Davant la urgència d'orientar el nostre teixit econòmic cap a una transició socioecològica justa, la societat civil organitzada hem anat mostrant, aquí a les Illes i a l'Estat, la nostra preocupació per l'absència de transparència i criteris socials, ambientals i econòmics en l'elevat pressupost públic compromès pel Govern Estatal i institucions europees, sense condicionalitats. Aquest pressupost recolza l'activitat econòmica de grans empreses, que en comparació al destinat a les persones i serveis de cures és escandalós. 

 

En el cas de les Illes, en comptes de rescats, es fan estímuls a la inversió, com el del Projecte de Llei ara en tràmit al Parlament, i que va venir precedit per un decret-llei ja en vigor que permetia als establiments turístics fer obres de modernització ampliant volum, incomplint paràmetres urbanístics i sense llicència, sense cap condicionant ni de retorn social i condicions laborals, ni cap condicionant relatiu al repte climàtic i ecològic. Tot això, sense diàleg social ampliat que anés més enllà de la patronal i els sindicats majoritaris.

 

És urgent una gestió democràtica, socioambientalment justa i transparent de la crisi. Rescatar als qui més ho necessiten, no als que continuen repartint-se beneficis. 

 

 

Des del GOB hem treballat activament https://www.gobmallorca.com/que-feim/territori-i-urbanisme/el-gob-es-reuneix-amb-diversos-partits-de-l-arc-parlamentari-per-treballar-les-propostes-ecologistes-de-reactivacio-economica per fer propostes per tal d'enfocar les propostes del Projecte de Llei de reactivació cap als objectius de: revertir la creixent desigualtat, reforçar la democratització de la presa de decisions i frenar la crisi ecològica.

 

Per tot això calen inversions públiques i cal que els estímuls i rescats s'adrecin cap a aquests objectius. En aquest sentit, el GOB apunta cal estudiar la possibilitat d'implantar eines fiscals en l'àmbit de les competències autonòmiques així com taxes específiques finalistes adreçades a reforçar la precària situació vital de cada vegades més persones que viuen aquí i estan quedant sense possiblitats d'ocupar-se, i per tal de disposar de fons per a les inversions necessàries per a una vertadera transició ecosocial justa.

 

Així mateix seguim treballant en el procés de construcció de La Vida Al Centre, juntament amb les més de 140 entitats signants del Manifest de propostes per a una transició ecosocial justa. Precisament ahir va tenir lloc la 4a trobada d'entitats signants d'ençà de la primera que va tenir lloc el 28 de maig. 

 

 

El Govern de l'Estat per la seva banda, rescata a la indústria de l'automoció o a l'aviació, però no al transport públic. I mentre es posa el focus en les possibilitats de contagi en un vagó de metre, s'assumeix amb normalitat que els avions no guardin distància de seguretat entre passatgers perquè les aerolínies no s'arruïnin. Qui rescata al transport públic?

 

Entre els sectors rescatats estan l'aviació (Ibèria, Vueling, Volotea), l'automoció, la indústria dels combustibles fòssils (CEPSA), les macrogranges (Jorge Pork) o la indústria del joc (Codere). Són sectors que representen una vida que no volem.

 

 

Els rescats a les grans empreses i els estímuls als inversors privats sense les condicionalitats necessàries no revertirà la greu situació social, econòmica, ecològica i climàtica que afrontam com a regió insular ni com Estat. A més, deixa en evidència el gran espai d'influència de les grans empreses sobre els qui prenen les decisions.

 

En l'àmbit estatal, en els pròxims dies tindrà lloc la votació definitiva en Ple del Congrés dels Diputats de les esmenes a les conclusions de la Mesa de Reconstrucció del Congrés. Podria ser l'última oportunitat per a incloure en les conclusions condicionants financers, econòmics, socials, de gènere i ambientals a empreses en els rescats COVID–19.