícies ja existents en sòl urbà,per la generació distribuïda de petites instal·lacions properes als punts de consum, afavorint les instal·lacions d'autoconsum amb balanç net.

Un altre aspecte positiu, és l'obligació de les instal·lacions de renovables en grans superfícies comercials i polígons industrials. Cal però que el Govern indueixi aquesta transformació de les teulades amb mesures destinades a possibilitar el canvi de cobertes no idònies, i investigar fórmules d'inversió que impliquin la participació real de la societat també i sobretot com a productors d'energies netes, deixant de banda el paper passiu dels agents socials només com a consumidors.