Les entitats han presentat una bateria d’al·legacions qüestionant la viabilitat urbanística del projecte, la inadequació dels instruments de planificació i la declaració de projecte industrial estratègic.

El parc fotovoltaic que AENA projecte a l’Espai Lliure Públic de Son Bonet a Marratxí, té una gran oposició social - més de 1300 al·legacions ciutadanes es varen registrar aquest passat dijous - però no només, les principals entitats ecologistes i la Plataforma Son Bonet Pulmó Verd aporten a part dels arguments veïnals, arguments que qüestionen el projecte presentat per AENA amb la intenció que sigui declarat projecte estratègic industrial i iniciar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental ordinària.

Recordem que el parc projectat tindrà 19, 89 hectàrees hectàrees, es tracta del parc solar més gran mai projectat dins una zona urbana a Mallorca i el segon més gran construït fins a aleshores i que aquesta mateixa tindrà una pròpia morfologia urbana. Condemnant un dels pocs espais lliures públics de la zona. Per fer-nos una idea l'hem comparat amb els següents projectes, equipaments, monuments o llocs:

Ocuparia 2vegades més que l'ampliació del port d’Es Molinar (10 ha).
Seria pràcticament 3 vegades més gran que el “Hyatt Park” de Canyamel (7 ha)
Es pràcticament tan gran com el poble de Ses Salines (26 ha).
És 5 vegades més gran que l'estadi de Son Moix (4 ha).
Ocuparà gairebé 30 vegades més superfície que La Seu (0,7 ha).
Suposarà la meitat de la superfície que poden ocupar els pobles de Pla de Na Tesa o Pont d’Inca (40ha).

Els principals arguments en contra:

1.- No es tracta d’una instal·lació d’autoconsum de l’aeroport de Son Sant Joan

AENA pretén vendre el projecte exposant que es tracta d’una iniciativa d’autoconsum vinculada a les “millores” que en realitat són de creixement de la capacitat operativa de l’aeroport de Son Sant Joan. Per tant el projecte energètic presentat a Son Bonet, és només un projecte de Greenwashing i una inversió per a millorar el balanç costos/ beneficis diversificant les inversions d’aquesta gran empresa que ara vol entrar en el negoci energètic i immobiliari.

2.- Ordenació Territorial i Legislació Estatal

Segons el Pla Director de l’Aeroport de Son Bonet, aquest sòl està classificat com a zona verda a les Normes Subsidiàries de 1999. Què recomana (cap 1, pàg 1.12) «Se recomienda que dicho suelo se clasifique como Suelo Rüstico de Protección de Infrastructuras o similar».

Els terrenys on s’ubica el camp 1 estan classificats per les NNSS com a Sistema General d‘Espai Lliure. Es recorda que el “sistema d’espais lliures” està integrat per totes aquelles àrees destinades a les zones verdes, parcs, jardins, àrees recreatives de passeig i de jocs per a infants i inclou zones esportives extensives d’ús no restringit i, en general per tots aquells espais que el Pla Urbanístic consideri que han de quedar lliures d’edificació. La S.T.S: de juny de 1989 (A.4513) els ha definit com “aquells espais en el que el planejament imposa la seva inedificabilitat amb l’objecte de destinar-los a úsos col·lectius i a l’oci ciutadà”. En conseqüència, per la pròpia naturalesa dels terrenys classificats a on s’ubica el camp 1, fa inviable la instal·lació del parc Fotovoltaic.

Per altra banda, cal resaltar que si es dur a terme la instal·lació fotovoltaica al camp 1 , no es garantitza l'estàndard més comú per als sistemes generals d’espais lliures que corresponen a 5m2 per habitant i per al sistema local oscil·la entre 10 i 20 m2 per habitatge previst segons els tipus de sòl i les diferents legislacions. Seria l’ajuntament el que hauría de modificat el Pla Urbanístic per compensar la pèrdua d’espai lliure perdut.

Segons el PTIM les parcel·les del Camp 1 es classifiquen com a Àrees de Asentament en Paisatge d’Interès (AAPI) (Pàgina 10 de la memòria d’impacte ambiental).

3.- Autonomia municipal

Si es dur a terme la instal·lació fotovoltaica al camp 1, entenem que es vulnera l’article 140 de la Constitució, que garantitza l’autonomia dels municipis. En tant que el govern i l’administració del municipi correspon a l’Ajuntament, i en aquest cas ha emès un informe desfavorable a la instla·lació fotovoltaica del camp 1. Això ve reforçat per l’article 3 apartat 3 del Drecret-llei 4/2019 (Llei 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears):
“El proyecto se remitirá al ayuntamiento correspondiente para que emita un informe en el plazo de un mes, sobre lo que implica el proyecto y su incidencia en el municipio. Para continuar el procedimiento el informe del ayuntamiento debe ser favorable”.
I val a dir no que li afecta la llei 2/2020 en la seva diposició final decimotercera, que sí limita la vinculació dels informes dels consells insulars en casos de projectes que suposin una ocupació superior a 20 ha.

