El GOB ja va motivar el seu vot particular en contra al Comitè Executiu de dilluns, previ al Ple d'avui, atenent a manca de criteris clars i objectivables en l'adjudicació.

 

Per al GOB els projectes finançats disten d'adreçar-se a rebaixar la càrrega ambiental del turisme a les nostres illes i venen a suplir la manca de finançament de la Conselleria de Medi Ambient.

Des del GOB consideram que tot la bona notícia que representa tenir un impost turístic, els objectius que es perfilen que pretén cobrir l'impost i la manera d'adjudicar-los són motius suficients per a emetre, juntament amb ARCA i Amics de la Terra, el nostre vot en contra la proposta d'adjudicació dels primers 30.000.000 d'euros provinents de la recaptació de l'impost turístic.

El GOB que ja va ser present a la reunió de dilluns del Comitè Executiu, ja va presentar un vot en contra motivat d'acord amb els següents aspectes:

En relació a les funcions del Comitè Executiu:

L'article 47.3 del Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l’impost sobre estades turístiques i de mesures d’impuls del turisme sostenible estableix que les funcions del Comitè Executiu són, entre altres:

a) Elaborar la proposta del pla anual d’impuls del turisme sostenible, que s’ha d’elevar al Ple per aprovar-lo.

b) Analitzar, valorar i seleccionar prèviament els projectes susceptibles de ser executats amb càrrec al fons per afavorir el turisme sostenible, els quals s’han elevar al Ple per aprovar-los.

El comitè executiu no ha pogut participar directament ni en l'elaboració de la proposta del pla anual ni en l'anàlisi, valoració i selecció prèviament dels projectes. Les sessions han estat convocades senzillament per validar una proposta que ja venia totalment elaborada obviant totalment el sentit de la comissió i minimitzant les funcions que té atribuïdes per decret.

Així la proposta presentada de memòria, dues hores abans de la reunió, no és una proposta per treballar, sinó que s'ha presentat per part del Govern només per ser avalada, la qual cosa és més la feina del ple que del comitè executiu, tal com ja va passar amb el pla anual d'inversió.

En relació a la proposta del projectes

Dit això, volem posar de manifest que la memòria deixa clar que enguany només es finançaran projectes que ha presentat el Govern i Consells, deixant de banda TOTS els projectes presentats via ajuntaments o UIB per exemple. Per fer-ho s'ha introduït un nou criteri de selecció: «la focalització del finançament en els projectes els beneficiaris dels quals siguin potencialment més nombrosos i que corresponguin a accions emmarcades en plans més globals, de més projecció i abast territori i l'inici de l'execució dels quals puguis ser immediata.» . Consideram aquest criteri subjectiu i poc transparent, a més de ser un criteri sobrevingut que no estava previst ni a la llei, ni al decret que la desenvolupa ni al pla anual d'inversió.

El tema clau però no és aquest sinó, l'absència absoluta de criteris de valoració i adjudicació que siguin objectivables i que ens permetin, als que hem de votar tenir un mínim d'informació dels projectes i "entendre" els criteris d'adjudicació, valorar, avalar i baremar amb criteris comuns els projectes, permetent una adjudicació coherent dels doblers públics.

En aquest sentit, volem deixar clar que:

a) els projecte del pla anual, com ja vàrem denunciar no entraven a cap dels supòsits/objectius prevists a la llei. De fet, en la memòria propiament s'engloba dins l'apartat 19.3.a però, fins i tot, a criteri del Govern són considerats per separat: hi ha per una banda els projectes de Millora d'infrastructures hidràuliques i del cicle de l'aigua i per l'altra, els de Protecció, preservació, modernització i recuperació del medi natural, rural, agrari i marí.

b) no s'ha donat cap tipus d'informació relativa al compliment per part dels projectes de que s'hagui presentat la documentació mínima i que aquesta hagi estat convenientment analitzada: viabilitat econòmica, jurídica, etc. Volem posar de manifest que a la Comissió Balear de Medi Ambient o Ponència tècnica d'urbanisme del Consell de Mallorca, quan hem de votar les propostes, aquestes se'ns presenten amb memòria tècnica i jurídica adjunta que ens permet valorar amb criteri. Aquí, la proposta no ve recolzada per la garantia ni del compliment dels criteris bàsics, ni de justificació econòmica ni jurídica.

c) a part d'aquests mínims de informació que havien de complir els projectes presentats, es valorava si havien tengut procés de participació ciutadana, que tenguessin menor cost de manteniment i despesa recurrent, que fossin d'execució immediata, i urgents... No tenim cap garantia de que aquests criteris hagin servit en absolut per valorar els projectes que s'han presentat. No hi ha una baremació ni uns criteris públics objectivables que assegurin el compliment d'aquests criteris.

d) a més, la sensació és que al final tanmateix el criteri ha estat un altre, sobrevingut, que diu que s'han prioritzat els projectes que tenen un àmbit d'incidència major (i qui garanteix que un projecte de I+D no té un àmbit d'incidència major que una canonada de servei?). Tampoc hi ha manera de valorar com s'han valorat aquest nou criteri sobrevingut.

e) volem posar de manifest la nostra crítica a que amb l'excusa del cicle de l'aigua es financin projectes que la Conselleria de Medi Ambient hauria de tenir previstos en el seu pressupost propi al marge de l'impost. De fet, en la presentació dels pressupostos per part del Govern, la Conselleria ja sabia fa uns mesos de quins doblers disposaria de l'impost per a "complementar" el seu pressupost, sense si que s'hagués fet l'avaluació del projectes.

f) consideram inadmissible que determinats projectes d'execució plurianual comprometin dues terceres part del pressupost de 2016 de les properes convocatòries contravenint un dels suposats criteris d'adjudicació que era l'execució immediata dels projectes i conculcant el principi de concurrència competitiva per a properes convocatòries.

 

En relació a la finalitat dels projectes

Finalment i un cop més, volem deixar constància de la nostra reclamació en relació a que el fons de l'impost de turisme sostenible serveixi per promoure una transició socioecològica vers la minva de la càrrega ambiental del turisme (http://www.gobmallorca.com/que-feim/territori-i-urbanisme/per-un-impost-turistic-que-sigui-una-vertadera-ecotaxa). Augmentar la capacitat de les infraestructures i de les dotacions d'equipaments pot suposar justament el contrari, afavorir més creixement. Cap dels projectes que en l'anterior edició de l'ecotaxa vares ser projectes estrella, com per exemple de tomar hotels, esponjar o comprar places, apareixen ara a proposta del Govern. Insistim en que, malgrat la importància del cicle de l'aigua, prioritzar infrastructures de sanejament no hauria de ser la finalitat d'un impost destinat a mesures ambientals. Dur aigua a un municipi o mantenir les canonades són deures de l'administració que s'haurien de suportar amb pressupost propi.

I volem deixar constància de que el vot particular emès ve validat pel Consens d'entitats de caire ambiental declarades d'utilitat pública i que no tenen representació, tal i com ja hem posat de manifest en reiterades ocasions, en el comitè executiu i en alguns casos, tampoc en el Ple de la Comissió.