Govern i oposició utilitzen el Parlament de forma espúria
Dijous, 22 de juliol de 2010
El GOB demanarà al Defensor del Pueblo que impugni les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals
Govern i oposició utilitzen el Parlament de forma espúria
EL DESGOVERN URBANÍSTIC
Probablement aquesta, que havia de ser la legislatura de l'impuls definitiu de la Llei del Sòl per unificar la normativa urbanística i territorial, passarà a la història per la legislatura en que, via Parlamentària, s'han impulsat mesures legislatives que deixen el panorama urbanística en un estat total i absolut de desgovern. La figura dels decrets lleis ha estat l'estrella per impulsar aquestes iniciatives de desregulació urbanística i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducció d'esmenes han constituït una pràctica nova més d'urbanisme clientelar.
- Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears. Decret-llei Nadal.
Aquest decret-llei estableix en el seu preàmbul les seves línies d'actuació, d'entre les quals, diu textualment " ...les encaminades a impulsar la indústria turística que des de fa temps constitueix el motor sòlid de l'economia balear i l'activitat urbanitzadora i edificadora en determinats supòsits". En aquest sentit, permet, per una banda, la legalització de places turístiques il·legals, sempre que les places no haguessin estat motiu d'infracció urbanística greu afavorint els establiments que han actuat al marge de la legalitat i per l'altre, permet a un sector econòmic (el turístic) actuar, durant dos anys, al marge de la legalitat urbanística i turística vigent, en concret estableix "dispensa excepcional de determinats requisits urbanístics i turístics" i fins i tot permet "increments d'edificabilitat".
Es limita l'exoneració de paràmetres urbanístics sempre i quan no s'augmenti el volum i l'ocu- pació de la parcel·la en més del 10% respectiu sobre el legalment construït, ni es superi l'altura màxima permesa, al marge d'algunes excepcions. I es prohibeix l'exoneració del com- pliment dels paràmetres urbanístics en edificis situats al sòl rústic protegit i als edificis decla- rats BIC o catalogats.
- Decret-llei 3/2009 de 29 de maig de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears. Decret-llei Grimalt.
Si bé és raonable que determinades actuacions de les que proposava el Projecte de Llei no hagin de passar per tramitació ambiental, com és el cas dels plans d'ordenació dels recursos naturals o els catàlegs de patrimoni històric, sempre que suposin un major grau de protecció patrimonial i ambiental, preocupen les excepcions que determinades actuacions que via la declaració “d’interès autonòmic” puguin reduir , o fins i tot veure's exhimides del compliment de les corresponents tramitacions ambientals, especialment preocupen:
- Els equipaments sanitaris, docents i esportius, amb determinades ocupacions, no prevists al planejaments urbanístics, i que normalment solen estar situats en sòl rústic i autoritzar-se via declaració d'interès general.
- Les carreteres incloses en els convenis insulars
A més, aquest decret-llei implica el retard de la protecció dels espais naturals d'Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant.
La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental estableix a l’article 8 que el procediment per a l’aprovació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORNs) és de dos anys. Cas de no haver-se aprovat en aquest termini, el procediment caduca.
El “decret-llei Grimalt” modifica aquesta disposició, afegint que “No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.” Aquesta modificació afecta els dos espais esmentats.
Des del GOB hem considerat injustificable que per enllestir el PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos ja hagin fet falta més de tres anys, i ara es vulgui prorrogar encara un any més.
Igualment és escandalós el cas del Parc Natural de la Península de Llevant. Han passat gairebé dos anys des de l’inici de la nova tramitació, i tenint en compte que aquest espai ja comptava prèviament amb un PORN aprovat ens sembla injustificable que per modificar-lo no hagin estat suficients dos anys. I ara es pugui disposar de dos anys més.
- Decret 60/2009 d’unificació i simplificació dels tràmits en matèria turística.
Aquest decret desenvolupa el decret-llei, 1/2009, i desvirtua les figures d’agroturisme i hotel rural, perquè no assegura que aquest ús d’allotjament i restauració es limiti a complementar explotacions agràries.
