El GOB ha presentat davant la Demarcació de Costes un escrit sol·licitant el tancament i la retirada del DPMT del quiosc-bar existent a la zona de s’Oratori de Portals Nous que actua com un “beach club” de platja, construït sobre la mar i les roques de la vorera a un costat de la platja de s’Oratori.
Per O.M. de 24.06.1966 es va atorgar al Bisbat de Mallorca una concessió administrativa per a ocupar el DPMT a la zona des s’Oratori de Portals Nous amb destí a bar i embarcador, concessió que fou modificada mitjançant O.M. de 10.10.1979. Fins a dia d’avui no consta que s’hagi publicat al BOE cap pròrroga d’aquesta concessió, havent de deduir en conseqüència que aquesta concessió no ha estat prorrogada, havent quedat extingida per venciment de termini concessionat el 29 de juliol de 2018 tal com disposa l’apartat 1 de la disposició transitòria 16 del Reglament General de Costes.
L’article 81.2 de la Llei de Costes determina que “En extingir-se l’autorització o la concessió, l’Administració General de l’Estat, sense cap més tràmit, ha de prendre possessió de les instal·lacions, i pot obtenir de les empreses subministradores d’energia elèctrica, aigua, gas i telefonia la suspensió del subministrament”, essent per tant responsabilitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que aquesta ocupació i l’activitat que en ella se realitza continuï sense el preceptiu títol habilitant.
Per altra part, consta que l’empresa que explota la concessió que se va atorgar al Bisbat de Mallorca és la societat Roxybeach, SL, que disposa de l’autorització per a la instal·lació i explotació de serveis de temporada 1626CT fins a l’any 2021 segons el visor d’instal·lacions de temporada de la Direcció General de Territori. En cas que la concessió estigues vigent, el fet de ser explotada per una altra persona física o jurídica distinta del concessionari seria motiu de caducitat i extinció de la concessió. En la legislació de costes no està permès que es puguin cedir o arrendar les concessions, havent de ser en tot cas explotades pel concessionari. Tot aparenta a que el Bisbat ha cedit o llogat la concessió a una empresa a canvi d’una prestació econòmica.
En aquest cas, com en altres, resulta que la pròpia administració que a de velar pel compliment de la legislació de costes, la Demarcació de Costes de les Illes Balears, és la que contribueix al seu incompliment facilitant autoritzacions d’explotació del domini públic marítim terrestre contraries a la Llei de Costes.
Per aquets motius i atès que no costa publicat al BOE cap resolució referent a una pròrroga, transmissió o nova concessió en aquest lloc sobre l’ocupació esmentada, s’ha sol·licitat a la Demarcació de Costes una certificació sobre el registre d’usos del DPMT que contengui “província, terme municipal, emplaçament, destinació, titular, superfície atorgada, termini, cànon i, si s’escau, modificacions de titularitat i de característiques, pròrrogues i sancions fermes per infraccions greus”, referent a l’ocupació de terrenys de domini públic marítimo-terrestre amb destí a bar, embarcador i solàrium amb concessions atorgades al Bisbat de Mallorca per O.M. de 24.06.1966 i 10.10.1979, d’acord amb el disposat en l’article 80.4 del Reglament General de Costes referent al registre d’usos del DPMT.
També s’ha sol·licitat, en el cas que les concessions estiguessin vigents, se tramiti expedient de caducitat per ser explotada per titular diferent al concessionari al haver-se cedit o arrendada al marge de la legislació de costes a la vegada que s’ordeni la retirada de l’ocupació i les obres del DPMT i la restauració de la costa al seu estat natural anterior.
Aquests tipus d’ocupacions són clarament contraries a l’establert a l’article 32.1 de la Llei de Costes el qual prescriu que: “Únicament es pot permetre l’ocupació del domini públic marítim terrestre per a les activitats o instal·lacions que, per la seva naturalesa, no puguin tenir una altra ubicació”, essent obvi que l’activitat de bar i sala de festes se pot desenvolupar perfectament fora del DPMT.
