Andalusia ha aprovat un decret llei que representa un precedent més que perillós que segur que s'exigirà als governs d'altres comunitats autònomes des dels lobbies dels sectors econòmics vinculats a la construcció i al turisme.

 

Aquestes setmanes de confinament hem anat veien diverses notícies als mitjans de comunicació que ens generen vertadera preocupació.

Per una banda, hem vist com a Andalusia https://www.wwf.es/informate/actualidad/?54180%2FAndalucia-aprueba-un-retroceso-ambiental-historico&fbclid=IwAR0XHwk-qSZaVxL2vrHU_Z0JpQFiqOuMlg1F_HWMldQ0uS3ySuo_L5Ry54k, s'ha aprovat un decret llei que amb l'excusa de la "reactivació econòmica" i disfrassat d'arguments relatius a la simplificació de tràmits, desregulen nombroses activitats econòmiques, es redueix la participació pública i s'eliminen garanties ambientals.

Un precedent més que perillós que segur que s'exigirà als governs d'altres comunitats autònomes des dels lobbies dels sectors econòmics vinculats a la construcció i al turisme, especialment a les nostres illes. La desregulació, evitar la participació pública i eliminar garanties ambientals és sempre una recepte a canvi de "garantir llocs de feina" com a principal argument, sense atendre els greus danys ambientals i territorials que aquests canvis legislatius i el fet que fomentaran, de nou, entre altres coses, l'especulació urbanística afectant altres sectors socials i econòmics. 

Recordam a més que en un estat d'emergència climàtica declarada per les principals institucions locals i de l'estat, unes polítiques regressives en termes ambientals, no poden tenir cabuda. La sortida de la crisi COVID no pot tornar a apostar per posar per els interessos del capital per davant de la vida.

En el cas de les Illes Balears, preocupa que la sortida de la crisi torni a pivotar sobre el binomi turisme-construcció. I més després de veure les declaracions de determinats batles de Llevant o el titular dels mitjans relatiu a les peticions de la Presidenta Armengol a la reunió de presidents d'ahir dematí en que demana a l'estat un "Pla especial de recuperació turística, per a reflotar un sector tan fonamental per a la nostra economia".

Precisament aquest model és el que ens ha abocat a una vulnerabilitat extrema social i econòmicament per afrontar una crisi com la que ara vivim. Cal que qualsevol mesura de recuperació econòmica que plantegi el Govern tengui present les prioritats socials i ambientals i no només les empresarials, i per tant, la preocupació per les treballadores i treballadors dels sectors més afectats des de ja, i a cut i mig termini, així com enfocar la política econòmica i les demandes cap a l'estat per obtenir un finançament just i les competències necessàries per poder prendre les decisions i enfocar les inversions estratègiques cap a altres sectors que garanteixin una major resiliència per fer front a futures crisis sanitàries, turístiques, ambientals o econòmiques que segur que vendran.

Consideram que amb aquesta pandèmia una de les coses que queda clara és que cap territori "viu del turisme". Perquè el turisme no alimenta més que el consum, la precarització, l'explotació i la injústicia social i ambiental. Cap recuperació després del COVID pot obviar les necessitats i justícia social i la justícia ambiental i l'emergència climàtica. 

En aquest sentit des del GOB treballam en un grup de feina específic per tal que després de la crisi del COVID, la societat reaccioni per a exigir unes vertaderes polítiques de transició ecosocial. Mai com abans, la necessitat i l'oportunitat havien anat tant de la mà. 

Per la #transcisióecosocial després del COVID, #reaccionem!