Aquestes figures tenien, fins al nou decret, limitacions de magnitud, per exemple d’un màxim de 25 i 50 places respectivament, per tal de restringir l’ús turístic únicament com a complement de les activitats agràries. Tal com eren l’agroturisme i els hotels rurals podien complementar les rendes agràries, però sense substituir-les ni desfigurar el camp amb més hotels també a foravila.
- Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears. Llei Barceló.
Si el decret-llei ja va ser àmpliament contestat per part del GOB, les mesures proposades en aquesta tramitació de projecte de llei són encara més escandaloses.
Permeten la consolidació d'aberracions turístiques: els establiments que hagin fet ampliacions irregulars, podran fer remodelacions, mantenint els volums existents encara que la normativa urbanística actual no permeti les mateixes altures, i ampliacions del 10% de la superfície realment construïda (inclosa la part il·legal).
Per altra banda s'augmenta el termini per a legalitzar les places il·legals fins a dos anys però, en aquest cas, sense tenir en compte el fet que tenguin un expedient de disciplina urbanística obert.
- Decret llei 1/2010 de 26 de març, i projecte de llei de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general .
Fa excepcions a la situació general permetent seguir edificant a urbanitzacions que no tenen els serveis urbanístics mínims. Fins ara, tant la Llei del Sol de l’estat, com la Llei de Mesures Urgents com el propi Pla Territorial consideraven que per a poder atorgar llicencies cal disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram). Mitjançant aquest decret-llei, s’obri la porta a que se segueixen donant llicencies per edificar a sols urbans i urbanitzables que no tenen servei de clavegueram.
A més, es retalla l'àmbit d'una ANEI a Eivissa, per a la implantació i execució d'equipaments i infrastructures a Sa Coma.
- Llei de Mesures Urgents relatives a deferminades infrastructures i equipaments d'interès general.
· Sa Coma: es retalla l'àmbit d'una ANEI d'Eivissa per a la construcció d'una depuradora
· Excepcions del servei de clavegueram
· Edificis fora d'ordenació
· Desregulació dels establiments turístics en sòl rústic.
- Llei per a considerar el camp de golf de Son Bosc com a projecte d'interès autonòmic
Amb els vots del Partit Popular i Unió Mallorquina, el Ple del Parlament ha aprovat avui una llei que considera que el camp de golf de Son Bosc és un projecte d’interès autonòmic i que per tant s’ha d’anular la tramitació que el Govern havia iniciat fa uns mesos per tal d’incorporar aquesta zona al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca.
EL GOB DEMANARÀ AL DEFENSOR DEL PUEBLO QUE IMPUGNI LES LLEIS URBANÍSTIQUES APROVADES AL PARLAMENT PER INCONSTITUCIONALS
A part dels possibles aspectes d'il·legalitats que veurem més endavant, la tramitació i aprovació d'aquest seguit de lleis suposa, des del nostre punt de vista, una pràctica rebutjable , ja que significa:
- tornar fer urbanisme a la carta com a anteriors legislatures,
- elaborar lleis singulats i no generals,
- fer permanents excepcions a les regles del joc, i sobretot
- burlar el debat social i politic.
- esquivar el compliment de sentències a través de disposicions normatives.
A més a més, el GOB prepara un escrit davant el defensor del pueblo en considerar que alguns articles d'aquestes lleis podrien incomplir preceptes constitucionals. Possibles motius d'inconstitucionalitat:
1. Usurpació de competències municipals urbanístiques: no necessitat d'obtenció de llicències per determinades actuacions i classificació de sòl i usos de sòl fora tràmits municipals.
2. Mitjançant llei es conculquen tràmits administratius bàsics per a les tramitacions urbanístiques: s'exclou en els tràmits de participació pública alhora de classificar sòl.
3. Incompliment dels tràmits ambientals establerts per la Directiva d'Aarhus.
4. Intenta burlar per llei el resultats de sentències judicials fermes: el cas d'Es Pont d'Es Rivet i del sòl rústic de Cala Tarida, Platja de'n Bossa i Ses Variades.
