L'informe científic sobre canvi climàtic responsabilitza a la humanitat de l'augment de fenòmens extrems.

El darrer informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) torna a posar damunt la taula que l'escenari d'emergència climàtica no casa de cap de les maneres amb el consum de territori i recursos derivat de la dependència del turisme, especialment greu en el cas de les Balears.

Les dades de l'informe assenyalen als éssers humans com a responsables que el canvi climàtic estigui afectant a totes les regions habitades del món i provocant que els fenòmens meteorològics extrems, com a onades de calor, fortes precipitacions, sequeres i ciclons tropicals, es tornin més freqüents. En aquest sentit, les Balears ja han estat testimoni d'aquests fenòmens amb la borrasca Glòria, les torrentades de Llevant o el cap de fibló del passat any amb els efectes encara visibles en parts de la Serra de Tramuntana.

Els experts de l'IPCC avisen també que ja s'han donat canvis que seran irreversibles durant sigles o mil·lennis, unes dades que rebem amb preocupació i frustració, ja que aquest missatge no és nou i no deixa d'ignorar-se per part de les institucions públiques que tenen el deure i la responsabilitat de prendre mesures efectives per revertir la situació.

A hores d'ara, la declaració d'emergència climàtica és paper banyat que ha quedat en simple retòrica i encara no s'hi ha traduït en una transformació real de les polítiques. En aquest sentit, és una contradicció declarar l'emergència climàtica, però mantenir a les illes antigues polítiques en matèria de carreteres que no han suposat cap transformació i millora al transport públic o l'ampliació del port i l'aeroport de Palma per a guanyar capacitat.

Cada vegada queda menys temps i ja no es tracta de resistir sinó d'evitar l'escenari menys dramàtic, per això no podem permetre que els fons europeus Next Generation, que es venen sota el paraigua de la sostenibilitat, segueixin les dinàmiques de mercat, prioritzant el benefici econòmic i empresarial i apostant per un model obsolet i depredador del territori. Dos casos que ens afecten i exemplifiquen aquesta situació a les Balears són l'energia fotovoltaica, consumidora de sòl rústic, i la producció d'hidrogen verd a Lloseta, on s'està posant el territori al servei dels interessos empresarials que veuen com ara el benefici econòmic està en les energies verdes o alternatives.

Per tot això, des del GOB insistim en la necessitat d'ampliar la visió de la diversificació, una estratègia que va més enllà d'una legislatura i l'aposta de la qual hauria de ser el sòl i els recursos hídrics per tal d'aconseguir avançar cap a la sobirania i la reducció de la dependència de l'exterior.