Les noves normes de Carlos Delgado són desenvolupistes i desfasades. El GOB valora negativament l’ampliació del polígon de Son Bugadelles i considera un frau la delimitació de les ART.

24 d'agost de 2009

----------------- Adaptació del PGOU de Calvià al PTM--------------

EL GOB CONTRARI A LA MACROAMPLIACIÓ DEL POLÍGON DE SON BUGADELLES.
Les noves normes de Carlos Delgado són desenvolupistes i desfasades. El GOB valora negativament l’ampliació del polígon de Son Bugadelles i considera un frau la delimitació de les ART.

---

Les noves normes urbanístiques de Calvià són negatives per al municipi. Les modificacions del PGOU i la seva adaptació al Pla Territorial de Mallorca que l’Ajuntament tramita amenacen l’equilibri territorial del municipi. Dues noves normes contradictòries destaquen d’entre les que es tramiten: l’ampliació del polígon de Son Bugadelles i l’assumpció de les ART.

SON BUGADELLES, UNA NOVA “CIUTAT COMERCIAL” AMENAÇA CALVIÀ
El govern municipal de Carlos Delgado, del PP, vol duplicar l’extensió del polígon de Son Bugadelles amb quasi mig quilòmetre quadrat (470.000 m2) més de sòl urbanitzable. L’extensió total de la “Ciutat Comercial” que es proposa s’aproximaria a 900.000 de metres quadrats; quan el “Festival Park” n’ocupa 160.000 a Marratxí i Son Noguera a Llucmajor n’ocupa 310.000. Els usos previstos no són industrials, si no de serveis, previsiblement grans superfícies comercials d’oci, minoristes i d’equipaments. Aquesta ampliació convertiria encara més Son Bugadelles en una nova “Ciutat Comercial” i d’abast supramunicipal.

Aquesta nova "Ciutat Comercial” desequilibraria l’estructura territorial i orgànica del municipi per concentrar usos urbans comercials, d’oci i d’equipaments (escoles, centres sanitaris o esportius. Aquesta nova concentració d’usos implicaria molt més tràfic de persones i mercaderies, que sobrecarregaria les infraestructures actuals, especialment les carreteres. De fet, la concentració d’usos comercials i d’equipaments, com la que es promou a Son Bugadelles, és contrària a les pràctiques urbanístiques més sostenibles, que els mesclen dins les ciutats per acurçar els desplaçaments, fent les ciutats més diverses al seu si.

Aquest tipus de sistema urbà divideix les ciutats per especialitats funcionals, fent necessari desplaçar-se de cada vegada més, necessàriament amb cotxe i amb més consum energètic.

L’AMPLIACIÓ PROPOSADA DE SON BUGADELLES INCOMPLEIX LES DOT
L’article 33 de les Directius d’Ordenació Territorial (DOT) limiten el creixement del sòl urbà i ubanitzable residencial, turístic o mixt. Es pot entendre que aquesta definició exclou altres usos del sòl, com ara els “industrials”, per pertànyer a sectors d’activitat de l’economia productiva, que és més escassa a les illes Balears, però no dels serveis.

Aquesta lectura de les DOT és congruent amb la necessària diversificació econòmica que combat l’excessiva especialització turística. Els serveis, com ara els comerços i els equipaments, formen part de la configuració de la ciutat, tant si és turística com residencial. Fins i tot, “Ciutats Comercials” com el polígon comercial que el govern Delgado proposa a Son Bugadelles s'haurien de computar en els límits que les DOT apliquen al creixement urbanístic.

Per al GOB, l’article 33 de les DOT inclou els usos de serveis i equipaments en la limitació de creixement urbanístic. És per això que els polígons industrials, com ara el de Son Bugadelles, no haurien d’incloure usos de serveis o equipaments, o alternativament, els hauria de ser d’aplicació la limitació de creixement urbanístic de les DOT.

L’ASSUMPCIÓ DE LES ART ÉS UN FRAU
Per altra banda, cal fer especial esment en la delimitació que l'adaptació del PGOU de Calvià al PTM fa en referència a les Àrees de Reconversió Territorial.
L’objectiu de les Àrees de Reconversió Territorial és millorar els nuclis turístics més degradats, com ara els que ja delimiten Peguera, Santa Ponça, Magaluf i Illetes. La reconversió ha de consistir en treure millor profit del sòl que ja és artificial, que ja està urbanitzat; millorar l’aprofitament de l’aigua i l’energia, per exemple per minvar les necessitats de transport; fer un millor tractament dels residus, d’aigües residuals o dels fems; obrir més places i zones verdes; dotar-les de més espais comercials i d’equipaments que millorin aquestes dotacions a les ciutats existents, per tal que siguin més diverses al seu si.

Contràriament, el govern Delgado just pinta damunt del mapa les ART, desaprofita o, fins i tot, burla l’obligació d’assumir-les que deriva de les Directrius d’Ordenació Territorial l’any i del Pla Territorial de Mallorca; ambdues figures aprovades, els anys 1999 i 2004 per Governs, Parlament i Ple del Partit Popular i Unió Mallorquina.

SOM A TEMPS D’ATURAR-HO
La duplicació de l’extensió del polígon de Son Bugadelles que proposa el govern de Calvià presidit per Carlos Delgado no ha estat encara aprovada definitivament. El GOB demana que s’apliquin criteris de contenció del creixement urbanístic:

• Limitar el creixement de Son Bugadelles i promoure-hi els usos productius; per no convertir aquest “polígon” en una nova ANTI-ciutat dels serveis, el comerç i l’oci –com ja hi ha d’altres a Mallorca–; per promoure unes ciutats diverses al seu si, amb les dotacions necessàries –d’equipaments i serveis– properes als allotjaments.
• Reconvertir realment les ART del PGOU de Calvià (Peguera, Santa Ponça, Magaluf i Illetes) amb mesures de sostenibilitat i contenció, que les facin més habitables –amb més zones verdes, parcs, equipaments i serveis– sense més consum de territori.

LES ART I AMPLIAR SON BUGADELLES SON IDEES CONTRADICTÒRIES
Les normes urbanístiques de Calvià que proposa el govern Delgado fan frau amb l’ús de la idea de la “reconversió”, mentre just delimita quatre ART i alhora proposa duplicar el “polígon” de Son Bugadelles, per convertir-lo en una nova “Ciutat Comercial” fins a 6 vegades més gros que el “Festival Park”.

El model de parc temàtic del consumisme al que només s’hi pot arribar al cotxe és insostenible i no el volem enlloc de Mallorca. Calvià està amenaçada per l’extensió d’aquest model d’ANTI-ciutat, sense cap respecte per les normes, ni per la sostenibilitat o la qualitat de l’entorn; just el contrari del que ha de ser la RECONVERSIÓ: ciutats més diverses al seu si i sostenibles. I d’això darrer, Calvià sí que n’ha de menester.