Federació d'Associacions de Veinats de Palma, Terraferida, Ciutat per qui l'habita i GOB presenten un manifest per reclamar que no s'autoritzi ni una plaça turística més a Ciutat.

MANIFEST

En aquests darrers anys, hem anat constatant com la incidència de l'activitat econòmica turística de la nostra ciutat ha derivat en una vertadera dependència de tots els altres sectors econòmics, productius i socials: Ja tot està condicionat pel turisme.

El nostre Estatut d'Autonomia estableix que les institucions insulars (entre les quals l'Ajuntament de Palma) tenen l'encàrrec i l'obligació d'ordenar l’activitat turística. Ho han de fer, preservant, defensant i protegint, tant els drets, com els interessos generals de tota la població. En aquest sentit, el dret a un habitatge digne i assequible és un dret fonamental que ha de prevaldre per damunt de tot i que ha de ser garantit des de les institucions.

Accedir a un habitatge s'ha convertit en un problema social de primer ordre. La impossibilitat de fer front als preus dels lloguers i les hipoteques des d’una precarietat laboral en augment, contribueix de manera decisiva a la gentrificació de la ciutat. En tot aquest fenomen el “lloguer turístic” ocupa un lloc central. L’existència d’un flux de gent que ni resideix ni habita la ciutat creix a un ritme accelerat, contribuint a l'escassetat d'oferta i augment dels preus dels lloguers de llarga durada, propiciant l'augment de desnonaments per lloguer – que ja superen els hipotecaris – augmentant considerablement la pressió sobre els recursos disponibles i creant vertaders problemes d’ocupació de l’espai públic, de mobilitat, d’abastiment d’aigua i energia, i de depuració d’aigües residuals. Per si no fora poc, la turistització de la ciutat implica la seva conversió en una gran parc temàtic en el que se’ns anima a actuar de figurants.

El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) és l'instrument participat per al planejament de la ciutat. Al PGOU, ara en revisió, s’hi determinen els usos del sòl i s’hi preveu el desenvolupament de les activitats econòmiques. Així, el PGOU vigent justifica l’agrupació tipològica (usos administratius, comercials, industrials i turístics) de les diferents zones de la ciutat i assumeix com a objectiu el suport als usos residencials contra la seva progressiva terciarització. Per tant, el PGOU actual ja regula l'ús turístic i el prohibeix a les zones residencials, ja sigui en edificis plurifamiliars o unifamiliars. Contràriament al que preveu aquest planejament, en els darrers anys s'ha anat implantant arreu l'activitat terciària del lloguer turístic d'habitatges, alterant la protecció de l'ús residencial i l’actual zonificació dels diferents usos permesos.

Davant aquest fet, en el Ple de l’Ajuntament de Palma del passat mes de juliol de 2017, la Federació d'Associacions de Veïns de Palma presentà una iniciativa popular acompanyada per 6.076 signatures i recolzada per altres 15 entitats, entre les quals les també signants d'aquest manifest, que proposava que Palma fos considerada zona única i no és permetés en ella el lloguer turístic en els habitatges dels edificis plurifamiliars. Cal recordar que en aquesta qüestió Palma té total autonomia per la llei de capitalitat. La proposta es va aprovar amb els vots a favor de Podem i Més, les abstencions del PP i PSIB-PSOE, i el vot en contra de C’s.

L’Ajuntament té l’obligació d’executar l’acord del Ple. Però des del primer moment, la resolució del Ple no va agradar al PSIB-PSOE, responsable de l’Àrea d’Urbanisme. De llavors ençà, el PSIB-PSOE està exercint una pressió important a la resta de partits del Pacte, encarregant des d’Urbanisme un informe tècnic externalitzat – ja adjudicat a l'equip BCpN – amb l’argument de donar suport jurídic a l’acord del Ple. Nosaltres sospitem que l’informe tècnic és precisament per a qüestionar l’acord i mitjançant l’ardit de la zonificació permetre, per poc que sigui, el lloguer turístic.

Atesa la situació de saturació turística, de destrucció accelerada del teixit social i d'emergència habitacional, creim necessari estendre la prohibició d'autoritzar noves places de lloguer turístic vacacional a unifamiliars i sòl rústic del municipi de Palma. Ni una plaça turística més a Palma. Cal recordar que, a banda del que permeten els recents canvis inclosos a la Llei de Turisme i de la conseqüent zonificació a Mallorca ja hi ha més de 400.000 places turístiques autoritzades, 50.000 de les quals es concentren a Palma. Per tot això, els sota signants demanam a l’Ajuntament que decreti Palma com a Zona Única, que no permeti cap possibilitat de lloguer turístic i que aturi el creixement turístic del municipi congelant-ne el nombre de places turístiques en qualsevol de les seves tipologies.

Palma, 23 de febrer de 2018