El GOB celebra l'anunci del Consell de Mallorca de desclassificar els sols urbanitzables no executats prevists en el Pla Territorial de Mallorca i demana a més, desclassificar també els urbans no transformats o els que ho hagin fet il·legalment.

El GOB coincideix amb el Consell, en el diagnòstic de que Mallorca ha tocat sostre i que no pot pretendre seguir creixent edificant sol. Per aquest motiu considera que la proposta d'eliminar 8.000m2 de sòl urbanitzable i decretar el «creixement zero» és una mesura imprescindible per a planificar el futur del desenvolupament territorial. El GOB considera que això necessàriament implica revisar el model urbanístic i territorial de Mallorca, apostant per la rehabilitació, la regeneració i la renovació urbana per fent front a l'especulació i el creixement il·limitat que ha marcat fins ara el desenvolupament territorial d'aquesta illa.

Model territorial, rehabilitació i política d'habitatge

El GOB contradiu els arguments del sector de l'habitatge (promotors i constructors) que prediuen una catàstrofe pel sector de la construcció si no es pot construir/edificar en sòls verges i que, per altre banda, generen alarma social advertint que no es podrà atendre la demanda i que això propiciarà l'encariment de l'accés a l'habitatge a Mallorca.

En primer lloc, des del GOB consideram que el sector de la construcció ha de redirigir la seva activitat cap als teixits urbans existents, invertint de manera intel·ligent en els sòls urbans, amb l'objectiu de generar benestar econòmic i social i garantint la qualitat de vida dels seus habitats. Tal i com ja preveu el preàmbul de la Llei estatal 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes «Tanto a corto, como a medio plazo, será muy difícil que los sectores inmobiliario y de la construcción puedan contribuir al crecimiento de la economía y a la generación de empleo si continúan basándose, principalmente y con carácter general, en la transformación urbanística de suelos vírgenes y en la construcción de vivienda nueva.»

El sector hoteler no és l'únic que necessita reconversió, tal i com diuen els promotors/constructors i per tant, l'activitat econòmica del sector de la construcció, no s'acabarà quan el parc d'edificis d'allotjament turístic s'hagi renovat completament.

I per altra banda, és evident que una aposta per un canvi de paradigma en la planificació urbanística i territorial futura que parteixi de la premisa de «creixement zero» ha d'anar acompanyada d'una política d'habitatge que garanteixi que es posi al mercat el parc d'habitatges buits -molt sovint en mans dels bancs – a preus que han d'estar regulats per evitar els abusos. Només a Palma, hi ha més de 16.000 habitatges desocupats, buits. Mesures com l'expropiació de l'ús de fruit dels habitatges a mans dels banc; limitar el preu màxim de lloguer per metre quadrat per sobre del qual el propietari no pugui accedir a ajudes ni subvencions en relació a aquell immoble; en el cas dels petits propietaris, establir incentius per afavorir la cessió, el lloguer -com els ajuts a la rehabilitació o les assegurances que com l'aval-lloguer protegeixen el propietari davant de possibles impagaments ; multes als pisos buits en poder dels bancs; fer reserves d'habitatges de lloguer social en les obres de gran rehabilitació que es duguin a terme, etc. garantirien l'accés a l'habitatge digne, posant en circulació els habitatges buits i basant l'estratègia de desenvolupament futur en la rehabilitació de les zones urbanes i del parc d'habitatges existent.

El GOB dona una passa més i demana desclassificar sòls urbans o urbanitzables no transformats
 

El GOB dona una passa més i demana desclassificar sòls urbans o urbanitzables no transformats classificant com a sòl rústic els terrenys de qualsevol ús que estiguin en alguna de les següents situacions:

1. Els terrenys classificats com a sòl urbanitzable no programat per un pla general d’ordenació urbana amb vigència superior a vuit anys.

2. Els terrenys classificats com a sòl urbanitzable programat o com a sòl apte per a la urbanització que, incomplint els terminis establerts en el planejament general respectiu, no hagin iniciat la tramitació del planejament parcial. En cas que el planejament general no hagués previst terminis, s’entendrà que s’incompleixen dits terminis quan hagin transcorregut quatre anys des de la vigència del planejament general que va preveure el respectiu polígon o sector.

3. Els terrenys classificats com a sòl urbanitzable o apte per a la urbanització, que malgrat disposin de planejament parcial definitivament aprovat, no hagin iniciat la tramitació del corresponent projecte d’urbanització en els terminis que preveu el planejament general o el planejament parcial.
En cas que aquests planejaments no haguessin previst terminis, s’entendrà que s’incompleixen dits terminis quan hagin transcorreguts quatre anys des de la vigència del planejament parcial.

4. Els terrenys classificats formalment com a sòl urbà que a l’entrada en vigor d’aquesta llei que, d’acord amb la legislació estatal, tenguin materialment les condicions que determinen la situació bàsica de sòl rural, sempre que el seu àmbit perimetral confronti amb més d’un 50% amb sòl qualificat com a sòl rústic o amb vies de connexió interlocal, i haguessin transcorregut més de dotze anys des de l’aprovació del planejament general que va efectuar la seva primera incorporació com a sòl urbà.