4.- Ús no previst als Instruments de planificació aeroportuària

Segons la Llei 13/96 de 30 de desembre cita la necessitat que l’aeroport i la seva zona de servei sigui ordenats mitjançant un nou instrument de planificació, de naturalesa estrictament aeroportuària i no urbanística anomenat Pla Directora (...) En aquesta mateixa llei la Diposicio final 7.0 «té per objecte determinar els objectius, continguts i normes per a l’aprovació de Plans directors dels aeroports d’interès general, de manera que s’asseguir el desenvolupament de l'aeroport, la seva eficaç integració en el territori i la coordinació de les actuacions de les administracions públiques que ostentin competències en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, (...) se determina el mode d’aprovació del pla especial o instrument equivalent d’ordenació urbanística. Així d’aquesta manera tal i com marquen aquestes directives queda clar que el Pla Director serveix pel definir un desenvolupament de l’aeroport com a tal, no per a l’ordenació territorial, des del moment que AENA dissenya aquest projecte està incomplint la naturalesa del seu propi Pla Director, atribuint-se unes competències que no té.

A més, segons el Pla Director de Son Bonet, «podrà incloure dins la zona de servei dels aeroports d’interès general, a més d’activitats aerportuàries assenayalades(...), el desenvolupament d’altres activitats complementàries, comercials i industrials, quan la localització a l’aeroport estigui justificada o sigui convenient per la seva relació amb el tràfic aeroportuari, per la naturalesa dels serveis que s’hi prestin als usuaris de l’aeroport o pel volum dels tràfics aeris que generin: així com espais destinats a equipaments.» Per tant queda clar que la construcció d’una Planta Fotovoltaica a Son Bonet, per vendre energia no hi guarda cap relació amb aquests punts i suposa un incompliment del seu propi Pla Director.

A la memòria ambiental del Pla Director de Son Bonet cita textualment «los planes directores constituyen una herramienta de planificación estrictamente aeroportuaria y no urbanística, que permite establecer las directrices de desarrollo futuro de cada aeropuerto». Una altra aportació que posa de manifest en diferents textos del propi ministeri de foment, que en cap cas Aena no hi pot fer una activitat econòmica que diferent a la que no sigui aeroportuària.

Finalment esmentar que segons el Pla Director de Son Bonet i la pròpia memòria ambiental del ministeri de foment la zona verda de Son Bonet, esta classificada com a”Zona de Reserva Aeroportuària,: espacio que garantiza el desarrollo y expansión del aeropuerto, permitiendo dentro de la zona la inclusión de nuevas actividades o la ampliación de las existentes de modo tanto puntual como integral». En cap cas s’afirma la possibilitat de realitzar-hi cap altra acitivitat nova que no sigui relacionada amb l’aeroport.

5.- No està justificada la petició de declaració Projecte Estratègic Industrial

Consideram que la consideració d’aquest projecte com a estratègic és una autèntica presa de pèl. I tenint en compte els 4 punts que s’assenyala a la memòria justificativa. Cal destacar que aquest projecte no té cap lligam amb el teixit industrial Balear, de fet AENA no ha contractat cap empresa Canària per a la construcció de diferents plantes fotovoltaiques a les Illes Canàries1. I únicament crearà 6 llocs de feina fixos – la qual cosa posem en dubte atès que aquestes infraestructures una vegada executades funcionem de manera automàtica i només tenen intervencions esporàdiques en cas d’avaria - . Això no es pot considerar generar ocupació de qualitat, donades les dimensions i pressupost del projecte. Tampoc el projecte inclou a la seva memòria cap apartat amb un anàlisi de la seva viabilitat econòmica i financera.
Per altra banda els altres dos punts queden en entredit quan la promotora d’aquesta iniciativa és AENA, al principal empresa contaminat de l’Illa i la major responsable d’emissions de CO2. AENA a tot això continua ampliant l’aeroport de Son Sant Joan intentant augmentar la seva operativitat i per tant una major emissió de C02. És paradoxal que vulgui construir plantes solars perquè treballi per la transició energètica mentre amplia l’aeroport fomentant més vols a Mallorca.

 6.- Afectació a una zona d’ús Públic

El projecte Fotovoltaic d’AENA a Son Bonet es durà a terme a una zona que de manera pactada (verbalment amb AENA), es va classificar com a Zona Verda i Espai Lliure Públic. Què aquesta zona ha rebut inversions per part de l’Ajuntament de Marratxí (com l’anomenat camí vermell), a més del manteniment puntual i la seva vigilància (AENA només disposa d’una persona que controla el perímetre interior de la zona aeroportuària).

L'ús d’aquest espai per part de la Població, no ha estat ni testimonial ni puntual ni accidental. Aquest Espai Lliure Públic representa un autèntic Pulmó Verd, d’una zona de continuum urbà. Tenint present que el Sistema Urbà de Mallorca, es caracteritza per una marcada macrocefàlia de Palma com a centre d’aquest sistema, això ha suposat una pressió immobiliària molt gran de cap a la perifèria i Marratxí. Aquesta pressió s’ha alleugerit per aquesta consolidació d’ÚS PÚBLIC, amb el consentiment d’AENA; de la zona en qüestió. Aquesta zona és utilitzada per la població de Marratxí i del municipi de PALMA.

Aquesta espai és un nexe de connexió entre municipis històric (Pont d’Inca-Son Llatzet i Pla de Na Tesa-Cas Capità), com així ho poden evidenciar centenars sinó milers de testimonis, que durant més 70 anys, han conviscut amb l'Aeroport de Son Bonet. Tant les imatges familiars com les fotos aèries evidencien l'ús de camins per dins Son Bonet (incloent-hi camins que travessaven les pistes, en moments on la seguretat no es prenia tan seriosament). Tot i així les imatges aèries evidencien encara la diferència entre els camins que encara s’empren (els que passen per dins l’Espai Lliure Públic) i com els camins de les pistes han acabat desapareixent.

Per tot això, la Plataforma i les entitats ecologistes Amics de la Terra,  Terraferida i GOB demanen la retirada d’aquest projecte.