40 anys després de la primera ocupació de l'illot, des del GOB volem fer una crida a l'esperit d'aquelles ocupants per salvar Mallorca, sotmesa actualment a una pressió sense precedents.

Aquest mes de juliol s'ha celebrat l'aniversari de la primera ocupació de sa Dragonera, un dels fets i antecedents clau de l'inici de la lluita social ecologista per salvar aquest espai ara declarat Parc Natural.

Però el monstre no s'ha aturat. Al principi era PAMESA a sa Dragonera i tot un seguit de topònims amenaçats arreu de Mallorca (alguns q han acabat salvats, d'altres totalment devorats) per la voràgine constructora i especulativa. A dia d'avui però, el mostre s'ha fet gros i ho ha acaparat tot. Es diu turisme i té, territori i persones, sotmeses al seu creixement.

Mallorca ha salvat indrets però ara mateix es troba en una situació d'alerta ecològica sense precendents i generalitzada. No és nova l'aposta política pel monocultiu turístic com a principal motor econòmic de les illes però hem arribat a un extrem en que tot es pensa en clau «producte turístic», i en que la saturació envaeix i degrada tots els racons de l'illa i els recursos naturals dels que disposam, i ens aboca a situacions límits pròpies d'un col·lapse ecològic i també social.

Els nostres recursos hídrics estan totalment sobreexplotats, els nostres espais naturals sotmesos a pressions que acceleren la seva degradació, perdem sòl fèrtil a un ritme alarmant propiciant una nova envestida urbanitzadora al camp motivada pel lloguer turístic, som incapaços de regular activitats com els fondejos a l'estiu, els cotxes de lloguer que saturen les carreteres, les ofertes il·legals d'allotjament (en cases i hotels), incapaços de frenar el procés de reconversió de la ciutat en una ciutat-escenari, el desplaçament de veïns i desnonaments fruit de la gentrificació provocada pel lloguer turístic de pisos a la ciutat i l'especulació que comporta creant un problema greu de dret d'accés a un habitatge digne a un preu raonable, la urbanització definitiva del camp amb la proliferació dels nous usos turístics vinculats als habitatges en parcel·les de 14.000m2, etc.

I davant tot això ens trobam amb l'absència de polítiques valentes i decidides a posar límits al creixement il·limitat i al turisme que ens està desconfigurant el territori i les nostres vides : una nova autopista i més vies i rondes que impliquen nous creixements, una llei que regularitza la comercialització turística dels nostres pisos, plans d'expansió i creixement, manca de valentia per posar límits al nombre de visitants i places turístiques i un #betterinwinter i #turismesostenible com a marques per atreure encara més turistes, etc.

Abans del proper i definitiu BOOM exigim alternatives. Hi són i des de l'ecologisme les reivindicam recordant l'esperit d'aquella gent que decidí mobilitzar-se – en l'ocupació, la mobilització al carrer i la lluita jurídica – per salvar l'espai privilegiat en el que ens trobam avui. Perquè és possible, si cal doncs: SALVEM MALLORCA, OCUPEM MALLORCA.

 

Manifest llegit a la concentració

A Sa Dragonera, un altre cop

El 1977, la Declaració de Sa Dragonera impulsà un enèrgic moviment social compromès amb la protecció de la terra. Durant aquella campanya ecologista es va estrenar un camp d'acció política al servei de la ciutadania i des de llavors, el seu exemple ha inspirat la sensibilitat paisatgística, la consciència ambiental i la idea central de les nostres reflexions: el patrimoni natural és un bé comú que s'ha de preservar en benefici de tothom.

Sa Dragonera ha estat conservada com a parc natural, però la generació actual s'enfronta avui a una amenaça on els nefastos auguris no han pogut evitar-se: la devastadora maquinària urbanitzadora i la massificació turística es desplega sobre l'illa de Mallorca per explotar-la fins a l'extenuació.

La ceguera i la cobdicia han desencadenat la voracitat irracional, provocant la invalidesa d'unes institucions que no saben què fer per evitar el col·lapse i el fracàs.

El desenvolupisme és la malaltía senil del progrès. Ningú pot creure que la caòtica bulímia de l'economicisme sigui un model de prosperitat per l'economia del país. Un futur sostenible i equitatiu dependrà de l'equilibri que avui siguem capaços de consolidar.

Contra el desordre especulatiu que arrasa el nostre territorio, debem possar fre a l'embogida ambició dominant i declarar una moratòria immediata sobre els plans furtius, corruptes i descarats que s’acceleren davant la nostra pasivitat.

Avui és necessària i moralment urgent l’administració racional d’un territori escàs al qual, si no posem remei, s’enfonsarà baix els nostres peus.

Una vegada més, som a Sa Dragonera, volem fer una crida pública al sentit comú dels ciutadans, Mestres, funcionaris, estudiants, sindicats, associacions, escoles, universitats...

Que tothom que pugui escolti:

Avui queda proclamat l’estat d’emergència