El GOB recorda els principals conflictes i agressions detectats al litoral per tal de conscienciar sobre les amenaces i problemàtiques més recurrents que pateix la mar i la línia de costa i aprofita per exigir un pla de gestió integrada de tot el litoral de les Illes.
Littering, fondejos irregulars, incompliments en matèria de pesca, conflictes a les reserves marines, arribada de creuers, sostre nàutic, abocaments, prospeccions, instal·lacions temporals de platges, ocupacions il·legals en espais naturals protegits, processos de privatització del litoral... deixant de banda, en aquest cas, els conflictes urbanístics de noves construccions i infraestructures al litoral de les illes, el GOB recorda les principals agressions recurrents que pateix el litoral illenc. Un litoral que presenta una varietat d'ecosistemes dinàmics complexes que són extraordinàriament fràgils davant qualsevol agressió.
Conflictes a la mar: infografies per a la divulgació.
En relació a la mar, la societat té un paper molt important en relació als principals impactes que s'hi detecten. Per això, s'han elaborat una sèrie d'infografies per a la divulgació d'aquests impactes o agressions on s'exposen alhora, possibles solucions tant des del punt de vista de gestió i regulació en l'àmbit de les diferents competències administratives vinculades, com des del punt de vista de l'acció individual.
Podeu consultar-les i descarregar-les aqui: http://www.gobmallorca.com/informa-t/destacat/1522-informe-conflictes-a-la-mar
Per altra banda però, des del GOB durant l'estiu s'han anat denunciat altres impactes vinculats a la problemàtica associada al turisme de creuers (http://www.gobmallorca.com/que-feim/usos-aprofitaments/el-gob-denuncia-l-impacte-social-i-ambiental-dels-megacreuers-una-nova-modalitat-de-turisme-massiu); a les problemàtiques detectades a les reserves marines, als mals usos o la mala regulació dels usos que es fan del litoral, del domini públic marítim terrestre i dels espais naturals protegits. El darrer cas, ha estat la instal·lació il·legal d'un «beach club» a Cabrera (http://www.gobmallorca.com/que-feim/espais-naturals/el-beach-club-de-cabrera-no-es-pot-tornar-repetir-ni-alla-ni-a-altres-platges), però també les reiterades denúncies a Demarcació de Costes relatives al procediment irregular d'autorització d'instal·lacions temporals a les platges de tota l'illa ( http://www.gobmallorca.com/que-feim/territori-i-urbanisme/el-gob-insisteix-que-el-procediment-d-autoritzacions-d-instal-lacions-temporals-de-platges-per-part-de-demarcacio-de-costes-no-compleix-el-reglament-de-costes) . El tema dels fondejos damunt posidònia, és també un tema que es denúncia periòdicament, així com la falta de recursos per al control, inspecció i sanció d'aquestes pràctiques irregulars, de processos il·legals d'ocupació i privatització de la costa, etc. totes elles incrementades durant aquest estiu per mor de la massificació i saturació turística que pateixen les illes.
L'anàlisi d'aquests conflictes ens permet identificar quines són les administracions responsables. Precisament la dispersió de competències en gestió i intervenció a les zones litorals, així com la dispersió de normativa que li és d'aplicació, és una de les principals problemàtiques que impossibilita una gestió eficaç i eficient del litoral. Les illes balears no tenen una política en relació a la costa i el litoral explícita i accessible: Ports de les Illes Balears, Autoritat Portuària, Demarcació de Costes, Direcció General d'Ordenació del Territori, Conselleria de Medi Ambient, Consell de Mallorca, i en determinats casos, les administracions locals, són les administracions en les que recau el ventall de competencial que impossibilita una gestió efectiva del litoral.
Objectius del Pla de gestió integrada del litoral
Per tot l'exposat, cal definir un instrument que serveixi per facilitar la gestió integrada que ha de servir perquè la gestió del litoral es faci amb visió de conjunt i perquè les administracions públiques col·laborin entre elles per fer les coses de manera racional.
La Conselleria d'Ordenació de Territori seria la competent en l'inici de redacció d'un pla d'aquestes característiques. Per això des del GOB sol·licitarem una reunió amb el Conseller Marc Pons, per abordar aquesta qüestió i instar-lo a iniciar aquesta ordenació del litoral tan complexe com imprescindible. El Pla hauria de permetre un diàleg ordenat entre els diferents agents socials, econòmics i polítics, que serveixi per buscar el punt d'equilibri entre l'ús racional del litoral i la conservació dels seus valors ambientals.
