La nova Llei, en tramitació parlamentària, culmina el procés privatitzador dels espais portuaris, excloent a més, la participació ciutadana del procés de planificació.
27.05.2014. La nova Llei de ports sotmet l'espai urbà als interessos privats del desenvolupament i gestió dels ports.
La nova Llei, en tramitació parlamentària, culmina el procés privatitzador dels espais portuaris, excloent a més, la participació ciutadana del procés de planificació.
_______________________________________________________________________________________________________________________
El passat mes de febrer, el GOB va emetre un comunicat criticant obertament la política desenvolupista i privatitzadora d'Autoritat Portuària (http://www.gobmallorca.com/notes-informatives/territori-i-urbanisme/1174-17022014-el-gob-alerta-sobre-la-politica-desenvolupista-i-privatitzadora-dautoritat-portuaria.html#sthash.JFVbXMLD.dpuf). Les intencions de desenvolupament, plasmades en el seu document d'objectius marcats pel 2014, demostraven clarament la intenció d'APB de conduir la gestió dels ports cap a la privatització.
Aquests objectius, impulsats per APB, va totalment en consonància amb la línia política en matèria de ports impulsada des del Govern a través de la nova Llei de Ports, actualment en tramitació parlamentària. De fet, va ser el propi conseller de Turisme i Esports del Govern, Jaime Martínez, que ahir va donar l'ordre d'iniciar l'expedient de privatització de quatre ports de Mallorca: Cala Bona (Son Servera); Porto Cristo (Manacor); Colònia de Sant Jordi (ses Salines) i el port d'Andratx.
La nova Llei: privatitzant les decisions i el futur dels ports.
La nova Llei consolida la privatització de la gestió dels espais portuaris i el que és encara més greu, elimina la participació pública dels processos de presa de decisió que afecten el futurs del ports.
La Llei de ports també en consonància amb les línies mestres de les reformes legislatives del Govern Bauzá.
De fet, les línies de la política portuària estan en sintonia amb la resta de polítiques privatitzadores impulsades pel nou Govern, en altres aspectes com la sanitat i l'educació.
A més però, la Llei destil·la altres dos aspectes clau que tenen en comú totes les reformes legislatives impulsades per aquest Govern (Llei de Mines, Llei turística, Llei del sòl, Avantprojecte de Llei Agrària, etc) i són:
- Allunyar la ciutadania dels processos de decisió
- Sotmetre l'urbanisme als interessos privats i desenvolupistes.
Contretament, la nova Llei de Ports preveu un nou instrument el Pla general de ports, del que penjaran el Pla d'ús i gestió que cada port haurà desenvolupar i aprovar.
L'article 13.1 diu els plan d'ús i gestió que després faci cada port prevaldrà sobre qualsevol altra norma o instrument urbanístic o d'ordenació territorial i l'article 14.1 diu que aquests poden ser d'iniciativa particular. En aquest punt, la llei no preveu cap mecanisme de participació pública, de fet, ni tan sols preveu que el Pla hagi de passar per un tràmit d'informació pública.
La llei no preveu ni tan sols que el Pla hagi de garantir la integració entre el planejament urbanístic i l'espai portuari, senzillament sotmet el planejament urbanístic al desenvolupament de l'espai portuari, sense tenir en comptes els efectes significatius que pot arribar a tenir sobre el paisatge urbà, la mobilitat, l'activitat econòmica o el funcionament social (un clar exemple és la pretesa ampliació del Club Marítim del Molinar)
La Llei preveu fins i tot, en la disposició addicional sisena, que algun port no hagi de fer pla d'ús i gestió. I els criteris per decidir si un port ha de tenir o no el Pla d'ús i gestió són totalment arbitraris, deixant la decisió per tant, a la total discrecionalitat del criteri de l'autoritat competent , en aquest cas, a Ports de les Illes Balears, a través del seu Consell d'Administració.
