Consideram que tant en les formes com en el fons, la gestió de l’impost és un frau a l’esperit inicial de la llei de l’impost de turisme sostenible i els propòsits pels que va ser concebuda.
En les actuals circumstàncies de frau de l’esperit de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques a les illes balears i de mesures d’impuls del turisme sostenible i dels seus propòsits de participació ciutadana, els representants del GOB i Amics de la Terra hem deixat constància de la nostra motivació de vot contrari a l’aprovació dels projectes a càrrec del fons que s’han presentat avui al Comitè i a la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible de dia 29 d’octubre de 2019, en base als següents arguments:
• Denunciam públicament el comportament abusiu de l’Administració en la revisió i selecció dels projectes presentats en la convocatòria d’enguany. Convoquen la Comissió sense adjuntar una presentació o descripció dels projectes presentats i quan només deixen 45 minuts a la comissió executiva per poder complir amb les seves competències de (article 47.3 del Decret 35/2016): elaborar la proposta del pla anual d’impuls del turisme sostenible, que s’ha d’elevar al Ple per aprovar-lo; i analitzar, valorar i seleccionar prèviament els projectes susceptibles de ser executats amb càrrec al fons per afavorir el turisme sostenible, els quals s’han elevar al Ple per aprovar-los.
• De cada vegada es proporciona menys informació als participants de la Comissió i del Comitè. Només se’ns ha enviat una taula, a demanda nostra i després de filtrar-la a la premsa, amb la valoració dels projectes que es proposa aprovar. La informació detallada sobre els projectes s’ha d’anar a consultar en persona, mentre que la descripció digital dels projectes s’allunya molt de ser prou aclaridora; per exemple amb la definició telegràfica i confusa de projectes denominats, com a tota explicació: “Foment de la compra pública social i sostenible en restauració col·lectiva. FASE I”, “INTRES: invertir, investigar i innovar”, “caixa de música” ....
• Sol·licitam que des de l’AETIB es faciliti accés digital a tota la documentació presentada dels projectes, tant als integrants de la Comissió i el Plenari, com a tota la ciutadania.
• És per això que sol·licitam tenir accés a l’acta a la que fa referència el punt 5 de l’esborrany de “Memòria del Pla Anual d’Impuls del Turisme Sostenible per al període 2019”, que es presenta a aprovació: “A l’acta de prevaloració del projectes de data 25 d’octubre es recull la prevaloració dels projectes, d’acord amb la valoració subjectiva realitzada per la direcció de l’AETIB per ordre del president , juntament a la valoració objectiva realitzada pels tècnics de l'AETIB , aquesta prevaloració ha estat a disposició del membres de la comissió i es la que es proposa a la comissió per la seva aprovació i posterior ratificació pel Ple.”, per estudiar si es tracta d’una invasió de les competències del Comitè i de la Comissió, que d’acord amb el decret 35/16 (art. 35) són “Analitzar, valorar i seleccionar prèviament”, i no ratificar les interpretacions de l’AETIB.
• Segons l’esmentat Decret 35/2016, el nostre vot s'anul·la si no el consensuam amb d'altres representants “entitats que tenguin com a finalitats principals la defensa i la promoció del medi ambient” (Amics de la Terra, ARCA) i amb una institució acadèmica (UIB), en un autèntic poti-poti.
• Els projectes s’haurien de sotmetre a un procés de selecció mitjançant participació pública, segons estipula la Llei de l'Impost, 2/2016, al seu article 20, on es compromet als governs a promoure “processos de participació ciutadana”.
• La Llei de l’Impost, 2/2016, ha estat modificada diverses vegades unilateralment per incloure-hi finalitats noves en la destinació de l'impost; per exemple, primer "adquisició i rehabilitació d'habitatge" i després "polítiques d’habitatge" que possibiliten incloure-hi construcció ex novo que consideram innecessària després de l’esclat de la bombolla immobiliària.
• Una reunió extraordinària del Comitè i de la Comissió, l’11 d’octubre de 2019, acordà modificar el pla anual de l'any 2019 per dedicar fons destinats a la "desestacionalització" i a la "formació i la qualitat de l’ocupació" a pal·liar la fallida de Thomas Cook. Es correspon aquesta modificació amb els propòsits expressats a l’exposició de motius de la Llei de l’Impost?: “[...] millora de la qualitat del producte turístic, principalment mitjançant la inversió en la preservació del medi natural, en la recuperació i la rehabilitació del patrimoni històric, i en el desenvolupament d’infraestructures que fomentin el turisme sostenible.”
• Els projectes que es presenten a aprovació inclouen la construcció de més habitatges (per si no se n’haguessin construït prou durant la bombolla immobiliària!), promoció turística, infraestructura i equipaments que hauria de ser finançada amb d’altres fons no finalistes, per exemple: depuradores d’aigües brutes, emissaris o dessaladores, un parc de bombers a Eivissa, l’ampliació del metro de la UIB, millora de la connectivitat aèria o la remodelació del passeig marítim de Magaluf. Recordem que segons l’article 19 de la pròpia Llei de l’Impost, 2 /2016, es tracta d’un fons finalista per “impulsar un turisme sostenible, responsable i de qualitat”.
• Sol·licitam que s’apliqui la Disposició addicional primera de la Llei de l’Impost, 2/2016, per elaborar un Informe d’avaluació d’impacte: “En el termini de dos anys i mig comptadors des de la primera meritació de l’impost a què es refereix l’apartat 2 de la disposició final tercera d’aquesta llei, i en tot cas abans del 31 de desembre de 2018, i posteriorment cada tres anys, el Govern de les Illes Balears elaborarà un informe d’avaluació d’impacte de la llei i de l’impost. L’informe haurà d’incloure una anàlisi detallada i motivada, com a mínim, dels següents aspectes: a) L’eficàcia de l’impost, als efectes de determinar en quina mesura s’han aconseguit les finalitats preteses amb l’aprovació. b) L’eficiència de la llei, identificant les càrregues administratives que podrien haver estat innecessàries. c) La sostenibilitat de l’impost, en el marc previst a la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible, i a la resta de l’ordenament jurídic. d) L’impacte que l’impost pugui generar.
En conclusió, creim que cal obrir el debat públic sobre el destí del fons recaptat amb l’impost de la Llei 2/2016, definit al seu article 19, i l’aplicació general de la Llei.
