Pretén subordinar la planificació territorial a l'interès turístic propiciant la desregulació per garantir als inversors la "seguretat jurídica" que diran que sí a qualsevol projecte que se'ls presenti.

 

 

 

17/07/2012. El GOB titlla la Llei Delgado de llei a la carta dels interessos turístics.

Pretén subordinar la planificació territorial a l'interès turístic propiciant la desregulació per garantir als inversors la "seguretat jurídica" que diran que sí a qualsevol projecte que se'ls presenti.

_________________________________________________________________________________________

La Llei General Turística que previsiblement aprovarà avui el Parlament és el reflex més clar de les aspiracions del Conseller Carlos Delgado en relació a poder disposar total i absolutament de tot el territori per autoritzar sense traves, ni adminsitratives ni ambientals, projectes al marge de qualsevol compliment de la legislació territorial i urbanística.

El GOB va presentar les seves al·legacions a l'avantprojecte de llei el 31 de maig, demanant que es retirés aquest projecte de llei del turisme de les illes Balears. Els principals motius d'oposició són:

 

• Pretén subordinar la planificació territorial a l'interès turístic. És evident que el projecte de llei del turisme no és ni ha de ser l'instrument per a regular l'ordenació del territori i el procés urbanístic ni es pot fer servir per establir tot un seguit d'exepcions i dispenses a l'aplicació de la normativa urbanística i territorial vigent competència bàsicament dels Consells insulars respectius i els ajuntaments.
• Possibilita dispenses de compliment de paràmetres urbanístics adjudicats de forma arbitrària sota la figura de l'interès turístic i autònòmic. Un interés turístic que al llarg de l'articulat es demostra diametralment oposat a establir una regulació efectiva, clara i transparent del teixit productiu turístic, ja que l'articulat es ple de dispenses, excepcions i arbitrarietats.
• Implica una desregulació total i absoluta de les autoritzacions sobre activitats turístiques i usos del sòl. És evident que el camí que es proposa és el de la desregulació, que és el que es traspua de la“declaració responsable d’inici d’activitat turística” a l'article 23 que amenaça retre tota la organització econòmica a la dinàmica especulativa dels mercats, que només miren per la maximització dels beneficis privats, amb la socialització de les seves pèrdues
• Legalitza de forma escandalosa “fòssils” urbanístics, exonerant-los del compliment de la norma. Aquest desregulació suposa un greuge pels que han respectat la norma i per d’altres sectors d’activitat. La gravetat d’aquesta norma seria que permetria reproduir –amb esbucament i reedificació– les destrosses urbanístiques dels primers booms turístics, amb edificacions desproporcionades sigui quin sigui el seu impacte ambiental, que ens va fer mereixedors del qualificació de la “balearització”.
• Obre el sòl rústic (fins i tot protegit) als negocis turístics sense cap tipus de control ni urbanístic ni ambiental. El text de la llei és un exemple clar del cinisme del Sr. Delgado en relació a la desprotecció per tal d'assegurar els menors entrebancs a les operacions especulatives sobre el territori i el major aprofitament en termes de rendibilitat econòmica a costa de malmetre el paisatge. En aquesta senzilla redacció es possibiliten usos d'establiments turístics (això sí, de turisme rural) a qualsevol tipus de sòl rústic, això inclou el sòl rústic protegit (ANEI, ARIP, ARIP-B...)sense ni tan sol la declaració d'interès general que sí que s'haurà de tramitat (tanta sort) si és un hotel rural nou. Aquesta disposició addicional implica una vulneració de tota la normativa de protecció d'espais naturals d'aquesta comunitat autònoma que tant ens ha costat tenir i molt més complir.
• Possibilita canvis d'ús propiciant una nova via a l’especulació financero-immobiliària. En l’actual etapa de financiarització de l’economia i de crisis sistèmica del capitalisme, aquestes “oportunitats de negoci” són una claudicació als mercats financers mitjançant la venda de bens de producció industrial de l’economia balear. Per aquesta via, s’abandona la vocació turística de les Illes Balears i la seva diferenciació com a destinació turística que conté el creixement desaforat, envers el seu ús com a moneda de canvi com actiu financero-immobiliari.

 

Aquesta, juntament amb la Llei Company i l'actual tramitació de la modificació de la Llei de Costes, parteixen d'una mateixa premisa: la protecció fa nosa a les aspiracions del retorn al negoci del "totxo" i la desregulació és la via per garantir-se la potestat absoluta de decisió en base únicament i exclusiva al criteri polític.