Consideram que el fet d'abocar-les directament a la mar representa un greu risc sobre els ecosistemes i salut humana.

Segons CEDEX (Centro de Estudios y experimentación de Obras Públicas) del Ministerio de Fomento i del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, si s'aboca a la mar hauria de ser prèvia «encapsulación totalmente estanca, con un filtro de arena - bentonita de los terraplenes de escoria. ». Aquí s'està abocant directament a la mar.

Tal i com ha denunciat l'associació Mallorca Blue aquest cap de setmana, l'APB està abocant escòries provinents del procés d'incineració per a la realització de les obres d'ampliació del Moll de Ponent.

TIRME assegura que es tracta d'escòries que han estat tractades convenientment però la presència de plàstics fa pensar que, com en molts altres casos denunciats per entitas ecologistes (http://www.ecologistasenaccion.org/article9000.html) el procés de incineració no es fa correctament, en tant que no s'assegura la destrucció del residu, ni per temps de residència (dos segons), ni per temperatura de combustió (850 °C)

Un cas especialment greu perquè s'aboca directament a la mar.

El maig de 2014 el GOB ja va denunciar l'utilització de les escòries de la incineració a les obres de carreteres del Molinar i 2n cinturó. En aquest cas, l'alerta és més greu pel fet d'abocar-se directament a la mar i per tant, per la impossibilitat que representa garantir que no hi haurà una dispersió de plàstics i possibles elements contaminants que puguin incloure les escòries.

D'acord amb la fitxa tècnica de caracterització de les escòries i cendres de la incineració de Residus Sòlids Urbans que elabora el CEDEX (Centro de Estudios y experimentación de Obras Públicas) del Ministerio de Fomento i del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente:

«Según su composición mineralógica, las escorias no son productos estables. Durante los primeros tres meses de almacenamiento se producen reacciones de hidratación, solidificación, reacciones de los sulfatos, formación de sales y reacciones del hierro, entre otras, dando lugar a la formación de escorias estables.

Para las escorias, el destino más habitual es el vertedero de residuos no peligrosos, exigiéndose una caracterización previa de la composición de la fase sólida y del lixiviado. En menor medida, la escoria se valoriza como material de construcción.

El empleo de las escorias en el campo de la construcción puede presentar problemas medioambientales, debido al contenido de elementos tóxicos (en función de cada escoria en particular), y problemas técnicos, ya que pueden ser altamente expansivas.»

 

Risc greu sobre els ecosistemes i salut humana.

No ho deim ni els ciutadans ni els ecologistes només, la fitxa elaborada pel CEDEX adverteix que l'ús d'escòries pot representar risc pels ecosistemes i la salut humana si no és gestionada amb les garanties suficients, concretament diu:

«La legislación ambiental exige, tanto en la escoria como en el lixiviado, el control de dos grupos de contaminantes: metales pesados y materia orgánica.

Durante las operaciones de preparación y en las posteriores de uso, reutilización y depósito al final del ciclo de servicio de la carretera, se pueden liberar una serie de contaminantes al medioambiente, siempre y cuando estén presentes en la composición de la escoria y se den las condiciones de movilización. Los contaminantes que suscitan mayor interés, por ser los más peligrosos, son:
Materia orgánica: dioxinas, y furanos y contaminantes afines como PCB.
Metales pesados, entre los que se incluye antimonio, arsénico, cadmio, cromo, cobre y plomo.
La liberación de los contaminantes puede afectar potencialmente a la calidad del aire, el agua y el suelo en el entorno en el que las escorias se acondicionan, aplican, reutilizan o depositan, de ahí la necesidad de su análisis y control.

Desde el punto de vista de la salud pública, el contenido de dioxinas de las escorias es el que plantea un mayor rechazo.

Así pues, se deberán tomar medidas protectoras para controlar la contaminación del agua, además del análisis químico y las pruebas de lixiviación sobre las escorias. Las medidas protectoras varían desde guardar una distancia mínima con respecto a los pozos de agua potable y los ríos, hasta la encapsulación totalmente estanca, con un filtro de arena - bentonita de los terraplenes de escoria. »

 

El GOB denuncia no tenim garanties del no impacte per a la salut i el medi ambient.

Les Illes Balears, no disposen d'una legislació sobre la utilització de les escòries d'incineració de RSU. Només Cataunya té una Ordre on es defineix el procediment a seguir per poder utilitzar les escòries, les condicions que ha de complir, els possibles usos i els condicionants per aquests usos.

Exigim que es facin públics si hi són, tal i com asssegura TIRME i Consell de Mallorca, a les proves que garanteixen que les escòries s'han tractat degudament abans de ser abocades a la mar i que s'han fet les proves de metalls pesats i lixiviats correctament, per garantir que no s'estan posant en risc la salut de les persones i les garanties dels ecosistemes.

 

El GOB exigeix la paralització de les obres i la retirada d'aquest material abocat

El GOB qualifica d'escàndol l'abocament d'escòries a la mar, que a més presenten restes plàstic que entenem que haurien de desapareixer totalment si la incineració es fes amb totes les garanties, i que a més, com indica CEDEX un dels problemes més greus de reutilització d'escòries és la possible contaminació de l'aigua per metalls pesats i lixiviats. En el cas de la badia de Palma, això podria fins i tot representar un delicte ambiental. Exigim la paralització i retirada del material abocat i exigim responsabilitats respecte de l'ús indiscriminat de les escòries ja que es tracta d'una operació perversa que amb l'excusa de «reutilizació» i de «l'eco-àrid» per no haver d'extreure material nou de pedreres, senzillament el que pretén és llevar-se del damunt l'excedent d'escòries de la planta d'incineració i evitar a l'empresa TIRME els costos del seu correcte emmagatzematge.