No té cap sentit fer 77 xalets nous vora els 200 habitatges de la urbanització fallida de Terrápolis, en una zona que encara es manté verge.
27/02/2013. El GOB insta la paralització de la macrourbanització de s'Estany d'en Mas
No té cap sentit fer 77 xalets nous
El GOB ha presentat un recurs al Consell de Mallorca que va aprovar definitivament l'impuls a la nova urbanització.
Així mateix, insta a Ajuntament de Manacor i Govern de les Illes Balears a impulsar les mesures necessàries per evitar aquesta nova urbanització.
El GOB insta les tres institucions amb competències urbanístiques i d'ordenació del territori per a que paralitzin el desenvolupament de la nova urbanització de l'Estany den Mas que preveu una ocupació de més de 10ha de terreny (10 camps de futbol) i la construcció de 77 xalets en una zona encara verge.
L'Ajuntament va impulsar una modificació de Pla parcial d'aquesta zona, que va ser aprovada definitivament pel Consell de Mallorca, el passat mes de gener. Aquesta modificació dona llum verda a la promotora Tuinar Plots & Houses SL, per a la construcció de fins a 77 nous habitatges en parcel·les de 800 metros quadrats, vora de la "ciutat fantasma" de Terrápolis: l'urbanització de 200 habitatges unifamiliars que quedà a mig fer dins 11 hectàrees vora l'Estany d'en Mas i que, quatre anys després de la fallida de l'empresa constructora, és l'estampa més viva del fracàs del boom del totxo i un autèntic atemptat ecològic: un femer d'11 hectàrees, un torrent ple d'enderrocs,...
Motivacions per a instar a la paralització i protecció d'aquest espai
Motivació ambiental de la petició
L’espai objecte d’aquesta modificació de normativa urbanística encara es conserva en molt bon estat ambiental i paisatgístic, dins d’un entorn d’elevada saturació urbanística. La imatge número 1 que acompanya (de l’ortofoto de 2012 que proporciona la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears) il·lustra la seva situació actual, amb la seva extensió marcada en color groc.
Figura número 1. Ortofoto de 2012 de l’àmbit d’anàlisi. Font: IDEIB.
L’àmbit d’estudi es caracteritza per la cobertura d’una matriu vegetal de matollar litoral, de les associacions Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae i Hypochoerido-Brachypodietum retusi, idèntica a la que protegeix la Directiva 92/43/CEE del Consell Europeu de 21 de mayo de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres al costat sud de la cala de s’Estany d’en Mas mitjançant la figura de Lloc d’Interès Comunitari (LIC). El fondal del torrent que les separa es caracteritza per la presència de les comunitats ripícola de Typho angustifoliae-Phragmitetum australis i Tamaricion boveano-canariensis. La figura 2 que acompanya mostra la cartografia del catàleg de Lloc d’Interès Comunitari de la Directiva 92/43, sobre el Mapa Topogràfic Balear, també de l’IDEIB, aprovat per l’Acord del Consell de Govern, de dia 3 de març de 2006, pel qual s'aprova definitivament la llista de Llocs d'Importància Comunitària (LIC) aprovada per l'Acord del Consell de Govern de 28 de juliol de 2000 en l'àmbit de les Illes Balears.
Figura número 2. Mapa Topogràfic Balear i Llocs d’Interès Comunitari de l’àmbit d’anàlisi. Font: IDEIB.
Motivació social de la petició
Els enclavaments turístics litorals, com el que ens ocupa, tenen molt poca traça en el seu disseny urbà. La qual cosa suposa nombroses deficiències dotacionals i la seva baixa qualitat com a “ciutat”. Les dificultats d’accés i de trànsit dins d’aquest nucli també són una demostració del seu disseny més orientat a la rendibilitat financero-immobiliària que a promoure el benestar de la població que l’ocupa.
L’àmbit en el que s’integra –el Polígon 7 del Pla General de Cala Anguila, Cala Mandia i Cala Estany– és fruit de l’execució de planejament parcial aprovat els anys 1970, envoltat per la línia vermella a la il·lustració número 1. La seva no execució per al dia d’avui suposa un flagrant incompliment dels deures d’urbanització per part dels titulars dels terrenys. Les seves principals característiques són: l’ocupació urbanística intensiva de la primera línia litoral, entre les cales de s’Estany d’en Mas i Cala Mendia, per la presència del complex turístic de Punta Reina; i en segon lloc, l’ocupació de la resta de l’àmbit per una urbanització d’habitatges unifamiliars en estat d’abandonament i a mig terminar. Aquesta última urbanització és una promoció denominada Terrápolis i és motiu de consternació per representar l’esclat de la bombolla financero-immobiliària. Terrápolis il·lustra la escalada de preus dels productes immobiliaris, arran del seu ús com actius financers mitjançant el seu ús com a béns de canvi. La fallida de promocions urbanístiques com aquesta ha arrossegat a la fallida de moltes empreses i entitat financeres, com són les caixes d’estalvis. En aquest cas, a la Caja de Ahorros del Mediterráneo assumí el finançament de Terrápolis i el cost de la seva fallida va haver de ser assumit perl’Estat amb la seva nacionalització. Tal és el corol·lari de decisions urbanístiques com la requalificació de la que tractam: revaloritzar actius financers, per avalar la seva entrada als mercats especulatius, equilibrar balanços comptables d’entitats bancàries i tornar a inflar la bombolla immobiliària. Tot això amb el sacrifici del territori, la sostenibilitat, el paisatge, la congestió urbanística i el benestar social. Sembla a totes llums incongruent promoure una nova promoció immobiliària al costat d’una altra de fracassada.
