Recorda que la Llei és una passa endavant cap a la degradació del litoral i la seva privatització.

 

 

02.04.2014. EL GOB presenta al·legacions al reglament de la Llei de Costes

Recorda que la Llei és una passa endavant cap a la degradació del litoral i la seva privatització.

_________________________________________________________________________________________

 

Avui acaba el termini per presentar al·legacions al reglament que desenvoluparà la Llei de Costes.

El GOB hi ha presentat al·legacions, recordant els punts més greus pels quals ja en el seu moment, i juntament amb tots els grups ecologistes d'àmbit estatal en vàrem demanar la retirada i un cop aprovada, la seva derogació.

 

Els aspectes més rellevants de les al·legacions

Els punts claus d'oposició a la norma són

 

• Possibilita fer canvis en allò que s’entén com a domini públic, tots ells en el sentit de reduir el seu àmbit: dunes, salines, i gairebé tot en general
• Allarga les concessions de construccions i usos dins domini públic fins a 75 anys
• Permetre nous usos i activitats privatives dins el domuni públic que poden perjudicar greument la seva conservació.
• No té en compte els efectes que el canvi climàtic induirà ni tampoc mesures de mitigació dels impactes que pugui generar.
•  

 

Així la Llei de Costes i el reglament que la desenvolua passen de ser una norma per a la protecció litoral a una norma que protegeix determinats interessos econòmics al litoral.

 

Com pot afectar tot això a Mallorca?

(recordem el que ja posàrem de manifest en aprovar-se la llei)

 

1.- Canvis en la definició dels terrenys de domini públic, que se traduirà en una reducció d’aquestes zones

 

a) Fins ara se consideraven públics els terrenys fins on arriben les ones en els temporals més grans que es coneguin. Amb la nova llei aquest concepte de “ones dels temporals més grans coneguts” se decidirà d’acord amb uns criteris tècnics que se decidiran reglamentàriament.

 

No cal dir que aquests criteris seran segurament més suaus per als propietaris.

 

En el cas de Mallorca sovint hi ha discussions sobre les partions. A partir d’aquestes partions es medeixen les servituds de transit i de protecció, on s’hi restringeixen certs usos, especialment els edificatoris

 

Una partió més a prop o més enfora pot afectar a l’edificabilitat dels terrenys de darrera.

 

b) Moltes dunes deixaran de ser domini públic:

 

Aquí hi ha igualment un canvi que pot tenir conseqüències molt negatives. Se modifica la llei actual i se fa una nova redacció del domini públic, en el sentit de que just s’inclouran aquelles dunes que resultin necessàries per garantir l’estabilitat de la platja i la costa.

 

Fins ara en alguns llocs el domini públic incorporava dunes interiors, que ara, justificants que no són necessàries pel manteniment de la platja, deixaran de formar part de lo públic. Un error atenent que igualment el manteniment d'aquestes dunes tenen efectes sobres les dinàmiques litorals.

 

Aixó també tendrà conseqüències a l’hora de fixar la servitud de proteccio.

 

Llocs com a Es Trenc, s’Estalella, Sa Canova, la platja de Muro, Santa Margalida, Cala Mesquida, Cala Agulla…..podrien canviar les partions del domini públic de forma notable, reduint el seu abast, pràcticament a la primera duna.

 

 

c) Les salines tornaran a ser privades.-

 

Un dels temes que ha cridat més l’atenció és l’exclusió del domini públic de les zones destinades a cultius marins i a salines.

 

Dit d’una altra manera, les salines d’Eivissa i les de Formentera, les de la Colònia de Sant Jordi i les de Campos, a Mallorca, deixaran de ser terrenys públics objecte de concessió administrativa i se convertiran en propietat privada, una altra vegada.

 

Segons diu la Llei els terrenys quedaran considerats com a zones de servitud de protecció.

 

 

2.- Les concessions se poden allargar fins a 75 anys

 

La Llei de Costes antiga (la actual) atorgava les concessions per obres i usos dins domini públic per un termini màxim de 30 anys. La nova llei allarga aquest termini a 75 anys.

 

A més a més estableix la possibilitat de pròrroga extraordinària a les concessions existents.

 

És tan llarg aquest termini que això donarà una apariència de propietat privada i dificultarà la recuperació del domini públic,entre d’altres coses per la pèrdua de memòria administrativa.

 

En aquest sentit l’article den Fernando Palao (ex director general de Costes) és molt clar quan diu

 

“..La cifra de 75 años no guarda relación con los plazos de amortización financiera o tecnológica de cualquier inversión privada en el dominio público litoral que son normalmente inferiores a los 30 años. La rentabilidad de un “chiringuito de playa” bien situado, con tres meses de temporada, es mayor que la de un restaurante o un hotel de tres estrellas durante todo el año en terreno propio, en la misma zona, siendo su inversión mucho menor. ¿Por qué tienen los concesionarios actuales más derecho que los demás ciudadanos a que le renueven sin concurso sus concesiones de ocupación de dominio público por periodos interminables?

Se trata de obviar la titularidad del Estado y la intransferibilidad del dominio público a través de la autorización de larguísimos plazos en los que la memoria administrativa se pierde y el uso privativo y la degradación del dominio público natural se consolidan, creándose una apariencia social de propiedad….

 

 

3.- El cas singular de Formentera: reduir el que és públic, augmentar les possibilitat d’edificar

 

La Llei fa una excepció a la norma general i introdueix nous criteris per a l’establiment del domini públic, així com la definició de platges i dunes, amb l’objectiu de reduir de forma brutal els terrenys públics i augmentar les possibilitat edificatòries.

 

4.- Se podrà edificar de bell nou a 20 metres de la mar?

 

Uns del aspectes més ambigus i alhora més perillosos d’aquests reforma fa referència a la possibilitat de permetre l’edificació a 20 metres de la mar a determinats terrenys.

 

La Llei de Costes establia una franja de protecció inedificable en els terrenys rústics i en els urbanitzables. En els sòls urbans permetia poder edificar a 20 metres.

 

Per aquest motiu hi va haver polèmica a Ses Covetes. Sobre si els terrenys eren o no urbans a l’entrada en vigor de la Llei (1988). Els tribunals varen dir que la franja de protecció havia de ser de 100 metres ja que a l’entrada en vigor de la Llei aquells terrenys no eren urbans.

 

Amb la modificació que se tramita ara, la Llei equipararia a sòls urbans aquells terrenys que tenguin serveis, o que formin part d’una zona transformada en un terç de la seva superfície.

 

Aquest punt podia interpretar-se com a uns sortida per a poder seguir les obres de Ses Covetes, Moli d’en Regalat i tants d’altres llocs.